Homes i No (1958) és una obra teatral de Manuel de Pedrolo que va tenir una acollida notable quan va ser portada a escena. Tot i que van patir l’assetjament de la censura franquista i les dificultats que condicionaven la representació del teatre català d’aquell moment, va ser rebuda com a una obra innovadora, que trencava una dinàmica conservadora i fomentava la creació d’un públic nou i exigent. Deixant de banda la consideració com a teatre de l’absurd —seguint la petja de Samuel Beckett o d’Eugène Ionesco— o existencialista, l’obra escènica de Manuel de Pedrolo és una exploració de la condició humana, en què són ben presents la idea de llibertat i una actitud de revolta.