L’impacte de la cabra (Capra hircus) sobre el teix (Taxus baccata) a l’illa de Mallorca Eva MORAGUES, Xavier MANZANO, Gori BOSCH i Joan MAYOL SHNB Moragues, E., Manzano, X., Bosch, G. i Mayol, J. 2017. L’impacte de la cabra (Capra hircus) sobre el teix (Taxus baccata) a l’illa de Mallorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 60: 9-22. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca. El teix Taxus baccata a les Balears es troba únicament a la Serra de Tramuntana, està protegit com d’Especial Protecció i és objecte d’un Pla de Maneig executat per la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears. La forta pressió de les cabres Capra hircus, incrementada els darrer decennis per l’abandonament de les finques i l’agricultura, és una amenaça que fa perillar el futur del teix. El present treball completa i revisa l’inventari de teixos naturals a la Serra i avalua el seu estat de conservació en funció del grau d’afectació per les cabres assilvestrades. Un 70% NATSUORCAIEL TDAET L DE’SH IBSATLÒERAIAR S dels teixos silvestres pateixen impactes visibles provocats per les cabres. Tot i que la majoria de teixos es trobem empenyalats, la gran majoria (un 84%) pateix un grau d’afectació moderat; el 14% restant presenta una afectació greu, amb una clara amenaça per a la seva supervivència. Els teixos menys afectats són els més difícilment accessibles, i no hi ha cap opció de que puguin créixer amb normalitat a un lloc on arribin les cabres. Ara que ja no es talla ni es permeten les cremes descontrolades, el teix podria tenir unes poblacions més nombroses, tot i que les elevades temperatures estivals i la disminució de les precipitacions, com a conseqüència del canvi climàtic, podrien esdevenir un factor limitant. Avui, però, el principal factor limitant no natural que afecta les poblacions de teix a Mallorca és la pressió que exerceixen les cabres assilvestrades les quals, en molts de casos, poden arribar a provocar la mort dels exemplars. Paraules clau: Teix; Taxus baccata; cabra assilvestrada; conservació; herbivoria; seguiment poblacional; gestió; índex afectació. THE IMPACT OF THE GOAT (CAPRA HIRCUS) ON THE YEW (TAXUS BACCATA) IN THE ISLAND OF MALLORCA. The yew Taxus baccata in the Balearic Islands is only in the Serra de Tramuntana. It is under Special Protection category and is object of a Management Plan executed by the Balearic Environmental Administration. The strong pressure of goats Capra hircus, increased over the last decades due to the abandonment of farms and agriculture, is a threat that endangers yews future. The present report completes and reviews the inventory of natural yews in the Serra and evaluates its state of conservation based on the degree of involvement by the wild goats. 70% of natural yews suffer visible impacts caused by goats. Although most yews are in cliffs, the vast majority (84%) suffers a moderate degree of threat; the remaining 14% have a serious affectation, with a clear threat to their survival. The least-affected yews are the most difficult to reach, and there is no option to grow normally on a goat's place. Now that neither the cutting of yew or the uncontrolled burning are not allowed, the yew tree could have larger populations, although the high summer temperatures and the decrease of the precipitations, as a consequence of the climate change, could become a limiting factor. Today, however, the main unnatural limiting factor affecting yew populations in Mallorca is the pressure exerted by feral goats which, in many cases, may cause the death of specimens. 10 Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 60 (2017) Keywords: Yew; Taxus baccata; wild goats; conservation; herbivores; management; herbivore thread index. Eva MORAGUES, Xavier MANZANO i Joan MAYOL, Servei de Protecció d’Espècies. Direcció general d’Espais Naturals i Biodiversitat. Govern de les Illes Balears. C/Gremi de Corredors, 10 1er pis (Polígon de Son Rossinyol), 07009 Palma. Gori BOSCH, Associació Cultural Bany-Al-Bahar. Plaça de la Vila, nº1. Baixos. 07191Banyalbufar. Autor correspondència: Eva Moragues. [email protected] Recepció del manuscrit: 11-maig-17; revisió acceptada: 2-oct-17. Introducció estaven fabricats amb fusta de teix, els druides de l’antiga Bretanya edificaven els seus temples vora teixos, llegien el futur El teix (Taxus baccata L.) és un arbre amb fustetes de teix i les llavors de distribució europea, nord africana i de s’utilitzaren pels guerrers àsturs per l’oest d’Àsia. És present a quasi totes les suïcidar-se abans de caure en mans de serralades de la península Ibèrica i a les l’enemic. Aquesta càrrega religiosa va ser Balears només es troba a la Serra de adoptada pel cristianisme, que el va Tramuntana de l’illa de Mallorca. És propi considerar un símbol de la vida, la mort i de zones de climes freds i humits, motiu pel l’eternitat. A casa nostra, els jardins d’accés qual a les Balears és una espècie relicta, al Monestir de Lluc estan presidits per una amb poblacions reduïdes (Perez-Obiol et magnífica col·lecció de teixos. També ha al., 2003) d’escassa presència i pocs tingut una gran importància militar: la fusta efectius, comparats amb les que segurament de teix era la matèria prima amb la que es tingué a èpoques pretèrites. Barceló i varen fer arcs que decidiren batalles, s’ha Combis (1879-81) diu, literalment: “A atribuït al “longbow”, l’arc de teix, la Planícia existeixen encara alguns peus supremacia militar d’Anglaterra durant crescuts i corpulents. Al mont Teix, P. de segles. Els boscos de teixos tenien una Massanella, es troben alguns peus importància estratègica i es pensa que la rabassuts, desenvolupant bosquet dens”. producció d’arcs va suposar una forta Avui en dia bàsicament es localitza a la regressió d’aquest arbre a Europa cara nord dels cims més elevats i ombrívols (Rodríguez, 2015). de la Serra de Tramuntana (Fig. 1) ocupant A la nostra illa el teix forma part dels els refugis amb les condicions més restes de boscos nemorals submediterranis favorables pel seu desenvolupament a un que apareixen a les zones més inaccessibles clima dominant que no els és propici. Les de la Serra de Tramuntana sota la protecció poblacions naturals es troben entre 800 i d’ambients més locals, humits i frescs (Gil 1415 m s.n.m. et al. 2002). No podem saber els efectius El teix, secularment, ha tingut una que tenia l’espècie a Mallorca abans de relació especial amb els humans. És un l’arribada de l’home, però la seva fusta, arbre amb una forta càrrega simbòlica i d’excepcional qualitat, va tenir diverses religiosa (Varas Cobo, 2007), ha estat utilitats: cadires de missa i culleres, així venerat com a sagrat per algunes cultures com podem suposar que molts teixos varen de l’antiguitat: els sarcòfags amb que varen ser morts en les cremes de càrritx que es enterrar a alguns faraons de l’antic Egipte feien a la Serra per regenerar pastures. E. Moragues et al., Impacte de la cabra sobre el teix a Mallorca. Taxus baccata 11 Fig. 1. Distribució del Taxus baccata a la Serra de Tramuntana. Les poblacions de Mortitx, Miner i Son Amer són de nova creació. Bioatles 2017. Fig. 1. Distribution of Taxus baccata in the Serra de Tramuntana. The populations of Mortitx, Miner and Son Amer are newly created. Bioatles 2017. A la majoria de teixos arboris de la 1,30 cm d’alçada. Finalment, esmentem el Serra són visibles els efectes del xorrac: Teix de Sa Granja, el més imponent de se’n tallaren branques en el passat, amb l’illa, de 56 cm de diàmetre de soca i tengut finalitats diverses. Aproximadament l’any per mil·lenari (dada que caldria confirmar 1970, amb la remodelació dels jardins de per la fertilitat i humitat del jardí on creix). l’entrada de Lluc, s’hi varen plantar els Té 12 metres de diàmetre de copa. Està teixos, als quals hem fet referència, i dels inclòs al Catàleg Balear d’Arbres Singulars quals en viuen actualment 23, obtinguts des de el 1993 (BOCAIB 84, 10 de juliol). directament d’esqueixos dels exemplars Actualment el teix està protegit silvestres. Els més grans tenen actualment legalment sota la categoria d’Especial un diàmetre de soca d’uns 35 cm mesurats Protecció A), la qual cosa implica la abans de la primera ramificació. Els usos necessitat d’autorització administrativa per simbòlics del teix també han estat presents qualsevol actuació que pugui afectar-lo, la a Banyalbufar, on fins als anys 80 es qual serà denegada si posa en perill la seva guarnia el betlem nadalenc de l’església situació de conservació (Decret 75/2005. amb branques de teix. Mereixen menció BOIB 106, 16/07/2005). Al 2008 la tres magnífics teixos de Miramar, dos dels Conselleria de Medi Ambient va aprovar el quals fan 54 i 92 cm de diàmetre de soca a Pla de Maneig del teix a Mallorca amb 12 Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 60 (2017) l’objectiu general d’assegurar la viabilitat d’interès especial comunitari anomenat a llarg termini de la població de teix a la boscos mediterranis de Taxus baccata (codi serra de Tramuntana, incrementant la seva 9580*) la descripció del qual no encaixa àrea d’ocupació i mantenint les taxes de amb les formacions de teix a Mallorca, que reclutament per damunt de la mortalitat estan subordinades a altres formacions adulta (BOIB 171, 6/12/2008). Des de forestals o molt relegades a hàbitats llavors, el Servei de Protecció d’Espècies rupícoles. del Govern Balear realitza tasques de Actualment, els teixos a Mallorca, conservació del teix, enfocant els principals pateixen una gran amenaça que hipoteca el esforços en protegir-los físicament de seu futur: la fortíssima pressió a què les l’herbivoria de les cabres tancant-los amb cabres assilvestrades els sotmeten. reixeta metàl·lica. També s’han dut a terme Durant la segona meitat del segle XX, actuacions de seguiment poblacional, de les finques de muntanya es varen anar reforçament d’algunes poblacions existents abandonant i despoblant. Actualment (Serra d’Alfàbia, Puig Major, Puig d’en l’activitat agrària a la muntanya és vestigial Galileu, Puig des Teix, Puig Tomir, i les possessions ja no són les unitats Planícia), la creació de noves poblacions productives, pràcticament autosuficients, (Míner, Mortitx), la delimitació i que varen mantenir a generacions de construcció de polígons d’exclusió pagesos. Aquest fet, ha propiciat que les d’herbívors al Puig Major i Míner cabres, uns animals especialment principalment, la recollida de llavors per a impactants per mor de la seva manera generar planta i pels bancs de germoplasma d’alimentar-se, s’hagin assilvestrat i han i la difusió a la població en general de proliferat de forma alarmant. l’interès de conservació del teix a Mallorca. Abans, les cabres estaven sota control L’associació cultural Bany-Al-Bahar també més o menys estricte dels pagesos i pastors, ha desenvolupat tasques de seguiment i ara són molt més abundants, estan conservació del teix a la població de assilvestrades i representen una greu Banyalbufar, així com la difusió activa de amenaça a tot l’ecosistema de la Serra, ja la seva problemàtica i singularitat. que no permeten el creixement dels arbres A Mallorca, el teix no desenvolupa que germinen, afavoreixen l’erosió i formacions forestals, com passa a gran part desertització de les muntanyes i depreden de la Península i resta d’Europa, sinó que espècies de gran valor ecològic. Els creix de forma aïllada i dispersa pels cims herbívors poden influir així, de manera més alts de la Serra (Serra d’Alfàbia, Puig decisiva, sobre l'èxit o “eficàcia biològica” desTeix, Puig de Massanella, Puig Major, de les plantes, reduint la seva taxa de Puig d’en Galileu, Puig Tomir i la Serra des creixement i reproducció i induint diferents Teixos, entre d’altres). Totes aquestes adaptacions morfològiques, fisiològiques, muntanyes estan incloses en el Paratge fenològiques i reproductives (Azorín i Natural de la Serra i són Llocs Gómez, 2008). d’Importància Comunitària (LIC) de la En el cas dels teixos, la pressió de les Xarxa Natura 2000. cabres és especialment nefasta. Tot i que tot L’escassetat, a nivell mundial, de les l’arbre és tòxic (excepte l’aril del autèntiques teixedes, entenent-se aquestes pseudofruit) hi ha una intensa pressió per per boscos de teixos, provocà que la Unió part de les cabres que es mengen les fulles, Europea les considerés com un hàbitat els brots i les tiges joves, impedint el seu E. Moragues et al., Impacte de la cabra sobre el teix a Mallorca. Taxus baccata 13 desenvolupament i en especial l'establiment Quer, 2001), en aquest cas les principals de nous individus, que són raríssims a muntanyes de la Serra. Mallorca (només es coneixen a la població De cada teix s’han pres imatges, recollit de Planícia i dos exemplars al Puig Major). amb GPS les referències geogràfiques i s’ha Actualment són nombrosos els exemplars avaluat el grau d’afectació per l’acció de les que tenen moltes dificultats per cabres. Als llocs inaccessibles, on la posició desenvolupar estructures reproductores i del GPS era inviable, s’ha fet un croquis que no presenten un estat vegetatiu damunt mapa topogràfic per a la satisfactori degut a aquesta depredació. El localització futura dels l’arbres. baix nombre d'exemplars, la manca de La caracterització estructural de les regeneració natural i les condicions poblacions de teixos naturals es va climàtiques actuals (d’elevades determinar registrant l’alçada de l’arbre, el temperatures i escasses precipitacions) són diàmetre de copa i el diàmetre de soca. també factors importants de risc (Mayol et L’alçada de l’arbre és la distància vertical al., 2007; Andrés et al., 2007). existent entre el punt més alt de la copa La finalitat del present treball és viva i la superfície del terreny, se registra completar i revisar l’inventari de teixos també a posició des d’on s’ha fet la mesura. iniciat al 2005 pel Govern Balear, avaluar El diàmetre de copa és la mitjana entre dues el grau d’afectació de les cabres sobre el mesures de la projecció de la copa preses teix i analitzar el seu estat de conservació a perpendicularment l’una de l’altra. La Mallorca. alçada de l’arbre i del diàmetre de copa dels arbres empenyalats s’han registrat de manera aproximada y visual. És una estima Material i mètodes realitzada amb material òptic, prismàtics, i aproximant les mesures en funció de la Actualment, disposem d’una informació distància a l’arbre observat i amb de camp del teix a Mallorca més completa referències visuals com l’alçada coneguda que mai, cosa que ens permet escometre de la vegetació dels voltants o d’altres una anàlisi de la situació de conservació de elements del seu entorn. l’espècie. Aquesta iniciativa ha servit per El diàmetre de soca s’ha calculat a conèixer millor la situació de l'espècie i per l’alçada de pit o a 1,3 m de la base. En cas establir les mesures de gestió i protecció de tractar-se de varis brots que formen una que puguin garantir la seva conservació en única copa, la mesura s’ha efectuat en els el medi natural. més rellevants, obtenint la mitjana de les Es tenen dades demogràfiques de l’any mesures. 1982 (Alomar, 1982) i del 2007 (Mayol et Per determinar el grau de pressió dels al., 2007) on es quantifiquen 418 i 579 herbívors sobre els teixos s’ha aplicat un teixos silvestres, respectivament, distribuïts índex d’afectació que determina el en deu nuclis. Al present estudi s’han percentatge aproximat de la massa vegetal prospectat àmpliament totes les poblacions consumida (Taula 1). Al igual que per la naturals conegudes de teix a la Serra de caracterització estructural dels arbres, en Tramuntana, considerant com a població el molts de casos ha estat necessari la conjunt d’individus de la mateixa espècie utilització de prismàtics per avaluar el grau que habiten en un àrea determinada (Font d’afectació, principalment als teixos empenyalats de llocs inaccessibles. 14 Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 60 (2017) Taula 1. Valors de l’Índex d’afectació per alguns exemplars de tronc alt i esvelt, quantificar el percentatge aproximat de massa brostejats fins una alçada de metre i mig vegetal consumida. (fins on arriben les cabres), i amb una Table. 1. Impact index to quantify the capçada ben desenvolupada, que va poder approximate percentage of vegetable mass créixer sense depredació als seus inicis. consumed. També trobem a la Serra una Índex % massa vegetal morfologia de teix pulviniforme, que vegeta d’afectació consumida refugiat dins dels coixinets d’aritges, 0 No afectació Smilax aspera subsp. balearica. Aquesta 1 0-25% 2 26-50% subespècie endèmica desenvolupa un 3 51-75% morfotip particular, pràcticament defoliat i 4 76-100% molt espinós, com a adaptació a la rigor 5 Arbres morts climàtica i a l’acció dels herbívors. En els casos que descrivim, l’aritja protegeix el Per avaluar l’impacte comparat sobre teix com un filat espinós, però l’arbre no els teixos no protegits de les distintes pot créixer més que els pocs decímetres poblacions naturals, hem obtingut el d’alçada de la liana, i els brots que sumatori del nombre d’exemplars sobresurten són indefectiblement devorats multiplicat per l’índex d’afectació, l’hem pels herbívors. L’aritja suposa una doble dividit pel nombre total d’individus, i protecció pel teix, per una banda mecànica multiplicat per cent. La xifra és un front la depredació, i per l’altra física, al indicador de la pressió de les cabres sobre proporcionar ombra els primers anys de cada població. vida. Malgrat el teix també competeix pels recursos naturals, aigua i nutrients, amb ella. Aquesta relació de facilitació Resultats (comensalisme) i competència, entre plantes de diferents espècies, és el resultat L’interès del teix no es correspon amb d’una pressió continuada de les cabres l’ínfima extensió que té a la Serra de sobre el teix: una adaptació a les Tramuntana. Abunden els exemplars circumstàncies ambientals. Hi pot haver empenyalats, a llocs inaccessibles, aïllats, teixos d’aquestes característiques molt molt exposats als forts vents i amb poc vells, que una vegada protegits físicament substrat. Sovint creix vora altres espècies amb reixeta metàl·lica, es desenvolupen arbòries que tenen els mateixos ràpidament pel gran aparell radical que requeriments ambientals, com el rotaboc deuen tenir. Aquest procés ha estat (Acer opalus subsp. granatense), el corner comprovat pels autors (EM i XM) en els (Amelanchier ovalis), l’arbre de visc (Ilex recintes d’exclusió d’herbívors que s’han aquifolium) i la pomera borda (Sorbus mantingut al Puig Major, on aquests aria). La major part de teixos mallorquins exemplars tenen un desenvolupament es troben en localitats poc accessibles, rapidíssim. factor que ha contribuït a la seva Es desconeix la proporció de sexes a la conservació, en un estat que podem natura, però gran part dels exemplars de la qualificar de relictual. Serra no desenvolupen pseudofruit, bé sigui Existeixen també escassísims exemplars perquè hi ha un excés de mascles, perquè a zones planeres i de fàcil accés de la Serra, falta la fecundació dels exemplars femella a E. Moragues et al., Impacte de la cabra sobre el teix a Mallorca. Taxus baccata 15 gran distància dels mascles o bé perquè hi cia). La mortalitat de plàntules és, ha condicions ambientals que dificulten la possiblement, el major coll de botella en la floració femenina o la fructificació. demografia de gran part de les poblacions Considerem que aquest factor, condicionant mallorquines i també peninsulars (García, de la demografia de la població, requereix D. 2007). Únicament s’han trobat dos de més atenció en el futur. Existeix per tant exemplars nous de germinació natural al una enorme dificultat de regeneració a la Puig Major en 10 anys de seguiment i 71 a natura (excepte a la població de Planícia) a Planícia, tots ells protegits amb reixeta causa d’aquesta baixa producció de metàl·lica. pseudofruits i a la forta pressió del S’han censat un mínim de 479 herbívors. exemplars naturals a tota la Serra de Les poques plantes que aconsegueixen Tramuntana, un 15% superior a les xifres establir-se són especialment vulnerables a de 1982, i un 17% inferior a les del 2007 factors biòtics (depredació de les cabres) i a (Taula 2). A quasi totes les poblacions el factors abiòtics (la sequera). Els primers nombre de teixos, respecte al recompte del estius són claus per a la seva supervivèn- Present treball 2016 Alomar Mayol et al. Exemplars Exemplars plantats (1982) (2007) naturals Planícia 115 145 119 31 Puig des Teix 8 5+130 plantats 5 118 Serra d’Alfàbia 5 5 6 15 Puig Major 90 126 91 Coll de ses Escudelles 1 145 Puig de Massanella 90 66 0 Cases de la Neu 5 103 Serra des Teixos 70 136 109 0 Puig d’en Galileu 30 31 40 107 Puig Tomir 4 1 2 2 Puig de Ca 3 0 Puig de sa Font 3 0 Mortitx 0 84 Míner 0 42 Son Amer 0 7 579 naturals, 418 estima global de 479 497 Total Estimat >600 Total 2016= 976 Taula 2. Estima del nombre de teixos a cada localitat feta per Alomar (1982), pel Servei de Protecció d’Espècies (Mayol et al., 2007) i al present treball. Les plantacions a Puig d’en Galileu i a Son Amer són actuacions del Consell de Mallorca (dades cedides per Guillem Alomar). Table 2. Yews number estimation in each locality made by Alomar (1982), by the Species Protection Service (Mayol et al., 2007) and to the present study. Yews trees in Puig d'en Galileu and Son Amer were planted by the Mallorca Council (data provided by Guillem Alomar). 16 Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 60 (2017) 2007, disminueix, excepte al Puig d’en situen els teixos més baixos de la Serra Galileu on l’increment es pot atribuir a una en estat silvestre, que corresponen a la falta de prospecció el 2007, ja que es tracta població de Planícia (29% respecte del d’exemplars grossos, empenyalats i difícils total). A partir dels 1.000 metres d’alçada de veure. Al Puig Tomir i a la Serra en endavant es troba el gruix poblacional d’Alfàbia l’increment només és d’un dels teixos silvestres distribuït pels exemplar, també adults i de grans principals cims de la Serra (Puig Major, dimensions. Puig de Massanella, Serra des Teixos, Serra Hi ha un total de 15 poblacions d’Alfàbia i Puig d’en Galileu). Correspon al repartides pel sector nord-est de la Serra de 69% respecte del total. Tramuntana. Les poblacions de les finques No pareix que l’alçada sigui un factor públiques de Mortitx, Míner i Son Amer limitant per a l’establiment dels teixos són de nova creació: s’hi han plantat plantats, entre els 400 i els 1.400 metres es exemplars d’una o dues sabes procedents poden establir sense dificultats. Les del viver forestal de les Illes Balears condicions elevades d’humitat i de volum (Menut). S’han plantat un total de 497 de sòl són les variables més determinants exemplars en aplicació del Pla de Maneig; per a l’establiment dels teixos. els arbres de les poblacions de Son Amer i Els teixos introduïts al medi natural el Puig d’en Galileu varen ser plantats pel representen un 51% i els d’origen natural Consell de Mallorca. A la taula 2 un 49% del total (Fig. 3). Tots els arbres s’especifica el nombre d’exemplars plantats introduïts a la natura procedeixen de llavors i naturals per població. o esqueixos recol·lectats a l’illa, tot i no La alçada mitja dels teixos empenyalats haver-se detectat diferències morfològiques de la Serra és de 2,66 metres, el diàmetre de ni genètiques amb els teixos peninsulars copa mig és de 2,84 metres i la mitjana del (Rosselló, 2005). Aquests exemplars no diàmetre de soca és de 80 centímetres formen part de l’anàlisi d’impacte de les (Taula 3). Les desviacions estàndards són cabres perquè tots ells estan protegits amb bastant elevades degut a l’elevada dispersió reixeta metàl·lica i els herbívors no poden dels valors, que es mouen dins un rang molt accedir-hi. Per tant, la seva supervivència ampli. La Fig. 2 representa la distribució 140 Teixos Naturals altitudinal dels teixos naturals i plantats 120 Teixos Plantats cada 100 m. Entre els 500 i 700 m.s.n.m. es 100 80 Mitjana Desviació N Valor 60 estàndard màxim Alçada 2,66 1,91 318 13 metres 40 (m) (Puig Major) 20 Diàmetre 2,84 1,62 362 7,2 metres copa (m) (Serra des 0 Teixos) Diàmetre 20,16 18,65 60 80 cm soca (cm) (Planícia) Taula 3. Caracterització estructural dels teixos Fig. 2. Distribució altitudinal dels teixos naturals naturals de la Serra de Tramuntana. i plantats agrupats cada 100 m.s.n.m. Table 3. Structural characterization of the Serra Fig. 2. Altitudinal distribution of natural and de Tramuntana’ yews. planted yews grouped every 100 m.a.s.l. E. Moragues et al., Impacte de la cabra sobre el teix a Mallorca. Taxus baccata 17 NNNooommmbbbrrreeedddeee ttteeeiiixxxooosss tttoootttaaalllsss aaa lllaaa SSSeeerrrrrraaa dddeee TTTrrraaammmuuunnntttaaannnaaa Teixos naturals Teixos naturals amb protector metàl·lic Teixos plantats amb protector metàl·lic 404; 41% 497; 51% 75; 8% Fig. 3. Nombre de teixos totals a la Serra de Tramuntana diferenciant els naturals (protegits o no) i els plantats. Fig. 3. Number of total yews in the Serra de Tramuntana differentiating the natural ones (protected or not) and the plantations. només depèn de les condicions creixement en pocs anys (Fig. 4). Hi ha meteorològiques i de l’adaptació al medi, exemplars que en nou anys han crescut més no de la pressió dels herbívors. És d’un metre d’alçada (màx. 182 cm), imprescindible la revisió i el manteniment depenents del volum de terra disponible. En dels protectors. Els mesos de sequera aquest cas els exemplars han passat d’un estival són la principal causa de mortalitat grau d’afectació quatre a zero, i s’espera dels petits exemplars plantats, i és només que amb el temps es puguin desenvolupar després de passats uns dos anys quan es pot correctament sempre i quan es conservi la verificar que els exemplars han arrelat i protecció artificial o es baixi la pressió dels s’han adaptat al medi seleccionat. herbívors. El percentatge de teixos Els teixos pulviniformes refugiats dins pulviniformes a la Serra és molt baix amb les aritges també s’han protegit per donar- només un 15% respecte de la resta situats los l’opció de créixer i desenvolupar-se majoritàriament a penya-segats. correctament (67 al Puig Major, tres al Puig Probablement, el percentatge tan baix des Massanella, un al Puig de sa Font, un a d’aquets exemplars situats a peu pla, és la Serra des Teixos i un altre al Puig d’en degut a que són teixos molt petits que Galileu). Concretament, al Puig Major s’ha passen desapercebuts i a que segurament, realitzat una important feina de protecció els més desprotegits ja hagin mort. d’aquets exemplars naturals que patien un El 70% dels teixos naturals de la Serra grau 4 d’afectació, la màxima amenaça pateixen impactes visibles provocats per les abans de la mort. La força del sistema cabres (Fig. 5 i Taula 4). El 84% dels radicular d’aquests exemplars ha quedat teixos, situats als penya-segats, presenten palesa una vegada protegida la planta amb un grau d’afectació moderat (de zero a reixeta metàl·lica. Tenen una extraordinària dos); mentre que el 16% restant, tenen un resposta que es manifesta en un ràpid grau d’afectació bastant elevat (de tres a 18 Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 60 (2017) Fig. 4. Teix pulviniforme del Massanella. La primera imatge és del 2014, la segona del 2016. Es pot observar com les branques inferiors no protegides estan menjades per les cabres. La branca apical protegida creix cap al cel. Fig. 4. Pulviniform yews of Massanella. The first image is 2014, the second one in 2016. It shows us how unprotected lower branches are eaten by goats. The protected apical branch grows towards the sky. cinc) que amenaça la supervivència dels Les poblacions del Puig des Teix i la arbres a curt termini. Els teixos amb un Serra des Teixos són les poblacions que grau d’afectació inferior a dos, són arbres pateixen comparativament una major empenyalats completament inaccessibles a pressió de les cabres seguides del Puig de les cabres o que només una petita part de la Ca i del Puig de Massanella. copa es veu afectada. Aquests exemplars es mantenen estables en el temps i majoritàriament evolucionen favorable- Discussió ment. Desenvolupen molt la part no consumida per les cabres, normalment es El teix a Mallorca, és considerat una poden reproduir i els herbívors no són un espècie relicta, en condicions subòptimes, factor d’amenaça per la seva supervivència, però l’èxit de supervivència dels exemplars malgrat que la reducció de la part aèria pot plantats (80%) ens indica que podria ocupar arribar al 50%. una superfície molt més gran, i comptar També s’han trobats alguns arbres a amb efectius més nombrosos, tot i que les llocs aparentment impracticables amb un elevades temperatures estivals i la grau d’afectació tres i quatre. Aquests disminució de les precipitacions, com a exemplars, afortunadament pocs però de conseqüència del canvi climàtic, podrien dimensions considerables, han patit durant esdevenir un factor limitant. Així mateix, molts d’anys la forta pressió de les cabres i s’ha de tenir en compte que els és de suposar que d’aquí pocs anys morin si requeriments hídrics i nutricionals seran no canvien els factors d’amenaça . majors quan assoleixin mides més grosses.