Van morir el mateix dia, la meva mare i el meu gos. La mare va morir del cor. El gos va ser envestit per un camió quan sortia de casa, desesperat, a bordar a tothom l’infart de la mare. Com si reclamés ajuda. Jo tenia dotze anys. Des d’aleshores tot va ser diferent i al cap d’un temps vaig estar a punt de morir. I me’n vaig sortir. Durant tres anys, però, vaig haver de fer llit. Tota la meva adolescència prostrat en un llit. Però, ara, no em penedeixo de res. El temps de la convalescència vaig redescobrir i estimar el pare, aquell desconegut; vaig conèixer la Lurdes, una tia excepcional que em va fer estimar el dibuix i els llibres; vaig saber el que era estimar i sentir-se estimat i… per sobre de tot, vaig conèixer la Marta.