Historia de la Botanica a les IHes Balears: plantes vasculars Antoni PAYERAS SHNB Payeras, A. 2006. Historia de la Botlmica a les Illes Balears: plantes vasculars. Boll. Soco Bist. Nat. Balears, 49: 155-172. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca. El present estudí es una petita cronologia de quatre-cents anys d'investigació per part deis botimics a les Balears, des de 1601 fins el día d' avui, amb unes notes de món clas sic. Es fa un repas de les principals personalitats que han tingut contacte amb la botimi ca balear i les' seves respectives aportacions. PIITIlllIeS c/ou: Botanica, botanics, historia, Illes Balears. THE BOTANY HISTORYOF THE BALEARIC ISLANDS: VASCULAR PLANTS. The present study is a chronology of 400 years of investigation of the botanists on the SOCIETAT D'HISTORIA Balearic islands, trom 1601 until today, with notes on the classical world. He is made a NATURAL DE LES BALEARS review ofthe main personalities that they have had contact with the Balearic botany and their respective contributions. KeywOTds: Botany, botanists, history, Balearic lslands. Antoni PAYERAS C/Arta, 7. 07519-Maria de la Salut. Recepció del manuscrit: 20-nov-06; revisió acceptada: 29-des-06. Introducció Les notícies historiques referents als botfmics que ens han visitat basicament les La historia botfmica de les Illes Balears trobem en els mateixos treballs de dits bota és llarga i desigual per cada una de les illes nics, on a més d'exposar la seva propia i alllarg del temps. Des del segle XVII fíns feina, fan referencia als treballs deIs seus avui són molts el botanics que han estudiat precursors o bé deIs seus contemporanis. la nostra flora. Sens dubte l'illa més ben Podem trobar bastants de fragments disper estudiada és la de Menorca, degut a les dife sos a diferents obres que fan referencia a la rents dominacions que ha tingut al llarg de historia botanica de les Balears, que es tro la historia, que ha creat un ambient més ben citades a la bibliografía. L' obra que ens favorable cap al' estudi de les diferents cien dóna una visió mes clara és la de Josep M. cies i camps del saber, que a la resta de les Camarasa (1989), Botimica i botanics deIs illes. Pel contrari, les Illes Pitiüses no han Pai"sos Catalans. Colmeiro (1858), a la seva estat explorades fíns a principis del segle obra La Botánica y los botánicos de la XIX. Es fara un breu repas d'aquelles per Península Hispano-Lusitana. Estudios sonalitats que han anat aportant dades al bibliográficos y biográficos, ens dóna molts món botfmic de les illes fíns els anys setan de detall s de les biografíes deIs principals ta del segle XX. botanics i de les seves aportacions més 156 Boll. SOCo Hist. Nat. Balears, 49 (2006) importants. Així mateix ens aporta gran (Blanes, 1990). El mateix autor ens descriu informació l'obra de Joaquim Maria Bover, els usos que en fan els illencs gimnesics del Biblioteca de escritores Baleares, 1868. llentiscle per la manca d'oli (ens indicaria El treball esta estructurat en cinc blocs. un pobre cultiu d'olivera o la manca d'e El primer, dóna una pinzellada de les lles), així com el cultiu de la vinya i de l' em referencies vegetals que donen els autors del pelt d' oliveres damunt ullastres a Eivissa món classic a les seves obres, el segon fa (Blanes, 1990). També citen plantes cultiva referencia al inicis de la Botanica a les des que eren utilitzades a l'alimentació, com Balears, són autors anteriors a les teories el drakóntion (Dracunculus vulgaris), cita linneanes, i que estan marcats per la nissaga da per Dioscórides al S. I aC.: "La dragone deIs Salvador. El tercer bloc, són els iHus ta ... Los habitantes de las Gimnétides, lla trats, homes en la majoria de casos no lligats madas Baleares, mezclan la raíz cocida con a la ciencia, pero amb un bagatge cultural mucha miel y la ofrecen en los convites a ampli que els fa interessar per multitud de modo de pasteles" (Dioscórides, 1998). disciplines del saber, molts d'ells formen Plini, ens descriu les figueres de les gabinets d'Historia Natural a casa seva i fan Pitiüses, la ceba marina (n'anomena tres tertúlies cultural s, estan entre les teories classes diferents) i el blat (Blanes, 1990). pre-linneanes i les linneanes. El quart bloc, Aquestes escasses cites en serveixen per esta marcat per els grans botanics europeus veure l'evolució de la introducció de deter que visitaren la nostre illa i que influiran a minades especies. homes com Joan Joaquim Rodríguez i també per la creació de 1' Institut Balear, amb gent com Francesc Barceló i Josep Els inicis: els pre-linneans Monlau entre altres. El darrer bloc, esta marcat H. Knoche (fa de lligam amb l'esco Els autors classics com Miguel la de Montpellier), els Chodat i el germa Colmeiro (1858) i Paul Mares (1880), con Bianor (fa una unió entre les escoles catala sideren com a primer naturalista de les na i francesa), i per els grans botanics cata Balears, així com a primer Botanic, a lans: Pius Font i Quer i Oriol de Bolos, a Ramon Llull (1232/3-1316) escriptor, filo més de Caries Pau, així com la creació en sof, místic, missioner i naturalista entre primer lloc de la Societat d 'Historia Natural d'altres, sobre tot pel seu llibre, Libro Felix de les Balears, i posteriorment de la creació o de las maravillas del orbe. de la Universitat de les Illes Balears i del Despres de les cites disperses de l'anti Jardí Botanic de Sóller. guitat, als segles XIV-XVI podem trobar citacions d'especies vegetal s ja siguin espontanies o cultivades, als inventaris nota Les fonts cHlssiques rials deIs apotecaris. Així Maria J. Sampietro (2006), recull cent vuitanta-set Les fonts classiques ens donen alguns plantes que creixen a Mallorca i catorze a la detall s del paisatge vegetal a les Illes península, als inventaris d'apotecaries entre Balears al' antiguitat. Així, el viatger 1348 i 1550. Aquestes especies eren d'us Diodor Sícul nat el 90 aC., ens indica la medicinal i en part cultivades als horts deIs denominació de Pitiüsa, en referencia a la apotecaris i causa probable de llur introduc gran quantitat de pins que hi creixen ció a l'illa de moltes d'elles. A dits inventa- A. Payeras, Historia de la Botimica a les Illes Balears 157 ris també es cita la primera planta d'origen crita del llistat de J. Petiver (Camarasa, america a l'illa, el palosanto (Guaiacum 1989). Algunes de les plantes descrites ja hi sanctum L.), el 1537, utilitzat com a remei estaven a l'obra d'Herman Boerhaave contra la sífilis (Sampietro, 2000; 2006). (1668-1738), "Index alter plantarum quae BIs inicis de la Botanica vénen influen in horto academico Lugduno-Batavo alun ciats per Clusius, pero els vertaders dinamit tur. Leiden. 1720". Aquestes plantes aparei zadors de la Botanica al segle XVII i princi xen citades al discurs preliminar de pis del XVIII als palsos catalans són els Catálogo metódico de las plantas observa Salvador, seguidors de 1' Escola de das en Cataluña, ... , 1846, d'en M. Montpellier, Magnol, els Jussieu i sobre tot Colmeiro, encara que no cita localitats. P. de les idees de Tournefort. Mares, destaca delllistat les següents: El primer autor que cita una localitat "ASCYRUM BALEARICUM, frute s mallorquina a una obra botanica és en cens, maximo flore luteo, foliis minoribus, Clusius (Charles de l'Ecluse 1526-1609), a subtus verrucosis, Salvo Ex Boerh. "Rariorum Plantarum Historia" (Anvers, (Hypericum balearicum L.); ALATERNUS 1601), cita deguda al botanic Thomas Penny BALEARICA, humilis, foliis subrotundis, (1532?-89), es tractava d'Hypericum balea ferrea rubigine nigricantibus, Salvo Ex ricum (Masalles, 1988). Boerh. (Rhamnus Alaternus L., balearicus Joan Binimelis (1538-1616), cronista Hort. Par.); TRAGACANTHA HUMILIS general del Regne de Mallorca, es va endin BALEARICA, foliis parvis, vix incanis, sar al món de la botanica medicinal amb l' o flore albo, Salvo Ex Boerh. (Astragalus mas bra Tractat de las virtuts de la herba que es siliensis Lamk); URTICA PILULIFERA, diu Sanctae crucis ó Nicoriana (Bover, folio angustiori, caule viridi, balearica, Salvo 1868). Jordi Fortuny (1623-81), el 1670 Ex Boerh. (Urtica pilulifera L.). En el her deixa inedita una Flora Balear, que forma bario Salvador existe una Ortiga caracteri part del tom primer d'una historia general zada asi: Urtica altera minor, foliis rotun de Mallorca (Bover, 1868). dioribus, foliis supra ligulam eleganter dis Joan Salvador i Riera (1683-1725), bota positis, Salvo (Urtica balearica L. ?)." nic catala deixeble de Peire Magnol (1638- (Mares, 1880). 1715), amic de Joseph Pitton de Tournefort En Josep Salvador y Riera (1690-1761), (1656-1708) i d' Antoine de Jussieu (1686- germa d'en Joan Salvador, l'any 1725, 1758) i fill del també botanic catala Jaume també va herboritzar a Menorca, i d'alla va Salvador i Pedrerol (1649-1740), va herbo aportar una serie d'especies noves ritzar a les illes de Mallorca i Menorca, el (Camarasa, 1989). 1711 (Camarasa, 1989). Amb les dades Antoni Brotat i Barceló (¿ -1787), era obtingudes a n'aquest viatge, James Petiver apotecari, i va escriure el tractat d'apoteca (1663-1718), publica una llista d'especies ria, Pharmaceuticum compendium, gale vegetal s de les Balears a Naturae no-chimicum, tribus libris partitum, on es Collectanea. Se li atribueix l'obra relacionen les virtuts de les plantes utilitza "Catalogus plantarum rariorum in insulis des a les apotecaries de l' epoca (Bover, Balearicis anno 1712 observatarum " 1868). (manuscrit de la biblioteca deIs Jussieu, actualment al Muséum National d'Histoire de Paris), pero sembla ésser la copia manus- 158 Boll. Soco Bist. Nat. Balears, 49 (2006) Els iHustrats El farmaceutic Pere Salas, era aficionat a la Botanica, i Bonaventura Serra li atri El segle XVIII, es caracteritza per la bueix Plantas disecadas de Jussieu, de influencia de l'escola catalana de Madrid, Cusson (Bover, 1868). amb Josep Quer, Antoni Palau, Joan George Cleghorn (1716-94), deixeble Minuart, Miquel Bamades, ... que anomena de Momó, metge cirurgia escoces, que va ren diferents corresponsals al llarg de país residir a la Menorca anglesa (entre 1736- (Masalles, 1988). Sens dubte l'aparició de 49), a la seva obra Observations on the epi la sistematica Linneana fou la fita més demical diseases in Minorca from the year important i es produIren les disputes entre 1744 to 1749 (1751), menciona 271 espe els partidaris i detractors. Va ésser l' epoca cies de plantes de l'illa, amb les denomina deIs iHustrats, caracteritzats per personat cions angleses, llatines (utílitza el sistema ges no necessariament vinculats al món Toumefort) i menorquines. Així mateix el científic, pero que organitzaven els seus frances, Passerat de la Chapelle, va descriu gabinets d'Historia Natural i realitzaven re la flora menorquina el 1764, a tertúlies de can'lcter multidisciplinari. Topographie médicale de Minorque. Menorca va estar marcada per l' ocupació Peire Cusson, metge de Montpellier, anglesa, espanyola i francesa, que feren enviat per Jussieu, va recórrer les illes de arribar intel·lectuals, sobre tot anglesos, Mallorca i Menorca entre 1753-54, encara que deixaren una enorme influencia damunt que no va publicar els resultats de l'expedi els menorquins, marcant una epoca d'es ció, pero va trobar tres plantes noves. M. plendor. Antoine Richard (1737-1807), per encarrec Joan Minuart (1693-1768), natural de del Reí de Franya va explorar la Península Barcelona, va ésser deixeble de Jaume Iberica i també les nostres illes entre els Salvador, i el 1740, va estar destinat a Maó, anys 1760 i 1761. El 1770 va remetre a Carl com a apotecari de l' exercit. Posteriorment von Linné (1707-78) un cataleg detallat de formaria part de l'equip de professors del les plantes recol·lectades a les Balears. Jardí Botanic de Madrid, amb altres cata Aquest cataleg no fou publicat i C. Linné lans. diu d'ell en carta enviada a M. Antoine Martí Coll, era un jesuita natural de Richard: Mallorca, va viure a Granada a mitjans del "J'ai lu et relu mille fois avec le plus segle XVIII, es va distingir per els seus grand charme votre Flore de Majorque ou coneixements botimics. Va escriure varis des í'les Baléares qui m'a été communiquée tractats de botimica impresos a Sevilla par M. Hemquist, et je doute que personne (Bover, 1868). puisse la lire avec plus d'utilité et de profit També herboritza a Mallorca devers el que moi. Imprimez-Ia, je vous prie, aussit6t 1767, Miquel Bernades i Mainader (1708?- qu'il sera possible, pour que tous les bota 71), natural de Puigcerda, metge de Carles nistes y trouvent le plaisir qu'elle m'a causé. III i successor de J. Quer al capdavant de la J'ai passé la nuit derniere sans dormir, primera catedra del Real Jardín Botánico je l'ai consacrée tout entiere a lire votre de Madrid, les seves aportacions no es Flore, et elle était passée avant que je n' eus publicaren. També herboritza a Mallorca el se fini ma lecture. Grand Dieu! Qu'ils sont seu fill, Miquel Bernades í Claris (1750?- heureux les habitants de ce pays d'avoir 1801). dans leurs prairies toutes ces fleurs qui font A. Payeras, Historia de la Botimica a les Illes Balears 159 l'omement de nos jardins, meme nos jar Rodríguez Campomanes), proleg, descrip dins académiques." (Mares, 1880) ció de les especies i índex. El cataIeg cita J. Cambessedes (1827) va tenir accés al 523 generes. L'índex és castella-llatí i manuscrit d' Antoine Richard, troba moltes catala-llatí a més de les sinonímies. Té a especies d'interes, pero d'altres les consi més un Index Balearicum, nomina planta dera no presents a 1'Illa, i provenien del rum, que consta de 14 pagines que es troba recorregut del Botimic fins arribar a al tom XI deIs seus manuscrits Mallorca. Recreaciones eruditas, consta de 350 noms Bonaventura Serra Ferragut (1728-84), generics. Utilitza una c1assificació a mitges era jurista i amant de tots els camps del entre el sistema de Toumefort i el de Linné saber, un iHustrat. Va visitar el gabinet deIs (Pascual,2003). Salvador, i després formanl el seu propi, Joan Borras, natural de Fomalutx, era amb adquisicions d'especimens locals, herbolari de gran prestigi, en Josep Quer fa molts d'ells proporcionats per en Joan grans elogis d'ell i assenyala que coneixia Borras i d'altres exotics. Va esser visitat per totes les plantes i el seu corresponent nom Antoine Richard i possiblement per en en greco Va ajudar a Bonaventura Serra a la PeireCusson. Mantenia relacions molt seva Flora Baléarica. Fou acompanyant d' estretes amb CristOfol Vilella. Al seu jardí A. Richard en les seves excursions per cultiva multitud d'especies exOtiques, mol Mallorca. tes d'elles no cultivades abans a l'illa. És El menorquí Andreu Hemandez i Basili autor de Flora Balearica sive /cones stir (1744-1817), farmaceutic i molt apassionat pium et plantarum que in solo Majoricensi per les plantes, va escriure Flora menor sponté nascuntur vel alliunde allata con quina (1787), que resta inedita i de la qual crescunt (1765) (obra manuscrita i no podem trobar algun fragment a l' obra de publicada). Aquesta obra pertanyia a la José Vargas (1787). A la seva obra indicava biblioteca de D. Josep Pueyo, Marques de en detall les localitats a on ha recollit cada Campo-Franco (Actualment pertany a la planta. Va ésser anomenat coHaborador i Biblioteca de Catalunya i una copia esta a corresponsal a Maó el 1783 del Reial Jardí la Real Academia de la Historia de Madrid) Botanic de Madrid. El seu fill Rafel (Pascual, 2003), que la va comunicar a J. Hemandez i Mercadal (1779-1857), va Cambessedes, el qual la critica al seu estudiar a Montpellier amb en Drapamaud, Enumeratio (1827), per les imperfeccions Gouan i en Broussonnet. Toma a l'illa el de les 172 figures (aquest tom soIs són 1807, i augmenta l'herbari del seu pare fins iHustracions), així com per les incorrec a les 500 especies espontanies de Menorca. cions a les deterrnÍnacions o sinonírnies. Així mateix va augmentar i corregir la Cada figura té anotat el nom científic de la Flora del seu pare, pero no l'arribara a planta i ocasionalment el vulgar. No fa publicar. També deixa alguns estudis sense indicació de localitats, més que les molt publicar. Així i tot el 1817, va envia a la generiques de cada illa. L' obra consta de Societé de médicine practique de dos toms, el segon tom és Flora Balearica Montpellier, una memoria en llatí titulada exhibens plantas in insula Majorica cres Historica notio de duabus novis plantis dis centes (1772). Aquest tom no arriba a ésser serens, quas in hac Minorica insula reperit, conegut de J. Cambessedes. Esta estructurat oo., que es troben al número 189, pago 88, en quatre apartats, dedicatoria (a Don Pedro deIs seus anals c1inics, que varen servir a J. 160 Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 49 (2006) Cambessedes per els seus treballs fets a Jardín Botánico de Madrid i de l'Academia Balears el 1827. Arnés d'ampliar la Flora de Buenas Letras de Barcelona. Va formar del seu pare, va deixar inCdit, una coHecció de plantes, llavors, minerals i Observaciones que pueden servir para for moHuscs entre d'altres. mar la Historia topográfica, fisico-natural, Joaquim Maria Bover (1868) cita un médico-bibliografica de la Balear menor. manuscrit titulat: Lista de las plantas del CristOfol Vilella i Amengual (1742- jardin Botánico de Menorca, del qual no 1803), va ésser un acreditat pintor mallor indica ni autor ni any d'edició, soIs que es quí, que estudia les plantes i en va dibuixar troba al jardí botanic de Madrid. moltes. Consta un cataleg de plantes el Miquel Juan de Padrines (1754-1837), 1772, Coleccion escogida de varias frutas, natural de Felanitx, va deixar inedit y plantas de que abunda la Isla de Mallorca Diccionario de plantas medicinales que se sacadas del natural, y miniadas conforme hallan en Mallorca, con sus nombres en sus colres nativos, impres a Madrid i castellano, griego, mallorquin y latín y Coleccion de alguas flores de la Isla de observaciones sobre sus virtudes especíji Mallorca con sus nombres en lengua nativa cas contra varias enfermedades (Colmeiro, copiadas del natural, Mallorca 1775 1858). (Azcarate, 1990; Vilella, 1999). Es dedica a Onofre Jaume (S.XVIII-1815), far altres camps de la Historia Natural, enri maceutic natural de Palma, el 1.805, junta quint diferents coHeccions amb quadres ment amb Joan Andreu Nieto, va c1assificar pintats i especimens dissecats. les plantes de la Font Santa (El llistat de El 1791, D. Joan Cursach i Arguimbau plantes es troba a l'obra de Joan Andreu (1757-1832), natural de Ciutadella, metge i Nieto Samaniego, Analisis químico de las deixeble del professor Gouan de aguas minerales de Campos, imp. Tomas Montpellier, va publicar a Maó una obra Amorós, 1805). Va escriure Diccionario de titulada: Botanicus medicus ad medicinae plantas, árboles y arbustos que se crian en alumnorum usum quem typis mandavit la isla de Mallorca, con noticia de sus pro Joannes Cursach D. M. Medicus piedades medicinales, escrit el 1804 Escellentissimi Comitis de Ciifuentes, et (Bover, 1868). nosocomii generalis et militaris Sanctae Maria Cortes (1777-1835), monjo car Magdalenae, Regiae Academiae scientia toixa del monestir de Valdemossa, va con rum socius. Extypis Joannes Fabregues rear la botanica i la farmacia, i es va enca 1791, a la segona part s'enumeren 270 rregar de la farmacia de dit convent. Va plantes, entre elles 160 espontanies de escriure Diccionario de los vegetales de Menorca, 50 de les quals segons J.J. Mallorca, sus usos descubiertos hasta el Rodríguez (1904) no es poden confirmar la presente, y semillas de todas clases, seva presencia a Menorca. Són plantes manuscrit de 1820, indica els noms en cas medicinals que creixen a Menorca. El 1795, tella, linnea i mallorquí (Bover, 1868). va herboritzar amb ell en Baltasar Manuel El botanic valencia Francesc Gil (del Boldó Tuced (1766-99), aragones metge de qual no existeixen referencies biografi los Reales Ejércitos, que va realitzar estudis ques), col-laborador de Cavanilles, i que botanics, químics i epidemiQJogics a les gracies a F. Barceló (1879/81) coneixem Balears i Catalunya, que li valgueren per que fou actiu a Mallorca al llarg de la ésser anomenat Correspondiente del Real Guerra del Frances, i a més va realitzar un A. Payeras, Historia de la Botanica a les Illes Balears 161 petit jardí botanic. També el metge mallor autoria, Vidal, 1996, 19969a). Així, Rafael quí Rafael Evinent (1726-1814), fou ano Hern¡'mdez, publica unes Reflexiones senci menat corresponsal· el 1785 a Ciutat de llas e imparciales al impreso Mallorques pel Real Jardín Botánico de intitulado "Specimen, animalium, vegetabi Madrid, sembla que tingué alguna activi lium, et mineralium ad norman Linneani tat, pero no ens ha pervingut cap testimoni, systematis" (Imprenta de la viuda e hijos de soIs ens queden algunes cartes que parlen Fabregues, Maó, 1815) contraries a 1'0bra de les seves trameses i ens descriuen algu d'en J. Ramis, i a la vegada aquest publica nes activitats (Camarasa, 1989). Contextacion de Don Juan Ramis y Ramis Segons F. Barceló (1879/81) i J. Ma. abogado de los Reales Consejos y Bover (1868), existia a la Real Sociedad Académico de la Real de la Historia al Económica Mallorquina, un luxós herbari papel que con el título de Reflexiones sen album, titulat Plantas de esta isla de cillas é imparciales salió en esta Ciudad en Mallorca, año I806, I vo., fol., el qual conte Marzo último. (Imprenta de Pedro Antonio 80 especies, mal determinades i dedicades Serra, Maó, 1815), que dona lloc a al Cardenal Despuig, per part de Gabriel Respuesta justificativa de lo contenido en Cifre i Cladera. la Contextación que Don Ramis y Ramis se Joan Ramis i Ramis (1746-1819), dignó publicar contra las Reflexiones que maones, publica el 1814, Specimen anima hize a Su Specimen per part d' en . R. lium, vegetabilium et mineralium in insula Hernandez (no fou publicat fins el 1924 per Minorica frequentiorum, ad norman Joan Hernandez Mora, per la censura impo Linneani sistematis, enumera 487 especies sada per Ferran VII) i amb ella el tancament vegetals, amb el seu nom vulgar (hi ha 394 de la polemica. noms populars de plantes) i científic, sense dístinció d'espontanies i cultivades, pero conté gran nombre d'errors de determina L'Escola de Montpellier I'Institut ció. Estan classificades d'acord a la sistema Balear tica linneana. Aquesta publicació era l'am pliació d'un cataleg inicial, anomenat: El segle XIX, va estar marcat per la cre Catalogus Plantarum, Arborum, ació de l'Institut Balear, on personalitats Arbusculorum, Piscium, Avium, Animalium com Francisco Manuel de los Herreros terratrium et Insectorum In Insula Minorica Schwager (1817-1903), Pere J. Trias i frequentiorum, I787 (Ramis, 1989), que Sampol, José Monlau Sala (1832-1908), constava de 216 especies de plantae i 57 de Pere Estelrich Fuster (1845-1912), arbores i arbusta (aquest llistat de plantes Francesc Barceló i Combis (1820-1889), ... era basicament una copia del cataleg de crearen un ambient favorable cap el camp Cleghorn, segons comenta Vidal (1999a), de les Ciencies, que culmina amb l'arribada aquest cataleg seguia els criteris de de l' Arxiduc Lluís Salvador. Les Balears Tournefort. El seu germa Bartomeu Ramis són visitades per importants botanics euro (1751-1837), va publicar Colección de peus, sobretot de l'Escola de Montpellier, algunas plantas que crecen naturalmente y que influiran en personalitats com 1.J. sin cultura en Menorca (1782). Rodríguez o el propi F. Barceló. Aquest treball de Joan Ramis va ésser Franyois E. Delaroche (Barceló, bastant polemic (inclos es dubte de la seva 162 Boll. SOCo Hist. Nat. Balears, 49 (2006) 1879/81), el 1808, va estar a Eivissa i concordiave sinphonica sexualisque objeta Mallorca, i va estudiar la vegetació, algunes bilium systematis. 1 t. 1822.497 pagines. d'aquestes plantes queden reflectides a 1'0- -Alphabetarius botanices concise des bra d' Augustine-Pyrame de Candolle criptor. 1823. 1 t. 4°. 726 pagines. (1778-1841), Prodromus Systemis Naturalis -Sexualis in Linnaes systemate ictus Regni Vegetabilis, 1824-1873. oculis. 1831. 1 t. 4°.100 pagines. Pere Vicen9 Trias iTrias (1759-1829), -Synópsis panoramica nos tri linneani d'Esporles, va realitzar un herbari en quatre sexualis in systemate ictus oculi, ac alpha toms, amb una coHecció d'unes 200 espe betarii botan ices nomenclatoris. 1831. 1 t. cies, de la zona del seu poble, també va cul 4°. 133 pagines tivar algunes especies autoctones i d'altres -Synópsis panoámica plantarum in Flora exotiques al seu jardí, aquest jardí es va ele gallica ab A. P. Decandolleo, ac a J. B. E La var a categoria de jardí botfmic de la Markio descriptarum; accesit antecedentium Societat Economica mallorquina d' Amics resumen. 1834. 1 t. 4°. 100 pagines. del País, l'any 1810 (Roman, 2005). Va -Concordia poliglota, sistemático-botá ésser visitat per J. Cambessedes el 1824. A nica y sisinonímico-vulgar de varios nom la seva mort, el seu jardí fou conservat pel bres de algunos seres organicos é inertes o seu fill Pere Josep Trias. Se li atribueix una insensibles, particularmente de los que for Flora, amb plantes dibuixades i un man el objeto de las materias farmacéutica Diccionario de los vegetables de Mallorca y y médica, como tambien de los conocidos de las semillas sembradas, de sus usos des por el uso comun en la economía doméstica. cubiertos hasta el presente año 1800, un 1835. tom de 146 pagines, amb els noms en cas El 1827, es va crear a Palma la primera tella, llatí i mallorquí (Bover, 1868). catedra de Botanica, el titular era Bartomeu Mares (1880) menciona al farmaceutic Obrador (1787-1865), pero dura poc temps. Onofre Muntaner, com a creador d'un bell Amb la creació de l'Institut Balear el 1836, herbari amb anotacions de les propietats de es forma també una catedra de Botanica, les plantes, pero que va desapareixer amb la baix la direcció de Pere J. Trias i Sampol, seva mort. També menciona a Gaspar posteriorment es va refondre amb la Melchor de Jovellanos que mentres estava d'Historia Natural. Es crea un petit jardí empresonat al Castell de Bellver com a botanic, per ajudar a dits estudis. autor de la descripció de les plantes del cas Jacques Cambessedes (1799-1863), tell i el seus voltants, pero va esser destrult natural de Montpellier, va estudiar la flora pels seus captaires (Mares, 1880). de les Balears. Arriba a Sóller el man; de Joan Bals Cardona (1760-1840), far 1824, i es va quedar fins el primer de maig maceutic maones, va escriure les següents a Mallorca i el 3 de maig arriba a Eivissa, on obres, segons J. Ma. Bover (1868), i que el hi va estar quinze dies, va tomar a Mallorca 1835 eren inedites: i d'alla passa a Maó el 28 de maigo A -El reino vegetal en revista, segun el sis Mallorca tingué l'ajuda d'en Pere V Trias, i tema sexual, ó sea memorando botimico, a Menorca la d'en Rafel Hemandez, del útil al jilobotánico, dedicado a peregrina qual aprofita sobre tot el seu herbario El ciones particulares ó es tensas de puntos del 1826 va publicar a Annales des voyages, vol. globo. 1 t. 4° de 479 pagines. XXX, una memoria titulada Excursions dans -Alphabetarius botanices nomenclator, les iles Baleares i el 1827 en el tom XIV de A. Payeras, Historia de la Botilllica a les l/les Balears 163 Mellloi/'es du Muséum, la Enumeratio plan publ ica Topografia fisico-médica de las Islas tarum quas in insulis Balearibus collegit 1. Baleares, que conté una lIista de plantes cul Cambessedes (Fig. 1), enumera 691 espe tivades i espontanies. Weyler (1854) fa cies (entre espontanies i cultivades), a més referencia a I'introducció d'especies de fora d'una descripció botanica de les JIIes. de les illes. Emili Pi i Molist (1824-1892) el Bartomeu Mestre i Barceló (1790- 1843, publica a Almacén de Frutos literarios 1852), prevere de Felanitx, va adaptar !'obra el treball, Noticia histórica de los progresos y de Salacroux, Elementos de historia natu estado actual de la Botánica en las Islas ral, que contienen la Zoologia, Botánica, Baleare ; a més publica alguns articles a la Mineralogia y Geologia, escritos enfrancés Revista Balear. po/' el DI': Salacroux, vertidos libremente al Rafel Oleo i Quadrado (1806-1879), castellano ..., el 1843, en tres toms. natural de Ciutadella, estudia botanica a la Fernando Weyler y Laviña (1808-1879), Universitat de Valencia i farmacia al col'legi !'any 1843 publica Elementos de Botanica, de San Victoriano a Barcelona. Va publicar que va acompanyat d'un vocabulari de la Catálogo por familias de las plantas recogi nomenclatura mallorquina de les plantes, va das en la isla de Menorca, a Valladolid el ésser auxiliat per en Pere J. Trias. El 1854, 1859 i Exámen de los sistemas botánicos, ó T t.oollE •.1 1 t Df) IU: 8 L .. ut: - --... .. .-.--.,.,..- ....-.,.., .,..- _.... -... ..,... -'.. ..... 1.5 .. P.u.... ....".. S.: .&-.-T .".."..t..i... ...... -- ,.-o...I.-..'.\..o...,o...._...."...-..'.. ._............_...... .. ~_..."... ._"....1.'. .-1....,,.. ... _..... ...,.,._ ....... r_ ~ t_$. . ,,. ...._a -. .,._...-,.~.-... ...... .-. 1 , ...... r.-II..-••l '-.. _ • - -"'.".. ...... .-. ,..-_"""' .. .._............ ..-"..- ...."., .-.".-.I '-.!.' . Fig. 1. J. Cambessedes. Enwl/eratio Plalllarulll Quas Fig. 2. Palll Mares el GlIillaume Vigineix. Calalogue il/ Il/slIlaris Baleariblls Col/egil. 1827. Biblioteca del raisonné des plal/les vasculaires des !les Baléares. Real Jardín Botánico, Madrid. 1880. Biblioteca del Real Jardín Botánico, Madrid. Fig. ./. 1. Cambessedes. EI/llmeralio Plal/la/'llll/ Qllas Fig. 2. Palll Marés el Guil/awne Vigineix. Calalogue il/ InSlllaris Balearibus Col/egil. 1827. Li/}rw)' oflhe raisol/né des pla/1/es vasclllaires des Iles Baléares. Real Jardil/ BOlál/ico. Madrid. 1880. Librwy oflhe Real Jardin BOlánico, Madrid. 164 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears. 49 (2006) sea diser/acion sobre la /axonomía bo/ani 1882, previ dictamen del Consejo de ca, manuscrit de 40 pagines cl 1829. Ins/rucción Pública. Després de la seva Paul Mares (1825-1900), natural de mort el seu herbari va ésser cremat. Montpellier, va herboritzar a les illes el Antoni Cebria Costa i Cuixali (1817- 1850,52 i 55, el 1865 publica al Bulle/in de 1885), amic d'en Barceló, publica La .flora la Socie/é bo/anique de France, un article de las Baleares y sus exploradores. Especies titulat Aperr;u général sur le groupe des iles endémicas (/882), on es mostrava patiidari Baléares e/ leur végé/a/ion, per després del sistema natural candol'lea i contrari a les publicar I'any 1880, juntament amb en teories evolucionistes (Valles, 1995). El sis Mr.Guillaume Vigineix (1810-1877), el tema De Candolle, era també I'adoptat per Ca/alogue raisonné des plan/es vasculaires en F. Barceló (1879/81). Antoni C. Costa es des ¡¡es Baléares (Fig. 2), amb 200 especies relaciona amb J.J. Rodríguez, i aquesta rela més que el de 1. Cambessedes. ció dona pas a 1' aparició a la seva obra Francesc Barceló i Combis (1820-1889), Flora de Ca/alunya, deis noms populars de empordanes, deixeble de Joan Francesc la flora menorquina, proporcionats per Bahí i Fonseca (1775-1841), el 1847 és aquest. nomenat catedratic de Química de l'lnstitut Balear, i posteriorment de la catedra de H istória atural. Va ésser un home de gran activitat, ocupant diversos carrecs com foren: a l'Estació Meteorológica, a la Junta ISLAS B.A.LEl.ARES. Provincial d' Agricultura, Industria i Comen;;, a la Junta Provincial d'Estadística, ... (Pou, 1987). Va ésser així mateix membre de diverses academies (Pou, 1987). Destaca en els estudis de Botanica i Zoologia. Herboritza per I'illa amb altres botanics mallorquins i amb Antoni Cebria Costa -.. .... u lUl~ ... ~____ (I'any 1852). Publica dins la Revis/a de las .~1...,. .~..u u ~-,...- ~..~. .... ~ Ciencias Exactas Fisicas y Naturales, edita ..~ -U-~", ..~. ~ .... da a Madrid, uns Apuntes para una.flora de las islas Baleares o ca/álogo melódico de las plan/as observadas en es/a región que no se hallan mencionadas en la Enumera/io planlarum quas in insulis Balearibus col/e gi/,1. CambessMes (1867), precedent de la seva Flora, en els quals ja indicava 470 especies balears inedites, després publica el 1877, Nuevos Apun/es. La se va obra clau es Flora de las Islas Baleares (1879-81) (Fig. Fig. 3. Francisco Barccló y Combis. Flora de las Islas 3), conté un total de 1363 plantes vasculars Baleares. 1879-81. Biblioteca del Rcal Jardín Botánico, Madrid. entre espontanies, naturalitzades i cultiva Fig. J. Fral/cisco Bcm'eló y COlllbis. Flora de las Islas des, fou declarada obra de reconegut merit Baleares. 1879-81. Ulml/y o/tlle i utilitat, per Real Ordre de 22 d'agost de Real Janlil/ Botál/ico. Madrid.