Corre el mes d’octubre del 1789. Maria Antonieta d’Àustria, la reina de França, trepitja per últim cop els jardins del seu estimat Trianon. A partir de llavors, el seu serà un lent i angoixós trajecte cap a la guillotina. En aquells instants són nombroses les persones que fugen de França amenaçades per la Revolució. Élisabeth Vigée Le Brun, que, malgrat la seva joventut, s’ha convertit en una retratista significativa de la cort, es veu obligada a deixar enrere la llar, fama i família, i, acompanyada de Julie, la seva petita filla, fuig de París amagada i disfressada. Els seus retrats de Maria Antonieta i la íntima relació que l’uneix a la reina són, en aquests instants, un motiu més que suficient perquè s’hagi posat preu al seu cap. Durant una fugida tan anguniosa com incerta, Élisabeth troba a faltar els dies en què l’aristocràcia feia cua davant del seu estudi per ser pintada pels seus pinzells. Però el seu esperit no decau i viatja fins a Itàlia, on, a més de descobrir les belleses artístiques que sempre havia volgut conèixer, comença de nou la seva tasca com a pintora. Des de la llunyania del seu exili, Élisabeth segueix els esdeveniments que estan canviant França i el planeta sencer. Fins que un dia rep la notícia que Maria Antonieta ha estat guillotinada. La reina ja no hi és. I, amb ella, ha deixat d’existir, també, aquella jove retratista que va ser coneguda com la pintora de la reina.