La tradició artesanal del guix emmotllat a la Vall de Lord L’explotació a petita escala dels jaciments de guix a la vall de Lord, a l’actual municipi de Guixers, al nord del Solsonès (Lleida), es produeix des de l’Edat Mitjana. Això comporta que dins l’àmbit d’aquest territori hagin sorgit des del segle XII fins al XIX una gran varietat de tècniques de treball d’aquest material, adaptades al procés constructiu pròpiament dit (execució de parets, envans, baranes, paviments) o al desenvolupament d’elements decoratius (portalades, cornises, capitells, mènsules, claus de volta i enteixinats als sostres) que, a través de la tradició artesanal del guix emmotllat, varen proliferar de forma exhaustiva a l’entorn, adornant tant edificis públics com privats. The handcrafted tradition of the plaster cast in the Valley of Lord The running on a small scale of plaster sites in the Valley of Lord, at the current township of Guixers, north of Solsonès (Lleida), has been taking place since the Middle Ages. This implies that inside the area of this territory, a great variety of working technologies on this material have arisen from the 12th to the the 19th centuries. These technologies have conformed to the constructive process in a strict sense (execution of walls, partitions, rails, pavements) or to the development of decorative elements (portals, cornices, capitals, corbels, keystones and coffered ceilings) which, across the handcrafted tradition of the plaster cast, proliferated exhaustively in the environment, decorating buildings both public and private. Jaume Adam Vidal. Llicenciat en Ciències Econòmiques. Membre de l’Associació Cultural Vall de Lord. Degree in Economic Sciences. Member of the Associació Cultural Vall de Lord. [email protected] Joan Herrada Vilà. Ebenista, Decorador, Tallista i Restaurador d’elements de fusta. Membre de l’Associació Cultural Vall de Lord. Cabinet-maker, Decorator, Engraver and Restorer of wood elements. Member of the Associació Cultural Vall de Lord. [email protected] Francesc Regàs Iglesias. Arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Membre de l’Associació Cultural Vall de Lord. Architect by the Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Member of the Associació Cultural Vall de Lord. [email protected] Paraules clau: Vall de Lord, guixers, guix emmotllat, patrimoni, turisme. Keywords: Valley of Lord, plasterers, molded plaster, heritage, tourism. Data de recepció: 13-10-2013. / Date of receipt: 13-10-2013. Escultura // [83] EL GUIX: LA SEVA FORMACIÓ I CONSTITUCIÓ La pedra de guix es va formar a la Catalunya central fa uns aigua, dóna lloc a una pasta que s’endureix ràpidament, trenta milions d’anys, quan una llengua de mar interior va alliberant calor. Quan el guix es torna dur, es diu que s’adorm. quedar aïllada de la resta de mars circumdants a la depressió Aquesta pasta de guix, disposada en forma de morter, amb que es va anar formant al vessant sud dels Pirineus. l’addició de sorra fina, entre paredat de pedra o maons ceràmics, va constituir durant deu segles, juntament amb Aquesta gran quantitat d’aigua marina es va anar la calç, el material conglomerant més significatiu dins de la evaporant, precipitant-se primer les sals menys tradició constructiva a tota la Península Ibèrica. solubles que van donar lloc a la formació de sediments i posteriorment, els plegaments orogènics que es van També s’utilitzà com a material de revestiment de parets, produir, van originar les vetes de pedra de guix, presents sostres i voltes, com a capa final en els paviments d’algunes pràcticament a tota la Catalunya central i de manera construccions, per fer baranes d’escales i, finalment, com especial al nord del Solsonès. a element decoratiu, prèviament emmotllat en motlles de 1 “La química del guix”. Aprofi- fusta, per ornamentar sostres, obertures o mènsules a tament de materials geològics. Des del punt de vista químic, la pedra de guix, de la qual edificis tant civils com religiosos. [En línia] Camp d’aprenentatge del Bages. La Culla. <http://www. s’obté el guix utilitzat des de l’antiguitat a la construcció, és xtec.cat/~jgirabal/materialsge- sulfat de calci hidratat. Això vol dir que la part d’aigua està EL GUIX A LA VALL DE LORD olo/quimicaguix.pdf> [Consulta: íntimament relligada al sulfat de calci, fins al punt que roman El municipi de Guixers, pertanyent a la part sobirana (nord) 11 octubre 2013]. estable en la composició de la pedra, sense manifestar-se ni de la Vall de Lord, sub-comarca del Solsonès, engloba evaporar-se. Per tant, aquesta aigua present a la pedra de pràcticament la totalitat de jaciments de guix, antics i actuals, guix, que impedeix que el compost tingui les propietats que el les localitzacions dels forns antics ja enrunats i algunes de fan apte per la construcció, només es pot eliminar per cocció les edificacions on es van utilitzar tècniques constructives de la pedra, a una temperatura propera als 200º C.1 decoratives, en què l’element primordial era el guix. El guix ja cuit, alliberat de l’aigua primigènia, és un El topònim Guixers, és ja de per si prou significatiu conglomerant molt eficaç que, barrejat novament amb per indicar l’existència abundant de la preuada roca U coneguda des de ben antic. n icu Drac amb fulles de roure, al sostre del rebost del m , n monestir de Sant Llorenç de Morunys (Fotografia: La primera referència explícita documentalment de º 13 Jaume Adam). Guixers és de l’any 1050. En el document es descriuen les , 2 0 14 [85] Unicum Escultura possessions del monestir de Sant Llorenç de Morunys i pels esllavissaments, els cilindres de càrrega també enrunats entre elles, se cita una casa senyorial i un alou a Guixers.2 i tot tapat per la vegetació que ha omplert eres i edificacions. En totes les referències documentals, en cap cas es LA UTILITZACIÓ DEL GUIX ENTRE ELS SEGLES XVI I XIX fa explícita una menció sobre una possible indústria o Quan s’ha parlat de l’ús del guix obtingut per cocció tradició artesanal en la que s’utilitzés el guix. de la pedra, s’ha fet referència a la utilització com a conglomerant per fer parets o envans, coneguts també Dins del terme municipal de Guixers, els principals com a tempanells. afloraments de pedra de guix, se situen a la riba nord del riu Aigua de Valls i de la carretera de Sant Llorenç de Altres elements constructius realitzats amb guix són Morunys a Berga, que discorre paral·lela al riu. les baranes, proveïdes d’un acabat arrodonit a la seva part superior que actuava com a passamà. A l’escala Tant les petites explotacions antigues, situades molt de la rectoria del monestir de Sant Llorenç de Morunys, a prop dels forns enrunats, com els grans jaciments accessible des del claustre, i que comunica el vestíbul actuals explotats a cel obert, se situen al vessant nord del de la planta baixa amb el primer pis, es pot observar el Montlleó i la banda sud de la Roca de Guixers, on abunda passamà resolt segons una forma anatòmica que permet la toponímia referida al guix: la casa del Guix, la font del recolzar la mà amb tota comoditat. Guix, el torrent del Guixar i el serrat dels Guixerons. També abunden els paviments de guix premsat, d’una El centre de gravetat d’aquest territori tan ric en pedra de resistència inusitada al desgast per abrasió, tractant-se de guix, és l’església romànica de Sant Martí de Guixers o de guix. Exemples d’aquests paviments en trobem al primer pis 2 RIU i RIU, Manuel. “Diploma- la Santíssima Trinitat, coneguda també com “Les Volianes”. de la casa de la Mare de Déu, seu de la Confraria dels Colls, tari de Sant Llorenç de Morunys al carrer Estret núm. 1 de Sant Llorenç de Morunys. Un altre (971-1613)”. Urgellia: Anuari A Catalunya hi ha constància de la utilització del guix àmbit pavimentat amb guix és la sala noble que hi ha al primer d’estudis històrics dels antics en la construcció des del segle XI, quan es bastiren pis del monestir, coberta amb un sostre de guixos emmotllats comtats de Cerdanya, Urgell i construccions defensives o de guaita amb carreus de i comunicada amb l’espai contigu per portes amb brancals Pallars, d’Andorra i la Vall d’Aran (1981), núm. 4. Document Núm. pedra i utilitzant el guix, sol o barrejat amb calç, com a decorats també amb elements de guix emmotllat. 7, p. 187-259. element conglomerant. També s’utilitzà durant aquesta 3 RIU i RIU, Manuel. “L’antiga època com a revestiment de les parets d’algun dels LES ORNAMENTACIONS DE GUIX indústria del guix a la Vall de temples d’època romànica.3 A més d’intervenir significativament en la composició Lord”. Cardener: Revista de dels elements constructius descrits, el guix es va utilitzar l’Institut d’Estudis Locals de Cardona i el Centre d’Estudis Tot i això, la seva utilització intensiva no s’inicià fins al durant un període de pràcticament quatre-cents anys –els del Solsonès (1987), núm. 4, segle XIV, quan es començà a emprar per fer paviments que van del segle XVI fins a la primeria del segle XX– per p. 35-59. de pisos, que encara subsisteixen avui dia, en algun cas adornar diferents espais i conjunts, tant d’edificis destinats en el seu estat inicial. Aleshores també es van construir a habitatge, com d’utilitat pública, civil o religiosa. baranes d’escala, envans interiors de separació entre habitacions, decoració de l’envoltant de portes a cases El cas més significatiu és el dels sostres de guix emmotllat, riques o propietats de nobles, portalades, altars, arestes i presents a la Vall de Lord, a habitatges dins del nucli de claus de voltes, mènsules i cornises de multitud d’esglésies Sant Llorenç de Morunys, cases disperses per la rodalia disperses pel territori de la vall. d’aquesta vila o dels municipis veïns, o a edificis públics civils (ajuntament) o religiosos. Altres tipus d’elements realitzats Més endavant, a partir del segle XVI, una nova tècnica amb guix, força abundants en el repertori decoratiu dels s’afegí a les ja utilitzades fins llavors: la dels sostres edificis construïts durant aquesta època, estan constituïts decorats amb guix emmotllat, que es desenvolupà per peces de guix, no emmotllades in situ com en els sostres plenament al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII. Aquesta sinó prèviament desemmotllades i disposades després al seu tradició artesanal serà analitzada més endavant, de lloc, peça a peça, realitzant l’operari un treball complementari forma detallada, ja que encara que no sigui exclusiva de d’adaptació de cada element al conjunt. la Vall de Lord, es pot considerar que el repertori estilístic dels models construïts, exemplifiquen en les referències i Aquests elements desemmotllats de forma independent en les tècniques portades a terme, una tendència o escola i adaptats posteriorment al conjunt, són els que es pròpia d’aquest territori. descriuran a continuació. U n icu m Dins del terme de Guixers abunden els forns antics, encara PORTALADES , n º que la majoria estiguin en un estat de conservació precari, Dins del temple parroquial de Sant Llorenç de Morunys, 13 , 2 amb les parets que conformen els recintes enderrocades obertes a la nau lateral de la dreta hi ha dues capelles. 0 14 [86] 2 [1] Portalada amb arc el·líptic rebaixat, a la sala noble del primer pis del 1 monestir de Sant Llorenç de Morunys. [2] Portalada amb llinda horitzontal, situada al costat de l’anterior, a la sala noble del primer pis del monestir de Sant Llorenç de Morunys (Foto- La situada més al fons és la coneguda com a capella dels grafies: Arxiu fotogràfic Museu de la Vall de Lord). Apòstols, edificada a mitjans del segle XVI sota els auspicis de la Confraria dels Colls, on es poden observar, realitzats sobre bases hexagonals, essent més poderoses les amb guix emmotllat, dos escuts de la Confraria, a més d’un corresponents a l’exterior. Entre aquests emmarcaments, relleu de la Verge dels Colls, a banda i banda de la clau de tant als brancals com a la llinda, es desenvolupa una volta del sostre. traceria de tiges que segueixen un discurs sinusoïdal, tocant-se ambdues corbes o allunyant-se. En els espais Al costat es troba la Capella dels Dolors, construïda al intersticials es dibuixen florons o potser picarols, d’on mateix temps que la dels Apòstols. Compta amb una surten conjunts de quatre fulles. 1 gran portalada de guix d’un marcat estil renaixentista. A l’interior, els nervis de les voltes acaben en unes mènsules, L’altra porta, rematada per un arc el·líptic molt rebaixat, 4 ADAM i VIDAL, Jaume. també de guix, que representen unes figures de mig cos resta igualment emmarcada interiorment per dos grups “L’església de Sant Llorenç de en actitud de pregària.4 de dues columnetes fines, situades a banda i banda, que Morunys abans de 1936”. Qua- derns de la Confraria dels Colls s’inicien en dues bases hexagonals i es rematen amb (2010), núm. 4, p. 1-239. Per altra banda, les dues portes que comuniquen les sengles capitells, per damunt dels quals, contornegen l’arc àmplies sales existents al primer pis de la rectoria i l’ultrapassen formant un fris damunt del propi arc, amb del monestir, tenen també els brancals ricament un frontó triangular central i els espais intersticials, també ornamentats amb figures de guix, elaborades durant la triangulars, plens per tres fulles estilitzades. Just a tocar primera meitat del segle XVI. els capitells, per sota d’ells, es disposen també a banda i banda, dues cares grotesques, possiblement d’una bèstia Una d’elles, amb llinda horitzontal, està cenyida per dos ferotge amb els pèls del cap hirsuts, de les quals surt un U marcs rectangulars, ambdós amb forma de cordes o marc exterior que corona el fris existent damunt la llinda. n icu columnes cilíndriques de diàmetre reduït, un a l’interior Aquest marc va acompanyat interiorment per una sanefa m , n que limita l’obertura, i l’altre a l’exterior. Aquest darrer és recargolada que també parteix del cap de la bèstia i º 13 llis, mentre que l’interior té uns nusos. Ambdós descansen acompanya l’orla exterior. 2 , 2 0 14 [87] Unicum Escultura CLAUS DE VOLTA Hem parlat d’algunes claus de volta fetes amb guix. A part La part que es conserva consisteix en un baldaquí en de les existents a la Capella dels Apòstols, al monestir de forma de cortinatge, coronat arran de la volta per una Sant Llorenç de Morunys, en trobem d’altres a algunes figura humana, vestida de l’època, subjectant a banda ermites i capelles disperses per la vall, edificades en el i banda dues feres que es podrien identificar com a període que va del segle XVI al XVIII, com ara a Castelltort senglars. Nou, on les arestes de les llunetes de les voltes estan rematades amb querubins fets amb guix emmotllat. Els extrems inferiors dels cortinatges estan subjectats per dos àngels coronats, visibles només de bust, ja que MÈNSULES estan situats darrere d’una paret amb merlets. Vesteixen Altres elements arquitectònics resolts amb guix, són les túniques amb plecs molt ostensibles, cenyides per mènsules decoratives que sobresurten de les parets, com bandes entrecreuades. Amb una mà agafen l’extrem del en el cas de l’ermita de Sant Pere de Duocastella, a Navès, cortinatge i amb l’altra sostenen un corn o trompeta que construïda l’any 1737, on aquests elements, resolts en un bufen de forma ben palesa. estil molt abarrocat, suporten la càrrega teòrica dels arcs formers, igualment decoratius. Entre els cortinatges enlairats, corona l’arc del nínxol una complicada trama de sanefes d’inspiració vegetal, CORNISES presidida a la part superior per un trifori, d’on destaca A la capella del Roser, situada a la capçalera de la nau un floró central inspirat potser en un card. El nínxol lateral nord del monestir de Sant Llorenç de Morunys pròpiament dit està cobert amb una volta multi- (igual que a la majoria d’esglésies, capelles i ermites, nervada, en les claus de la qual es disposen petits caps, edificades o reconstruïdes entre els segles XVI i XVIII a corresponents a diferents animals salvatges. tota la Vall de Lord) hi abunden les cornises fetes amb guix que coronen les parets, seguint el perímetre de la Els laterals d’aquest nínxol i les llindes de les dues nau principal o de les diferents capelles, just a l’indret obertures laterals, a banda i banda d’aquest, sota les on arrenquen les voltes o els arcs. Aquestes cornises muralles ocupades pels àngels, es decoren amb vàries presenten una gran diversitat de tipus: algunes són molt sanefes farcides de motius geomètrics i vegetals. 3 senzilles, però la majoria incorporen l’excessiva càrrega compositiva i formal que suposa l’adscripció a l’estil ELS SOSTRES DE GUIX EMMOTLLAT: MÈTODE CONSTRUCTIU barroc, recarregat i ampul·lós, que s’imposava durant el Els elements estructurals bàsics que integraven la immensa període en què foren construïdes. majoria de sostres a totes les edificacions realitzades a la Vall de Lord entre els segles XVI i XVIII, eren bigues de L’ALTAR DEL SEPULCRE DE LA CAPELLA DE LA PIETAT A SANT fusta de pi de secció rectangular, que es recolzaven sobre LLORENÇ DE MORUNYS les parets de càrrega de l’edifici o sobre una jàssera o un Un cas força peculiar dins del repertori tipològic dels cavall, que eren bigues de grandària superior, ja que havien elements decoratius construïts amb guix emmotllat, de suportar part de la totalitat del pes del sostre. el constitueix el conjunt de l’altar que hi ha a la capella del Sepulcre, oberta al costat de la nau de l’ermita de la Les bigues del sostre se solien separar entre si una Pietat, a Sant Llorenç de Morunys. Aquest temple fou distància d’uns 35 cm de mitjana. Aquest espai s’omplia edificat vers l’any 1460 sota els auspicis de la família amb elements de reblert que no contribuïen directament Piquer, mercaders establerts a la vil·la. al suport de les càrregues, però omplien els buits del sostre i les transmetien a les bigues, preparades per Més tard, ja al segle XVI, s’afegí una altra capella a la exercir la funció de suport. banda sud, accessible a través d’un arc de mig punt obert a la nau i coberta amb una volta d’aresta nervada, amb Aquestes peces de reblert, anomenades entrebigats, clau de volta. ja que anaven entre dues bigues, es podien adscriure a una gran varietat de tipus, tant pel que fa als diferents Adossat a la paret sud d’aquest recinte hi ha un altar materials utilitzats com a la forma de disposar-los. realitzat amb peces de guix emmotllat, construït també durant el segle XVI, del qual es conserva només Als edificis on no hi havia la voluntat de dignificar l’aspecte l’estructura superior, ja que els elements decoratius que estètic dels sostres per fer els entrebigats s’utilitzaven U n hi havia al nínxol central foren destruïts durant el juliol taulonets o llates de fusta vistos (disposats l’un a tocar icu m de l’any 1936. Aquest conjunt s’havia erigit per acollir les l’altre i clavats damunt de les bigues), revoltons lliscats , n º despulles dels membres de la família Piquer i dels seus amb guix completament llisos o peces ceràmiques 13 , 2 descendents. prefabricades massisses que tenien ja la forma de revoltó. 0 14 [88] 3 [3] Altar del sepulcre de la capella de la Pietat, a Sant Llorenç de Morunys, vist a través de l’arc lateral que dóna accés al sepulcre (Fotografia: Arxiu fotogràfic Museu de la Vall de Lord). A les sales de les cases, els propietaris de les quals eren ja que encara que s’hagués assegurat la seva sequedat i persones acabalades, o a les d’alguns edificis públics, laics estabilitat, cal no oblidar que damunt s’havia d’abocar el o religiosos on es pretenia prestigiar un determinat àmbit, guix pastat amb aigua, que podia afectar la inalterabilitat de es va utilitzar amb molta freqüència la tècnica del guix la fusta del motlle. Per evitar això es tractava el pla superior emmotllat. del motlle gravat que havia de rebre el guix, amb una barreja de guix molt fi i cola de conill aplicada amb una brotxa de pèl La base d’aquesta pràctica la constituïa el motlle de gruixut. Amb això s’aconseguia protegir la fusta i eliminar el fusta de pi, confeccionat per un mestre fuster o ebenista, vinçat, que hauria sortit gravat indefectiblement a les peces buidant la fusta amb les eines pròpies de l’ofici, com si es de guix ja desemmotllades, si no s’hagués protegit el motlle. tractés d’una labor de talla, d’acord amb els traços d’un A més també s’eliminaven els possibles tenells o nusos, o dibuix previ que tractava de reproduir. Aquest motlle es qualsevol altra possible imperfecció. treia d’un tauló de fusta de pi, que tenia un gruix d’uns 5 cm i quedava usualment reduït a uns 3 cm, amb una A continuació, també amb una brotxa o pinzell bast, es amplada entre 33 i 35 cm, coincident amb l’espai entre tornava a donar una imprimació amb diverses passades bigues, i una llargada que voltava els dos metres. d’un greix o seu, que garantia la no adherència del guix al motlle i per tant, facilitava el desemmotllament. La fusta de pi amb la qual es feien els motlles, possiblement de pi negre, havia d’estar molt seca i curada, ja que amb Així, el motlle ja tractat, es col·locava al costat d’una el gruix tan reduït que tenia, s’havia d’assegurar la seva de les bigues del sostre, prèviament disposada, de estabilitat absoluta per evitar esquerdes i bombaments manera que la cara gravada del motlle quedés uns 3 U que haguessin impossibilitat la seva utilització. cm per sota de la cara superior de la biga. El motlle n icu s’estintolava llavors independentment de les bigues, m , n Una vegada fet el buidat que reproduïa en negatiu els amb llistons travessers suportats per puntals recolzats º 13 motius decoratius desitjats, s’havia de protegir la fusta, a terra i falques entre les puntes superiors dels puntals , 2 0 14 [89] Unicum 4 Escultura [4] Esquema d’estintolament del motlle a l’entrebigat (Dibuix: Joan Herrada). i la cara inferior llisa del motlle, per anivellar-lo amb la paviment, d’uns 2 cm de gruix, feta amb guix més afinat i màxima exactitud i facilitar-ne el desemmotllament. premsat per resistir l’abrasió. Una vegada estintolat el motlle o motlles, si la distància Al cap d’unes tres hores d’haver iniciat l’operació, del tram a cobrir era superior a la llargada del motlle, es podia considerar el guix ja adormit i el conjunt calia disposar-ne un altre per cobrir la llargada de consolidat i per tant, amb molt de compte, s’afluixaven l’embigat, casant perfectament per testa els motlles les falques, de manera lenta i compensada, per tal utilitzats, de manera que on s’acabava un, comencés d’aconseguir que el motlle es desprengués i alliberés la l’altre. peça desemmotllada que restava ja llesta per a la seva contemplació i gaudi. 4 Quan ja s’havien disposat els motlles del tram, es col·locava l’altra biga de fusta del sostre, just a tocar de Així s’anava procedint per cada tram i tira d’entrebigat. l’aresta longitudinal d’aquells. Naturalment, aquesta biga D’aquesta manera els motlles es reutilitzaven una vegada anava com les altres, recolzada a les parets de càrrega a i una altra, en el mateix sostre o en sostres diferents. les jàsseres o als cavalls. Com que les llargades de biga, rara vegada superaven els quatre metres, només utilitzant dos motlles es podia Amb aquesta disposició, el conjunt restava a punt per construir primer una tramada i a continuació tot el sostre, abocar-hi el guix pastat, que s’anava tirant per capes sempre i quan només es vulgués utilitzar un sol motiu d’uns 2 o 3 cm de gruix, fins a cobrir en la seva totalitat decoratiu. Si es pretenia variar, tal com passa a la majoria l’embigat. Per donar consistència a aquesta capa de de casos, on s’utilitzaven com a mínim dos tipus de motlle compressió, s’hi barrejaven trossos de teula, llosetes de alterns, llavors calia disposar d’un o dos motlles més amb ceràmica o pedretes molt planes. el motiu decoratiu diferent. Quan ja s’havien omplert uns 5 cm per damunt de A vegades, algun d’aquests motlles presentava algun l’embigat, es considerava acabada aquesta capa de defecte, ja d’inici o potser a causa de l’ús excessiu. Per compressió. exemple, una esquerda longitudinal a la fusta, que al U n abocar-hi el guix donava com a conseqüència l’aparició icu m Com que el guix s’adorm molt ràpidament, abans que en el sostre desemmotllat d’un ressalt que afectava la , n º s’hagués adormit del tot, per facilitar l’adherència entre nitidesa del traç de les figures. Aquest fet es produeix en 13 , 2 capes, s’abocava finalment la capa corresponent al repetides ocasions en peces diferents del mateix sostre 0 14 [90] o, fins i tot en sostres diferents, però amb els mateixos del promotor inicial que l’havia sufragat. Així, amb el motlle es motius decoratius, ja que es tracta del mateix motlle transferia el dret d’utilitzar-lo tantes vegades com el paleta emprat diverses vegades. cregués necessari, especialment quan l’encàrrec que li feia un altre promotor no suposava incorporar cap peculiaritat Amb tota probabilitat en aquest procés confluïen les tasques molt concreta que fes inservible el motlle inicial. de dos artesans que, en principi, estaven desvinculats un de l’altre. Per una banda el mestre tallador de fusta, fuster o INVENTARI I DESCRIPCIÓ DELS SOSTRES ebenista, que creava la peça única: el motlle, veritable matriu DE GUIX EMMOTLLAT de la qual sortien les còpies repetides fins a la sacietat, ja que Recinte obert al claustre del monestir de Sant Llorenç era costós i calia treure-li rendiment. de Morunys (incorporat a la sala d’exposicions temporals del Museu de la Vall de Lord, a la planta baixa). Aquest mestre tallador actuava molt probablement sota la iniciativa d’un promotor inicial que sufragava Sostre de guix emmotllat, del segle XV, amb decoració de l’encàrrec i potser li indicava quins motius decoratius i filigranes vegetals i d’escuts i molinets. S’observen dos quines referències de noms, símbols o llocs s’havien de tipus diferents de motlles. representar en fer el motlle. Un d’ells es caracteritza per la presència d’escuts i El treball de confeccionar el sostre, utilitzant els motlles, molinets. També hi podem veure els escuts de Catalunya, preparant l’embigat i l’estintolament, tal com s’ha del comtat d’Urgell, el card dels Cardona, i la flor de lis, explicat, corresponia a un mestre d’obres o a un paleta combinats amb molinets de traçat subtil. 5 especialitzat potser en treballs amb guix, per tant, totalment desvinculat del treball del tallador de fusta i L’altre, decorat amb filigranes d’aparença vegetal, té la executor del motlle. particularitat que a l’extrem del motlle hi ha mitja figura de drac mossegant l’inici del dibuix. Per què s’utilitzaven, doncs, alguns motlles en diverses localitzacions impulsades per altres promotors? És cosa que [5] Decoració d’escuts i molinets al sostre de la sala annexa ignorem. Potser el tallista venia o cedia el motlle a un mestre al Museu de la Vall de Lord, a la planta baixa del monestir de d’obres una vegada utilitzat per primer cop i amb el permís Sant Llorenç de Morunys (Fotografia: Jaume Adam) 5 U n icu m , n º 13 , 2 0 14 [91] Unicum Escultura Al motlle amb el qual es va elaborar l’emmotllat d’escuts i veu cap rastre de les vetes de la fusta de pi dels motlles. molinets hi devia haver una esquerda, ja que en les peces Aquesta absència de vinçat, es pot atribuir, com ja hem acabades s’aprecia clarament un ressalt de guix que explicat, a la utilització d’una capa protectora preparada ocupa pràcticament tota la llargada de la peça. prèviament, com si fos un estofat a l’estil dels dauradors, que es col·locava sobre el motlle abans de tirar-hi el guix. Per comprovar la possible utilització del mateix motlle en altres sostres, ens podem fixar en el ressalt de guix, aparegut Rebost del monestir (estança annexa situada a la dreta del com a conseqüència de l’esquerda existent al motlle. vestíbul d’accés al monestir de Sant Llorenç de Morunys). Un altre indicador és la diferència que presenta l’escut dels Aquest sostre de guix emmotllat presenta unes Cardona en els naixements de les fulles ja que, mentre la fulla característiques molt semblants a les de l’existent a de la dreta presenta un traç perfecte d’un quart de cercle, la l’estança descrita abans i també correspon al segle XV. fulla de l’esquerra és més prima i té una doble corba. Es poden identificar tres tipus de motlles diferents: un No es pot precisar la llargada del motlle, ja que es troben d’escuts caironats i molinets, un de filigranes vegetals afegits incoherents o acabats amb un pa de guix sense (ambdós utilitzats ja a la sala oberta al claustre descrita decoració. abans) i un tercer amb dracs capiculats. 6 El traç del dibuix dels motlles té uns perfils molt acurats, de La seguretat en l’afirmació que els motlles utilitzats a la manera especial a les filigranes vegetals, que són elegants capella són els mateixos que al rebost en els dos primers i molt estilitzades. tipus explicats, rau en la constatació que el ressalt de guix, conseqüència de l’esquerda en els escuts i molinets, Actualment les peces de guix emmotllat presenten un color i la diferència entre els dos costats del card dels Cardona gris, imputable a la pàtina atorgada pel pas del temps. Cap coincideixen absolutament en els dos casos. dels elements presenta pintura, circumstància que permet apreciar que en el fons de les peces emmotllades no es L’altre tipus de motlle, que presenta els dracs capiculats, no necessita més ornamentació que els mateixos [6] Figures de dracs capiculats amb fulles de roure, al sostre animals mitològics, tot i que la cua de cadascun d’ells del rebost del monestir de Sant Llorenç de Morunys (Foto- es transforma en una fulla de roure. Per altra banda, un grafia: Jaume Adam). tronc també acabat en una fulla de roure, surt de la boca 6 U n icu m , n º 13 , 2 0 14 [92]