Quantificació de les perdues de sediment produides pels usuaris de les platges de Menorca (Illes Balears) com a factor erosiu Francesc X. ROIG-MUNAR SHNB Roig-Munar, F.X. 2006. Quantificació de les perdues de sediment produides pels usua ris de les platges de Menorca (Illes Balears) com a factor erosiu. Boll. Soco Hist. Nat. Balears,49: 115-122. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca. Malgrat saber-se la importancia deIs efectes erosius produits per la freqüentació de plat ges, existeixen poques valoracions quantitatives sobre alguns deIs processos. El present treball és una aportació numerica a la quantitat de sediment que es traslladat de les plat ges de forma involuntaria (cossos i objectes) pels usuaris de les platges de Menorca. L'estudi s'ha realitzat a 12 platges de Menorca (IIIes Balears). Els resultats obtinguts reflecteixen les quantitats obtingudes per platges, basat amb aforaments d'usuaris. SOCIETAT D'HISTORIA Parau!es cIIIu: platges, Menorca, erosió antrópica. NATURAL DE LES BALEARS SEDIMENT LOST QUANTIFICATION DUE TO BEACH USERS IN MENORCA (BALEARIC ISLANDS) LIKEA EROSIVE FACTOR. This study is a first approach to calculate sand erosion induced by human access to beaches. Many studies and papers deal with the amount of sand that leaves beach systems adbered to beach users but none presents reliable data on which to predict human induced sand loss. An exhaustive sam pling has been done in 12 beaches ofMenorca in order to obtain arate ofloss per beach user. Keywortls: beaches, Menorca, anthropic sand erosiono Francesc X ROIG-MUNAR; Departament de Ciencies de la Terra, Universitat de les Illes Balears, Carret. Valldemossa km. 7'5, 07122 Palma de Mallorca, xrm. [email protected] Recepció del manuscrit: 7-des-05; revisió acceptada: 29-des-06. Introducció degut a la construcció de preses o espigons, fins a l'erosió pel transport eolic, per citar Tot i que existeixen nombrosos treballs ne alguns, tots ells documentats amb abun basats en els efectes i causes de l' erosió de dant bibliografia. litoral arenós, tan de forma natural com En el cas deIs processos erosius indults antropica, i des de nombro ses ciencies i dis per l'efecte antropic sobre els espais litor~ ciplines (geomorfologia, geologia, biologia, trobem nombrosos exemples d'estudis, tan oceanografia, enginyeria o arquitectura), els referits als metodes de gestió, l'ús antro aquests només s'han centrat en treballs que pic o la planificació, entre d'altres. Pero en abarquen des de la desaparició de platges el cas que ens ocupa gairebé no existeixen 116 Boll. SOCo Hist. Nat. Balears, 49 (2006) estudis sobre l'erosió que es produeix de Benidorm i aportar solucions al problema de forma involuntaria pels usuaris de les plat brutícia deIs carrers, que generava impor ges, els quals amb el seu ús s' emporten tants despeses a l'ajuntament, per la seva quantitats importants de sediment adherits neteja, i als hotelers, per la neteja de les ins als cossos i objectes, sediment que es tras taHacions (piscines, dutxes ... ). John (2003), lladat més enlla del sistema platja-duna, en un artic1e de difusió publicat en premsa provocant un balan¡;; negatiu en el sistema, local, aporta la dada de 30 g/usuari, referint que es concentra en períodes estivals on 1' ús se a un estudi realitzat per J. Servera alllarg turlstic-recreatiu de les platges i dunes es fa d'un estiu. Roig et al. (2004) realitzaren un més intenso estudi exhaustiu sobre 600 usuaris de Han estat alguns, els texts, tan científics Menorca, més concretament el que s'em com tecnics, que han fet referencia i han portaven als cossos, obtenint taxes mitjanes ofert aproximacions més o manco informals de 21,65 g/usuario D'aquesta manera tan d'aquestes xifres de perdua de sediment, soIs disposem de tres dades publicades i pero la majoria d'ells no presentava una conegudes, dues d' elles sense metodologia metodologia suficientment acurada, altres coneguda. texts han ofert xifres sense fer les cites Amb la finalitat de poder disposar de bibliografiques, convertint-se el tema, tot dades fiables sobre aquest tema s'ha realit plegat, amb una mena de llegenda científi zat una recerca exhaustiva mitjan¡;;ant la uti co-tecnica en vers aquest tipus d'erosió. lització de les següents paraules c1au; peus, Alguns autors, com Servera (1997), fan arena, platja, litoral, tovalloles, recreació, referencia, per primera vegada, a aquest erosió, transport, i antropic. S 'han utilitzat tipus de perdua sedimentaria com element a diverses llengües: frances, catala, angles i tenir present en l'erosió litoral. En canvi castella. La recerca s'ha realitzat a les altres autors (Mas, 2001) es refereixen a les següents bases de dades: Environmental dades esmentades per Servera a l'any 1999, Sciences & Pollution Management, Biosis, 30 g/usuari, sense· comentar la cita Conferences Papers Index i Aquatic bibliografica, encara que, com veurem, s'a Sciences and Fishers Abstracs (ASFA) justen molt a les nostres dades. Informes Un cop completada la recerca no es tro tecnics realitzats a l'illa de Formentera baren resultats d'estudis o treballs relacio (Tragsa, 2002) fan referencia a autors fran nats directa o indirectament sobre el tema. cesos, sense fer la cita bibliografica, que estimaren una perdua de sediment de 100 g/usuario Per altra banda, Villarés (1998) Objectius també cita a uns autors francesos amb resul tats espectaculars, superiors als 100 g/usua L'objectiu d'aquest treball es centra en ri, pero tampoc apareix la cita bibliografica. l'aportació d'una dada numerica que valori A Yepes i Cardona (2000) trobem la prime la perdua de sediment induIda de forma ra referencia d'erosió produi'da pels usuaris involuntaria per els usuaris de les platges de de la platja de Benidorm, estimada entre els Menorca, ja que s'ha demostrat que el tras 20 i 30 g/usuari de perdua, sense aportar llat d'aquest sediment cap a altres indrets dades de la meto do logia utilitzada. Aquest allunyats al sistema genera importants per estudi es realitza per poder mesurar la quan dues sedimentologiques, les quals podríem titat de sediment que sortia de les platges de considerar com microerosió o erosió a peti- FX . Roig-Munar, Perdues de sedilllent produ¡des pels usuaris de les plalges de Menorca 11 7 ta escala. Així mateix també es donen per dues o despeses economiques, com es el cas de la brutícia deis carrers i passejos, i la saturació de col'lectors i instal'lacions, que en el cas de les Balears s'agreuja pel ti pus de composició del sediment de platja, majo ritariament bioclastic carbonatat, generant la precipitació calcaria a I'interior de tube ries i instal'lacions, així com importants volums acumulats. Com podem observar a la Fig. 1, es demostra fins quin grau es gene ren importants quantitats de perdues sedi mentaries, apreciant-se el buidat de 17 bidons de sedimento La necessitat de poder valorar la importancia quantitativa del procés ha dut a la realització d'aquest estudi mitjanyant la col'laboració deis usuaris de platges. El tre ball s'ha centrat en el mostreig deis cossos i de les tovalloles a les sortides de les platges, al lIarg de dues campanyes realitzades els anys 2003 i 2005. Fig. 1. Operari d'un hotel proper a la platja d' Arenal d'en Castell ( de Menorca) abocant en un solar sedi rnenlS dipositats a les instal'lacions de I'establiment com a resulta! del trasllal de caire antropic per I' ús Metodologia turíSlic-recreatiu de la platja. Font: Diari de Menorca. Fig I. Worker of a hotel near lO Ihe beach of Arenal d'en Casle" (N of Menorca) eliminaling in a 101 sedi Per a la quantificació del sediment que menlS depositeds in the facililies of the establishment es traslladat de forma antropica fora deis as result of Ihe antropic Iransfer by Ihe tourisl-recre sistemes arenosos, ja sia adherits als cossos ational use ofthe beach. Fonl: Diari de Menorca. o als objectes deis usuaris, s'ha fet servir la següent metodologia: ment que porta ven als cossos (cames, calyat l. Elecció de 12 platges i cales de I' illa (Fig. i peus). 2) de di ferent tipologia, granulometria, di fe 4. Entre els mesos de juliol i agost de 2005 rents usos i freqüentació. es realitza una segona campanya de 1110S 2. S'escolliren les sortides de cada una de treig aleatori simple a 25 usuaris de cada les platges per realitzar el mostreig deis una de les platges (300 usuaris) per determi usuaris. Les zones de mostreig es trobaven nar el sediment que portaven adherit a les 011 canviava el substrat d'arena, és a dir fora tovalloles. del sistema platja-duna (Fig. 3). S. Es realitza un procés de secat i pesat de 3. Entre els mesos de juliol i agost de 2003 les 12 mostres, una mostra per cada una de es realitza una campanya de 1110streig alea les platges analitzades. tori simple a SO usuaris de cada una de les 6. Extrapolació deis resultats obtinguts mit platges (600 usuaris) per detenninar el sedi- janyant les dades de freqüel1tació de platges 118 BolI. SOCo His[. Nat. Balears, 49 (2006) Fig. 2. Localització de les dotzc platges estudiades. Fig. 2. Loca/iulI uf/he twe/ve s/lIdied beaches. del Consell Insular de Menorca (2001- 11,99 g/usuario A la Fig. 4 podem observar 2002). la mitja que obtenim de trasllat de sediment de forma antropica de les dues campanyes Resultats realitzades. Observem que els volums obtin guts al mostreig de tovalloles és Ileugera Els resultats obtinguts de sediment adhe ment inferior als deis cossos, contn'triament rit als cossos, per cada una de les campanyes amb el que havien suposat Roig el al. realitzades ens dona uns valors diaris de (2004), que esperaven que els valors obtin perdua per usuari que oscil'len entre els 8,58 guts a les tovalloles fos entre 2 i 4 vegades g/usuari en la platja de Son Saura del Sud, superior que als cossos. fins als 53,16 g/usuari a la platja de Tot i que de forma individual els valors Cavalleria, representant una mitja en el con obtinguts a les platges de Cavalleria, Arenal junt de les platges de 21,65 g/usuario Pel que d'en Castell i Pregonda, amb una granulo fa als resultats obtinguts a la campanya de metria gruixuda i de ti pus subangular, i la mo treig de les tovalloles obtenim valors platja de Son Bou, amb arenes fines i de gra que oscil'len entre els 8,26g/usuari en la arrodonit (Gómez el al., 200 1), superen la platja de Son Saura del Nord, fins als 21,13 mitja establerta per usuari (tan en cossos g/usuari a la platja de Cavalleria, represen com en tovalloles). Al realitzar els valors tant una mitja en el conjunt de les platges de totals de perdua sedimentaria per tempora- FX . Roig-Mul1ar, Pádues de sedimelll produides pels usuaris de les platges de Menorca 119 Fig. 3. Perdua dc sedimcnt que rcalitzcn els usuaris un cop abandoncn la platja de Cala Cavalleria (N. dc Menorca). Fig. 3. Loss 01 sedilllenl IlIal II/akes Ihe l/sers afte!' /eavillg Ihe beach o{ Ca/a Cava/feria (N. 01 Menorca). 50,00 40,00 .. 1:¡.:.:; 30,00 ::l CI) ::l C, 20,00 10,00 I-r-.--~. .. .. .. .. 0,00 ~""L.,.."""'i.ec:CD-:.I:l)l ---'-;u.~.~>; .-; ---""1'-eco~O1:.l --r- II<.l:IIJ:.!IIil .'i.cUDc,: ;('..cO;!..;): ("<.c~nt:¡, U=-..CI.,) Im:ocoI::Il IZ.l:cI:.!: Il .mU.ocCt.I::) ''~.rC:O:,;I)r ¡;; o ¡;; U III U Fig. 4. Perdua avaluada cn glusuari/dia a les 12 platges analitzadcs. Fig. 4. Loss eSlill/aled in g/l/ser/day 011 lile /2 ana(vzed beaclles. 120 Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 49 (2006) da, apreciem que a les platges amb alts 55,05 tones prenent el valor promig de cada índex de freqüentació, amb puntes de 3.969 una de les platges. usuaris a Son Bou, i 2.410 a l' Arenal d'en Castell, aquest és un factor determinant en la perdua total del transport sedimentari de Conclusions la platja. És per ayO que les platges que assoleixen maxims valors són aquelles que Aquesta aproximació quantitativa ens presenten graus de freqüentació més elevats, dona el grau d' erosió antrópica deguda a la com es el cas de Son Bou amb maxims de fracció significativa del sediment que queda 26,4 tones/temporada (prenent com a xifra adherit als cossos i objectes deIs usuaris de els maxims de freqüentació), o les 18,6 les platges de Menorca i que es transportat tones/temporada (prenent el promig de fre més enlla del propi sistema platja-duna. qüentació ). La mitja de 33,64 g/usuari per cada Per poder establir valors representatius bany, obtinguda de les 12 platges (21,65 g d'aquest tipus de transport sedimentológic per als cossos i 11,99 g per les tovalloles), al llarg de tot un any s'han extrapolat els no s'allunya de les dades gue disposem de valors obtinguts per usuari i platja als total 20 i 30 g, calculades a Benidorm i Mallorca, d'usuaris que visiten les platges analitzades. tot i que el treball presentat aquí detalla més Per aquesta tasca s'han utilitzat les dades de les quantitats a cada una de les platges, així freqüentació de platges, que elabora de com un metode més representatiu. forma anual el Consell Insular de Menorca Les xifres obtingudes en el conjunt de (1999,2001 i 2002), preses mitjanyant afo les platges i per temporada no es una xifra rament de recomptes totals realitzats cada gens menyspreable cOm a factor erosiu del hora, de 09:00 h. a 20:00 h, en un dia labo sistema. rable, dimecres, i un dia festiu, diumenge, Tot i que cada una de les platges analitza per poder obtenir les corbes de freqüentació des presenta graus de freqüentació, i granulo representatives de platges (Roig-Munar, metries diferents, el grau d'aquest tipus d'e 2002). Els aforaments foren realitzats els rosió no es deu a aquests dos factors, tot i que mesos d'agost, coincidint amb la maxima són determinants en gran mesura, sinó al ocupació de l'illa (Mari, 2001). Per estimar grau de conscienciació de cada un deIs usua aquesta perdua antrópica total de sediment, ris que s'emporta el material adherit i no se'l i de forma acumulativa al llarg de tota una retira a la mateixa platja. temporada, s 'han extrapolat les xifres a un període de 150 dies l'any, que es el que es considera temporada alta. Podem observar a Agraiments les taules 1 i 2 els valors maxims i els mit jans de perdues anual s per platges, on tro A Núria Comas i Lamarca, documenta bem les xifres obtingudes amb els maxims lista de la biblioteca de la Universitat de aforaments de cada una de les platges, i amb Barcelona (UB), Campus Mundet, per la els promig de les mateixes. seva incansable recerca bibliograficaal llarg En total de les 12 platges analitzades deIs mesos d'estiu de 2003. A Antonio obtenim una perdua anual de 82,22 tones, Rodríguez-Perea, José Angel Martín i prenent com a valor significatiu els maxims Eulalia Comas, per la discussió i realització aforaments de cada una de les platges, i deIs primers treballs realitzats en aquesta Taula-1 COSSOS (máx) (promig) temporada = 150 dies Platja Máxim usuaris promia a/usuari/dia a/platja/dia glplatja/dia a/platja/any glplatja/any Ka/platja/any ka/platja/any tlplatja!any tlplatja/any Mitjana 356 23) 9,83 3.498,77 2.259,55 524.815,20 338.931,98 524,82 338,93 0,52 0,34 Binigaus 768 542 14,18 10.888,70 7.684,48 1.633.305,60 1.152.671,40 1.633,31 1.152,67 1,63 1,15 Cavalleria 649 336 53,16 34.499,54 17.832,09 5.174.931,30 2674.813,91 5.174,93 2.674,81 5,17 2,67 H Pregonda 233 135 42,44 9.887,59 5.745,83 1.483.138,20 881.875,16 1.483,14 881,88 1,48 0,88 S. Saura S 894 491 8,58 7.670,52 4.211 ,06 1.150.578,00 631.659,60 1.150,58 631 ,66 1, 15 0,63 ~ Binibeca 686 341 11,58 7.942,92 3.953,57 1.191.437,94 593.034,84 1.191,44 593,03 1,19 0,59 oQ' Cala Galdana 2.800 1.994 9,00 25.200,00 17.948,00 3.780.000,00 2.692.200,00 3.780,00 2.692,20 3,78 2,69 ~ S'Arenal Castell 2.410 1.741 26,55 64.014,42 48.235,59 9.602.163,00 6.935.338,20 9.602,16 6.935,34 9,80 6,94 ¡s Son Bou 3.961 2.795 44,48 176.177,36 124.311,07 26.426.603,70 18.648.660,20 26.426,60 18.648,66 26,43 18,66 ..... Son Saura N 1.125 597 14,73 16.575,75 8.792,92 2.466.382,50 1.318.938,57 2.466,36 1.318,94 2,49 1,32 Cala'n Bosch 450 285 9,54 4.294,80 2.720,04 644.220,00 408.006,00 644,22 408,01 0,64 0,41 e~,,, Mesquida 3515 267 15,72 5.581,31 4.197,77 837.196,50 629.666,10 837,20 629,67 0,84 0,63 i:t Total 21,65 366.231,68 245.891,97 54.934.751,94 36.883.795,96 54.934,75 36.883,80 54,93 36,88 ~ ~ Taula 1. CiLlcul de les quantitats de sediment diari i anual que es traslladat als cossos de les cada una de les platges (xifres donades en g, kg i tn). '" ~ TIIIJIe 1. Calculation of the amounts of daily and annual sediment that are transferred to the bodies of each one of beaches (numbers given in g, kg and tn). ~ '<:::1 el Taula-2 ~ TAVALLOLES (máx) (promig) temporada = 150 dies ¡s:. Platja máxim promia a/usuari/dia a/platja/dia a/platja!dia a/platja/any glplatja/any Kglp!atja!any kglplatja/any tlplatja!any tlplatja/any ~ Mitjana 356 23) 8,44 3.006,06 1.941,35 450.909,60 291.202,85 450,91 291,20 0,45 0,29 '<'::":1 Binigaus 768 542 8,36 6.417,41 4.528,95 962.611,20 679.342,80 962,61 679,34 0,95 0,68 1:;" Cavalleria 649 336 21,13 13.712,07 7.087,48 2.056.810,80 1.063.122,55 2.056,81 1.063,12 2,06 1,06 l. Pregonda 233 135 20,70 4.822,07 2.802,18 723.311,22 420.327,64 723,31 420,33 0,72 0,42 S.SauraS 894 491 8,86 7.924,42 4.350,45 1.188.682,40 662.567,68 1.188,66 662,57 1,19 0,66 Binibeca 686 341 10,69 7.334,71 3.650,83 1.100.206,80 547.824,80 1.100,21 547,82 1,10 0,55 Cala Galdana 2.800 1.994 8,82 24.130,40 17.186,21 3.619.560,00 2.577.931,07 3.619,56 2.577,93 3,82 2,58 ~ S'Arenal Castell 2.410 1.741 15,99 38.540,72 27.836.74 5.781.108,00 4.175.511,20 5.781,11 4.175,51 5,78 4,18 ~ Son Bou 3.961 2795 15,04 59.589,28 42.046,31 8.938.392,60 6.306.946,27 8.938,39 6.306,95 8,94 6,31 '<:::1 ¡s- SonSauraN 1.125 597 8,26 9.289,80 4.927,95 1.393.470,00 739.192,83 1.393,47 739,19 1,39 0,74 oQ' Cala'n Bosch 450 285 9,26 4.168,80 2.640,24 625.320,00 396.036,00 625,32 396,04 0,63 0.40 '" Mesquida 3515 267 8,47 3.008,13 2.262,45 451.219,20 339.367,68 451,22 339,37 0,45 0,34 '" Total 11,99 181.943,88 121,261,16 27.291.581,82 18.189.173,36 27.291,58 18.189,17 27;1.9 18,19 ~ ~ ¡s Cl ¡:, Taula 2. CiLlcul de les quantitats de sediment diari i anual que es traslladat a les tovalloles de les cada una de les platges (xifres donades en g, kg i tn). >-' IV TIIIJIe 2. Calculation of the amounts ofd aily and annual sediment that are transferred to the towels of each one of beaches (numbers given in g, kg and tn). >-' 122 Boll. SOCo Hist. Nat. Balears, 49 (2006) mateixa línia. A Sónia Oliva i Maria d'Especial Interés Me-3 de l'illa de Menorca. Manuela Rodríguez, pels treballs de camp En Geografia y Territorio, el papel del geógra fo en la escala local. Ed. Blázquez, M. et al. pp realitzats al llarg de l' estiu 2003. A Olivia 279-285. Méndez, Eva Yáñez, Lorena Pons i Oriol Roig-Munar, F.X., Comas Lamarca, E., Rodríguez Baradad, per els treballs de camp realitzats Perea, A. i Martín Prieto, lA. 2004. Tasas de alllarg de l'estiu 2005. A Laura Bañón, del erosión antrópica producida por los usuarios de las playas de Menorca In: Benito, G. & Diari Menorca, per facilitar-me la foto rea Díez, A. (Ed.): Contribuciones recientes sobre litzada als hotels. Geomorfología, VIII Reunión Nacional de Geomorfología (Vol. 1) pp 385-392. Servera, l 1997. Els sistemes litaraIs de les Illes Balears. Tesi Doctoral, inedita, 907 pp. Univ. Bibliografia Illes Balears. Tragsa, 2002. Seguiment de la freqüentació de visitants Diari Menorca 2003. Contraportada, sin título, 24 a les platges del Pare de Ses Salines de Agosto 2003. Formentera, temporada 1998-2000. Ministerio Gómez, U., Balaguer, P., Mateu, J. i Roig-Munar, F.X. de Medio Ambiente, O.A. Parques Nacionales. 2001. "SEDIPME, Sedimentologia de les plat Document inMit, 125 pp. ges de Menorca". Institut Menorquí d'Estudis, Villares, M. 1998. Percepció deIs impactes estetics i Maó, Menorca, inMit. mediambientals de la regeneració de platges. John, A. 2003. Playas en coma ecológico. Diario de Tesi doctoral inedita, 465 pp. Univ. de Mallorca, p 27. Barcelona Marí, S. 2001. L'observatori socioambiental de Yepes, V. i Cardona, A. 2000. Mantenimiento y explo Menorca. Rev. Posidonia vol o: 85-88. tación de las playas como soporte de la activi Mas, 11. 2001. Proposta d'Indicador de saturació a les dad turística. El Plan de Turismo Litoral 1991- platges de les Illes Balears. In: Pons, G.x. 99 de la Comunidad Valenciana. V Jornadas (ed.). III Jornades de Medi Ambient de les 1. Españolas de Ingeniería de Costas y Puertos. Balears, Uibre de Ponencies i resums, Soco Ed. Universidad Politécnica de Valencia. (Vol Hist. Nat. Balears. pp 266-268. II): 857-876. Roig-Munar, F.X., 2002. Anitlisis de la capacitat de carrega de les platges situades a l'area Natural