Mètriques d’ecologia del paisatge aplicades al LIC Na Borges (Mallorca) Saüc GUAL CABALLERO i Gabriel ALOMAR-GARAU SHNB Gual Caballero, S. i Alomar-Garau, G. 2020. Mètriques d’ecologia del paisatge aplicades al LIC Na Borges (Mallorca). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 63: 69-87. ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma (Illes Balears). En el present treball s’examina i s’analitza l’estructura i heterogeneïtat paisatgística dins els límits que conformen el Lloc d’Interès Comunitari (LIC) de Na Borges (Mallorca), situat al nord-est de Mallorca. L’anàlisi s’ha fet a partir de la descripció d’un conjunt de mètriques d’ecologia del paisatge aplicades a aquest territori, fent ús del software Fragstats i partir d’un mapa de cobertures del sòl derivat del Sistema d’Informació sobre Ocupació del Sòl d’Espanya (SIOSE), de l’any 2014. L’anàlisi ha permès constatar el domini paisatgístic tant de les superfícies amb vegetació natural SOCIETAT D’HISTÒRIA NATURAL DE LES BALEARS com de les superfícies cultivades, tal com s’espera en aquest tipus d’espais protegits, molt poc artificialitzats. La fragmentació del LIC en 16 classes diferents de paisatge, distribuïdes en 218 polígons, permet validar la diversitat paisatgística i ecològica de la zona, cosa que podria comparar-se, utilitzant el mateix mètode analític, amb la situació de la resta d’espais naturals protegits de les Balears. Paraules clau: Ecologia del Paisatge; mètriques del paisatge; cartografia del paisatge; anàlisi espacial; biodiversitat; LIC; Na Borges; SIOSE. LANDSCAPE ECOLOGY METRICS APPLIED TO THE LIC NA BORGES (MAJORCA). This work examines and analyzes the structure and heterogeneity of the LIC (Site of Community Interest, SCI) of Na Borges (Majorca), located in the northeast of Mallorca. The analysis was made from the description of a set of landscape ecology metrics applied to this territory, using the Fragstats software and a map of coverages, derived from the Spanish Land Cover Information System (SIOSE), 2014. The analysis has shown the landscape dominance of surfaces with natural vegetation and cultivated areas, as expected in this type of protected areas, very little artificial. The fragmentation of the LIC into 16 different classes of landscape, distributed in 218 polygons, allows to validate the ecological and landscape diversity of the area, which could be compared, using the same analytical method, with the situation of the other natural protected areas of the Balearic Islands. Keywords: Landscape Ecology; landscape metrics; landscape mapping; spatial analysis; biodiversity; LIC; Na Borges; SIOSE. Saüc GUAL CABALLERO i Gabriel ALOMAR-GARAU. Departament de Geografia. Universitat de les Illes Balears. Ctra. de Valldemossa km 7,5, 07122. Palma. E- mails: [email protected], [email protected] Recepció del manuscrit: 1-04-2020; revisió acceptada:26-07-2020; publicació online: 3-09-2020. Introducció d’índexos, permeten analitzar objectivament els patrons espacials del La denominació de mètriques del mosaic paisatgístic que conforma un paisatge s’empra per referir-se al conjunt de determinat territori. Es tracta d’una fórmules matemàtiques les quals, en forma concepció positivista del paisatge –i en 70 Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 63 (2020) aquest sentit no humanística–, cosa que els hàbitats més amenaçats d’Europa, i permet l’ús de les mètriques com una frenar la pèrdua de biodiversitat causada mètode més d’anàlisi espacial, que resulta per l’impacte desfavorable de les activitats inútil quan el paisatge es concep com un humanes (CAIB, 2017). constructe cultural i com la resposta D’acord amb les dades del Ministerio sensible que una porció de l’espai desperta para la Transición Ecológica y el Reto en un subjecte. Demográfico, del Govern d’Espanya, a les En el cas del present treball s’ha escollit Baleares els LICs (138) i ZEPAs (65) com a àrea d’anàlisi el territori conformat ocupen una superfície total –terrestre i pel Lloc d’Importància Comunitària (LIC) marina– de 354.113,7 ha, de les quals Na Borges (Mallorca) (Fig. 1), declarat com 202.808,14 ha són LIC i 151.305,54 ha són a tal l’any 2013, i inclòs, per tant, en el ZEPA. La tramitació de la Xarxa Natura llistat actualitzat de llocs d’importància 2000 va començar a les Illes Balears per comunitària de la regió biogeogràfica mitjà de l’acord del Consell de Govern de mediterrània. Els Llocs d’Importància 28 de juliol de 2000. Més envant, Comunitària es defineixen com aquelles mitjançant el Consell de Govern de 23 àrees en les quals hi ha hàbitats i espècies d’abril de 2004 i el Decret 29/2006, de 24 representatives de la regió biogeogràfica en de març, va ser aprovada l’ampliació del la qual s’inclouen, i en les quals llistat de LICs. A Mallorca, el nombre de s’exerceixen unes polítiques actives de LICs és de 84, i 31 el de ZEPAs. El LIC protecció, preservació, recuperació i zonal de Na Borges (codi ES5310029) restauració. Els hàbitats i espècies inclosos ocupa una superficie de 3.994,3 ha. dins cada LIC en particular són els que En relació amb l’anàlisi que aquí es apareixen als annexos de la Directiva proposa, el mètode de les mètriques és el Hàbitats, i són els Estats membres de la que s’utilitza en ecologia del paisatge per Unió Europea els que proposen el nombre i determinar numèricament l’heterogeneïtat la superfície d’àrees susceptibles de ser paisatgística d’un territori (Malinowska i declarades com a tals, cosa que recau, Szumacher, 2013), i és, per tant, un mètode finalment, en la Comissió Europea. Cal dir objectiu. Per fer els càlculs hi ha diversos també que els Llocs d’Importància programes informàtics, tals com Fragstats, Comunitària són figures de protecció que, Apack, V-Late o GRASS, cadascú dels juntament amb les Zones d’Especial quals treballa amb formats de fitxer Protecció per a les Aus (ZEPA), s’integren diferents i amb un nombre de mètriques en la denominada xarxa ecològica Natura específic, no sempre coincidents. Les 2000, constituïda en aplicació de la mètriques constitueixen una mesura Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de quantitativa de la funció, la composició i maig de 1992, relativa a la conservació dels l’estructura espacial d’un territori, i tenen la hàbitats naturals i de la flora i fauna facultat de reduir la seva complexitat a un silvestres (Directiva d’Hàbitats), i de la conjunt de valors numèrics (Cardille i Directiva 2009/147/CE del Parlament Turner, 2002; Uuemaa et al., 2009). Europeu i del Consell, de 30 de novembre D’acord amb les conceptualitzacions de 2009, relativa a la conservació de les aus realitzades per l’ecologia del paisatge silvestres (Directiva d’Aus). La finalitat de (Forman i Godron, 1986; Gergel i Turner, la Xarxa Natura 2000 és assegurar la 2002; Gurrutxaga i Lozano, 2008), per conservació a llarg termini de les espècies i simplificar la interpretació de l’estructura S. Gual Caballero i G. Alomar-Garau, Mètriques d’ecologia del paisatge al LIC Na Borges (Mallorca) 71 Fig. 1. LIC Na Borges (Mallorca) sobre una base de relleu. Elaboració: Gabriel Alomar-Garau. Fig. 1. LIC Na Borges (Mallorca) on a relief basis. Elaboration: Gabriel Alomar-Garau. 72 Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 63 (2020) d’un paisatge es proposa un model espais naturals protegits de les Balears. No conceptual d’acord amb el qual tot mosaic obstant, sí hi ha estudis la base dels quals és paisatgístic està constituït, a qualsevol el maneig informàtic de la informació escala, per tres tipus d’elements: matrius – relativa als usos del sòl, com el que matrix–, tessel·les –patches o polígons– i realitzen Gornés et al. (2018), en el que es corredors –corridors–. Aquests elements fa una anàlisi de les cobertes i usos de sòl poden tenir un origen plenament natural, del litoral de Menorca, o l’estudi de plenament antròpic o un mescla dels dos. Balaguer et al. (2014), en el que es Les matrius es defineixen com les porcions quantifica la pèrdua del ‘valor natural’ de superfície terrestre que presenten una causada pels incendis forestals a l’àmbit certa extensió, i que apareixen constituïdes geogràfic de la Serra de Tramuntana per un conjunt de tessel·les de forma mallorquina. En la mateixa línia, Sardà et poligonal, de característiques ambientals al. (2008) realitzen una valoració dels homogènies. Dit d’una altra manera, les serveis dels ecosistemes aplicada a les tessel·les són les figures geomètriques zones costaneres de Catalunya i les Illes poligonals que contenen les diferents Balears. Pel que fa a les mètriques categories d’ocupació o ús del sòl, de tal d’ecologia del paisatge assajades en el manera que els mapes categòrics present treball, s’han trobat interessants quantifiquen la variabilitat mitjançant la aplicacions a casos geogràficament propers identificació de tessel·les homogènies i que com la que proposa Aguilera (2010) per presenten una transició relativament brusca analitzar els patrons d’ocupació urbana a cap a zones adjacents (Gustafson, 1998). l’Àrea Metropolitana de Granada, o la que Les tessel·les varien en forma, mida, proposen Del Río et al. (2009) per analitzar vorera, origen i connectivitat, així que hi ha els patrons del paisatge vinculats a les unes mètriques destinades a quantificar i espècies del gènere Sorbus en la península descriure cada un d’aquests aspectes. Per ibèrica i les Balears. Zaragozí et al. (2018) últim, els corredors són peces longitudinals presenten una extensió per que travessen totalment o una part de la PostgreSQL/PostGIS per al càlcul de matriu. Són corredors típics les vies de mètriques del paisatge que amplia les comunicació o els cursos d’aigua. Tot funcionalitats de SQL per calcular les plegat, l’estructura bidimensional d’un mètriques. En realitat, aquests índexos paisatge pot esser estudiada en termes de poden ser emprats per a una multitud diversitat paisatgística (nombre de d’estudis relacionats tant amb la tessel·les), de dominància (proporció en la biodiversitat com amb els usos del sòl i els que es troben les categories d’ocupació del seus canvis, l’anàlisi i la gestió d’hàbitats sòl), contagi (tendència de les tessel·les a ecològics, la planificació territorial i agrupar-se entre si), fragmentació urbanística o l’arqueologia del paisatge, (tendència de les tessel·les a fraccionar-se, entre tants altres. L’objectiu del nostre cosa que s’oposa al contagi), complexitat treball és aplicar, de forma preliminar, de les formes (grau de variació del certes mètriques per a determinar perímetre de les tessel·les en relació amb la l’heterogeneïtat paisatgística d’un espai seva àrea) o textura. natural protegit concret de l’illa de Per al cas del present treball, no hi ha Mallorca (LIC Na Borges), amb la idea que precedents bibliogràficament referenciats aquesta anàlisi pugui servir de model per a d’aquesta mena d’anàlisis aplicades als treballs analítics i descriptius posteriors, S. Gual Caballero i G. Alomar-Garau, Mètriques d’ecologia del paisatge al LIC Na Borges (Mallorca) 73 referits a la resta d’espais protegits de les L’àrea estudiada ocupa tota una extensa Balears. zona d’influència del curs hídric principal – torrent de na Borges–, inclosa la seva Área d’estudi desembocadura en la badia d’Alcúdia. Tal com apareix indicat en la fitxa L’àrea té, per tant, una franja litoral, en la descriptiva de la Xarxa Natura 2000, el LIC que hi ha una petita zona humida i una Na Borges se situa al nord-est de Mallorca extensa zona dunar sovint coberta de bosc. (39.6377 de Latitud N i 3.2008 de Longitud El territori inclou altres torrents que vessen E) i inclou terrenys que pertanyen a quatre les seves aigües en el canal principal: municipis de Mallorca: Artà, Santa torrent de Manacor, torrent del barranc de Margalida, Petra i Manacor (Fig. 1). Per Son Cifre, torrent de Son Janer i altres de determinar la configuració geomètrica i menor entitat. Cal dir també que el de na calcular les distàncies d’allargament i Borges és el més llarg de Mallorca, amb amplada màxima de la matriu de paisatge uns 40 km de longitud i una conca d’uns escollida, s’ha aplicat una funció Convex 315 km2. Aquesta conca és, a més a més, Hull amb els següents resultats: El LIC està una de les més grans de l’illa. format per un polígon irregular orientat a Tots aquests aspectes biofísics conviuen 32,0º. Té una longitud màxima 17,9 km i amb la presència de l’activitat humana, de una amplada màxima de 4,4 km. manera que malgrat la figura jurídica de Des d’un punt de vista geomorfològic, protecció de Na Borges dóna compte dels la superfície del LIC no és planera, sinó que trets ambientals i la importància ecològica els sectors horitzontals s’alternen amb d’aquest territori, el lloc en qüestió també elevacions discretes del terreny, en un marc es pot descriure per la presència general determinat per les morfologies d’estructures i infraestructures que mostren fluvials, especialment la conformada pel tot un conjunt d’aprofitaments antròpics, gran barranc en el que s’encaixa el torrent fonamentalment agraris però també en principal de na Borges. Quant a la litologia, forma d’infraestructures hidràuliques. els materials quaternaris (llims, argiles i Aquestes han estat construïdes i habilitades graves) ocupen en general el fons per on per aprofitar per al reg les aigües de torrents transcorre el curs hídric principal, mentre com els esmentats, però també són que els terrenys adjacents són d’edat més importants els sistemes de drenatge dels antiga, en general del Pliocè i el Miocè, excessos hídrics, conformats per albellons – normalment calcarenites bioclàstiques, canals subterranis de drenatge de l’aigua llims i margues grises o calcàries de tipus acumulada a un camp de conreu més o diversos (Fig. 2). L’extrem més menys impermeable, format per terres septentrional és d’eolianites (marès). Sobre argiloses i margoses–. aquest substrat geològic compareix un La fisiografia i els aprofitaments mosaic paisatgístic de vegetació natural que humans han donat lloc a uns paisatges que s’alterna amb un mosaic agrari. L’altitud es tradueixen en una rica toponímia. De fet, màxima de la zona estudiada és de 194 m, un repàs no exhaustiu dels noms de lloc del al sector sud-occidental. Al turó de Sa LIC Na Borges ha permès recomptar poc Cova, al sector sud-oriental, s’assoleixen més de 200 topònims, 45 dels quals són els 165 m, i 105 m al turó de na Moixa, al noms d’assentaments residencials (Can sector més septentrional. Barxo, Can Noi, Cas Verds, Can Rander, Can Caril, Can Bonjesús, Can Vellana), 40 74 Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 63 (2020) Fig. 2. LIC Na Borges (Mallorca): Geologia (materials i edats). Elaboració: Gabriel Alomar-Garau. Fig. 2. LIC Na Borges SCI (Mallorca): Geology (materials and ages). Elaboration: Gabriel Alomar- Garau. S. Gual Caballero i G. Alomar-Garau, Mètriques d’ecologia del paisatge al LIC Na Borges (Mallorca) 75 d’emplaçaments agrícoles (clova des racó, composició interna i la seva configuració. s’hort de sa Vall, hort de Son Doblons, sa Per fer això, Fragstats quantifica Pleta, sa Rota Gran, hort de sa Velleta, l’heterogeneïtat espacial del paisatge tal s’hort de na Borges, rota des Bous, com aquest queda representat en un mapa sementer des Talaiot), 12 de categòric d’usos del sòl. característiques fisiogràfiques (barranc de Metodològicament, Fragstats calcula Son Cifre, barranc des Vidriers, còdol de diverses estadístiques a tres nivells s’Estanyol, Fondo de na Borges, sa Plana d’anàlisi: per a cada tessel·la o polígon del de Sa Canova, es Colador des Pou), 12 de paisatge (Patch metrics), per a cada classe parcel·les de terreny (ses Llenques, na de tessel·les (Class metrics) i per al conjunt Fonda, na Plana), 6 de boscos (bosc des del paisatge (Landscape metrics). A nivell Callers, pinar de Sa Coma, es Pinar de classe i a nivell de paisatge, algunes Foradat, es Bosc Nou), i així fins assolir mètriques quantifiquen la composició del almenys dos centenars de noms. paisatge, mentre que d’altres quantifiquen Des d’un punt de vista hidrogeològic, el la seva configuració. A més, certes LIC Na Borges apareix en bona part mètriques poden resultar redundants, per la integrat en la denominada Unitat qual cosa quantifiquen un aspecte similar o Hidrogeològica de Sa Marineta de Petra, els idèntic del patró de paisatge, i per tant són terrenys de la qual sovint apareixen solcats formes alternatives de representar una per la xarxa fluvial, que dóna lloc a unes mateixa informació. superfícies netament escarpades sobre els Les mètriques esmentades s’han materials calcaris, i que també es manifesta obtingut a partir del mapa de cobertures del en la presència de topònims típicament sòl que prové de la base de dades torrenters (es Gorg de na Borges, barranc cartogràfiques del Sistema d’Informació des Vidriers, es Regueró Fons, torrent de sobre Ocupació del Sòl d’Espanya Na Borges, torrent de Son Janer). Segons (SIOSE), de l’any 2014 i d’escala 1:25.000. Aguiló (2011), el torrent de Na Borges es El SIOSE s’emmarca dins del Plan coneixia l’any 1313 amb la denominació de Nacional de Observación del Territorio en Riu de Flom. En canvi, la xarxa hídrica del España (PNOT), coordinat per l’Instituto mapa de Mallorca dit del cardenal Despuig, Geográfico Nacional/Centro Nacional de de 1785, ja grafia el torrent amb el nom de Información Geográfica. Aquest sistema Ne Borja, que amb els anys es pluralitzà d’informació no és l’únic existent d’usos com Borges. del sòl del territori espanyol. En són clares alternatives el mapa d’ocupació del sòl a Material i mètode escala 1:100.000 corresponent al projecte europeu Corine Land Cover (les versions L’anàlisi de l’heterogeneïtat disponibles són les de 1990, 2000, 2006, paisatgística del LIC Na Borges s’ha 2012 i 2018) o el mapa d’ocupació del sòl realitzat a partir dels valors d’un conjunt de de les àrees urbanes espanyoles més grans mètriques obtingudes amb el programa (Urban Atlas), a escala 1:15.000, informàtic Fragstats, versió 4.2.1 correspon-nent al Servicio de Territorio del (McGarigal et al., 2002). Aquest es Programa Europeo Copernicus (versió de defineix com un programa d’anàlisi de 2012). En format TIFF hi ha també les patrons espacials per quantificar imatges d’ocupació del sòl a España amb l’estructura d’un paisatge, és a dir la seva 20 m de mida del píxel (versió 2015), i en 76 Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 63 (2020) format Geodatabase hi ha el mapa Sòl categoritza el territori en unitats d’ocupació del sòl de les àrees Natura 2000 diferents segons les seves propietats espanyoles amb alta presència de vegetació biofísiques, tals com, per exemple, herbàcia, a escala 1:20.000 (versió de superfície urbana, cultius, arbrat forestal, 2012). etc., i s’assumeix que el tipus de cobertura Malgrat que el SIOSE és una base de és homogeni dins cada polígon, és a dir que dades i no una nomenclatura ni un mapa la cobertura en qüestió ocupa el 100% de la categòric, sí és possible, a partir de les superfície del polígon. Tanmateix, alguns seves dades, generar consultes, tipus de cobertura poden dur associat un classificacions i mapes temàtics, i, per tant, cert atribut, com per exemple, en el cas generar un mapa categòric de cobertura del d’una cobertura de cultiu, si està o no regat. sòl de tot l’àmbit territorial espanyol. Els Això significa que hi ha cobertures simples arxius que utilitza el SIOSE vénen en i compostes. Els polígons de les cobertures format vectorial shapefile (.shp), simples comprenen una única cobertura, Geopackage i File Geodatabase d’ESRI uniforme i homogènia, de manera que no es (.gdb). Tanmateix, els càlculs que ofereix pot descompondre en altres tipus de Fragstats els realitza partint d’una capa en cobertura. Les cobertures simples del format ràster, la qual cosa ha implicat, en el SIOSE són: Cultivos, Pastizal, Arbolado nostre cas i com a passa prèvia als càlculs, forestal, Matorral, Terrenos sin vegetación, la transformació de la capa vectorial de Cobertura artificial, Coberturas húmedas i cobertures del sòl del LIC Na Borges a una Coberturas de agua. Per la seva part, els capa de tipus GeoTIFF Grid (.tif). polígons de les cobertures compostes es Conscients que la rasterització d’una capa componen de dues o més cobertures, que vectorial sempre és un procés crític ja que poden ser simples i/o compostes a la suposa uns canvis en el patró espacial i vegada. Les cobertures compostes del provoca el trencament de certs polígons o la SIOSE són: Dehesa (formada per una fusió d’altres diferents, la conversió s’ha fet cobertura d’Arbolado forestal, que pot utilitzant una mida de píxel de 5 m. El retall aparèixer en combinació amb cobertures de la capa vectorial per adaptar-la als límits simples com la de Matorral, Pastizal o del LIC Na Borges ha generat retalls de Cultivos herbáceos), Huerta familiar polígons de molt petita mida o de formes (cobertura bàsicament formada per Cultivos aberrants, que han estat convenientment herbaceos y/o Cultivos leñosos), Olivar- depurats per evitar possibles biaixos en els Viñedo, Asentamiento agrícola residencial i resultats numèrics finals. Artificial compuesto (Urbano mixto, Per altra part, els polígons cartografiats Primario, Industrial, Terciario, Equipa- pel SIOSE es defineixen per dos tipus de miento dotacional, Infrastructuras). En el superclasses: Ús del Sòl (Land Use, LU) i cas del present treball s’ha utilitzat la Cobertura del Sòl (Land Cover, LC). La superclasse de Cobertura del Sòl i dins ella superclasse Ús del Sòl caracteritza el el tipus de cobertura composta. territori d’acord amb la seva dimensió Finalment, l’anàlisi de l’heterogeneïtat funcional o la seva dedicació paisatgística del LIC Na Borges s’ha socioeconòmica actual, com ara un ús realitzat a partir de l’obtenció d’un total de industrial, comercial, recreatiu, etc. Cada ús 30 mètriques, corresponents a dos dels tres pot cobrir o no cobrir el 100% del polígon. nivells d’anàlisi que proporciona Fragstats: Per part seva, la superclasse Cobertura del Landscape metrics (nivell de Paisatge), S. Gual Caballero i G. Alomar-Garau, Mètriques d’ecologia del paisatge al LIC Na Borges (Mallorca) 77 Class metrics (nivell de Classe) i Patch lloc, a nivell de Tessel·la, les mètriques es metrics (nivell de Tessel·la). En primer calculen per cada un dels polígons que lloc, a nivell de Paisatge les mètriques es formen la matriu. En el cas del present calculen per al conjunt de la matriu de treball, per a l’anàlisi de l’estructura i paisatge considerada. En segon lloc, a heterogeneïtat paisatgística del LIC Na nivell de Classe, les mètriques es calculen Borges s’han utilitzat 15 mètriques a nivell per cada una de les classes o tipus de de Paisatge (Landscape metrics) i altres 15 cobertura del sòl trobats dins la matriu. Hi a nivell de Classe (Class metrics). En les ha dos tipus bàsics de mètriques a nivell de següents dues taules es descriuen els Classe: índexos de la quantitat i índexos utilitzats. configuració espacial de la classe, i les estadístiques de distribució que Resultats proporcionen una mesura de la tendència central, com per exemple les mitjanes de les La caracterització objectiva del paisatge àrees dels polígons, i la variança (desviació del LIC Na Borges en base a la capa de co- típica i coeficient de variació). En tercer Suma de les àrees de tots els polígons de la matriu CA/TA (Total Area) de paisatge NP (Number of Patches) Nombre total de polígons en la matriu de paisatge PD (Patch Density) Nombre de polígons per unitat d’àrea L’àrea (m2) del polígon més gran de la matriu de LPI (Largest Patch Index) paisatge, dividida per l’àrea total de la matriu (m2) Mida mitjana dels polígons dins la matriu de AREA_MN (Mean Patch Area) paisatge Rang dels valors de mida màxima i mínim dels AREA_RA (Range Patch Area) polígons de la matriu Desviació típica dels valors de mida dels polígons AREA_SD (Standard Deviation Patch Area) de la matriu Mitjana de l’índex de forma. Perímetre del polígon (m) dividit per l’arrel quadrada de l’àrea del polígon (m2), ajustat per una constant. És una SHAPE_MN (Shape Index_Mean) mesura de la complexitat de la forma dels polígons en comparació amb una forma estàndard (quadrada) de la mateixa mida Desviació típica dels valors d’índex de forma dels SHAPE_SD (Shape Index_Standard Deviation ) polígons Distància euclidiana al polígon veí més proper de ENN_MN (Euclidean Nearest-Neighbor Distance_Mean) la mateixa classe ENN_RA (Euclidean Nearest-Neighbor Distance_Range) Rang dels valors de la distància euclidiana ENN_SD (Euclidean Nearest-Neighbor Distance_Standard Desviació típica dels valors de la distància Deviation) euclidiana Quantitat de classes distintes (cobertures del sòl) PR (Patch Richness) dels polígons presents en la matriu Nombre de diferents classes dels polígons de la matriu, dividit per l’àrea total del paisatge (m2), PRD (Patch Richness Density) multiplicat per 10.000 i 100 (per convertir a 100 hectàrees) SHDI (Shannon’s Diversity Index) Índex de Diversitat de Shannon Taula 1. Mètriques a nivell de paisatge utilizades per caracteritzar el paisatge del LIC Na Borges. Table 1. Landscape-level metrics used to characterize the landscape of LIC Na Borges. 78 Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 63 (2020) bertures del sòl del SIOSE 2014, ha permès garrigues les espècies forestals arbòries obtenir tres tipus de resultats. En primer superen en general els 5 m d’altura. lloc, uns resultats generals, i en segon i Per altra part, dins el territori estudiat la tercer lloc, uns resultats específics relatius connexió entre la seva zona interior i la als dos nivells d’anàlisi utilitzats: el nivell zona marítima permet observar una de Paisatge i el nivell de Classe. Pel que fa transició paisatgística que es produeix entre als resultats generals, al LIC Na Borges les cobertures de cultius –inclosos els s’han identificat 16 categories distintes de oliverars– predominants a l’interior, i una cobertures del sòl (Fig. 3), les quals, gran àrea de boscos de coníferes cobrint tot d’acord amb la nomenclatura en llengua l’extrem septentrional, el que queda separat espanyola emprada pel mateix SIOSE, són per la carretera Ma-12 Artà-Alcúdia. les següents: 1) Playa, duna o arenal, 2) Aquesta àrea de pinars es correspon en Matorral, 3) Bosque de coníferas, 4) bona part amb el sistema dunar consignat a Pastizal o herbazal, 5) Combinación de la zona (Servera, 1997). En l’extrem litoral cultivos con vegetación, 6) Cultivo destaca la cobertura de platja, duna i arenal, herbáceo, 7) Bosque de frondosas, 8) que es correspon amb un cordó de dunes Combinación de vegetación, 9) Frutal no sotmeses als vents marítims dominants del cítrico, 10) Combinación de cultivos, 11) nord i nord-est, i que geomòrficament Red viaria o ferroviaria, 12) Bosque mixto, mostren el seu caràcter mòbil (Servera, 13) Extracción minera, 14) Invernadero, 1997; Rosselló et al., 2017). La mobilitat 15) Olivar i 16) Frutal cítrico. Es tracta d’aquestes dunes minva cap a l’interior a d’un nombre de cobertures prou inferior a causa de la menor acció del vent, les 72 que es consignen al conjunt de l’illa l’escassetat d’arena i la colonització de Mallorca, cosa comprensible si es té en vegetal, sobretot de comunitats d’Oleo compte que el LIC examinat és un espai ceratonion. natural protegit en el qual, per aquesta raó, Pel que fa als diferents tipus de boscos, manquen moltes de les cobertures que ocupen predominantment la part oriental donen compte de terrenys que presenten del torrent de na Borges, mentre que a la algun grau d’artificialització, com són les part occidental predomina una vegetació categories d’Urbano mixto, Industrial, combinada, no pròpiament boscosa. La Terciario o Equipamientos. De fet, al LIC zona d’influència immediata al torrent de tan sols es consignen dues cobertures na Borges apareix referenciada com a artificials: les corresponents a l’extracció Matorral, però la vegetació que hi minera i a la xarxa de carreteres. La resta correspon és predominantment de ribera. correspon a unes cobertures del sòl de les quals destaquen, com es veurà tot seguit, Anàlisi de les mètriques a nivell de els boscos i les combinacions de vegetació i Paisatge (Landscape metrics) de cultius. Això és coherent amb el fet que Les 3.994,3 ha del LIC Na Borges el LIC Na Borges es té com una de les apareixen espacialment organitzades per un zones de garriga més ben conservades de conjunt de 218 polígons d’extensió i forma Mallorca, assumint que el SIOSE inclou diversa (Taules 1 i 2), xifra que indica un aquestes garrigues també dins la categoria grau significatiu de fragmentació del d’arbrat forestal, i assumint que en aquestes mosaic paisatgístic. La mètrica Patch Density ha calculat 5,5 polígons per