PATRONAT FRANCESC EIXIMENIS ESTUDIS DEL BAIX EMPORDA PUBLICACIONS DE L'INSTITUT D'ESTUDIS DEL BAIX EMPORDA NUM. 18 MCMXCIX ESTUDIS DEL BAIX EMPORDA Edita: Instituí d'Estudis del Baix Emporda Aportacions: Patronal "Francesa Eiximenis" Edició a cura de Lluís Fallí i Buxó Consell de Redacció: Joan Badia i Homs; Albert Juanola i Boera; Lluís Costa i Fernández; Xavier Rocas i Guliérrez Assessor lingüíslic: Dolors Barceló i Moner Fotografía portada: Escut deis ducs de Sessa del Castell de Calonge. Impremía: Gráfiques Bigas - C/. Provenca, 21 - 17220 Sant Feliu de Guíxols Dipósit Legal: Gi. 60-99 I.S.B.N.: 84-921668-3-5 I.S.S.N.: 1130-8524 PATRONAT FRANCESC EIXIMENIS ESTUDIS DE BAIX EMPORD PUBLICACIONS DE L'INSTITUT D'ESTUDIS DEL BAIX EMPORDA NUM. 18 MCMXCIX SITGES IBERIQUES A UENTORN DE MARENYÁ (LA TALLADA D'EMPORDÁ) JOSEP CASAS i GENO VER La troballa de materials antics vora el nucli de Marenyá, situat a poc mes de 1.500 m del poblé de la Tallada d'Empordá, no es cosa nova. Joan Badia, en una detallada obra que va veure la llum l'any 1977, i que conti- nua essent de consulta imprescindible per les nombrases dades i noticies que dona deis pobles de la nostra comarca, ja citava la troballa de bocins de cerámica a l'entorn de l'església románica i ais camps i camins de la vora (Badia, 1977, p. 397). Sembla que hi va trabar alguns esquerdissos d'ámfora, tegulae, sigil.lata africana, etc. Malauradament, nosaltres no hem tingut la sort o l'encert de l'erudit de Palafrugell i no hem pogut localitzar l'indret de les seves troballes. Aquells camps han resultat, arqueológicament, erms. No obstant aixó, poc mes lluny, al nord-est i al nord-oest del poblé, grácies a la col.laborado de l'arqueóleg Ferran Codina, es van descobrir les restes molt malmeses del que identifiquem com sitges ibériques, així com troballes esparses de materials arqueológics tardorepublicans que apareixen, ací i allá, en alguns marges. La distancia entre els diferents indrets on es localitzen aqüestes restes fa pensar en una ocupació amplia d'aquell bocí del territori; probablement en períodes diversos, pero que se sitúen, grosso modo, des d'época ibérica fins a la baixa romanitat. La primera d'aqüestes petites estacions, aparentment de poca entitat, va aparéixer escapgada al marge d'un camí a alguns centenars de metres JOSEP CASAS i GENOVER al NO del nucli. Tot as- senyala que els treballs periódics de manteniment i neteja del vial van tallar, ja fa anys, algunes sitges, que han quedat al des- cobert i que s'han anat deteriorant en el decurs del darrer decenni. Com a mínim, en podem iden- tificar dues, al costat d'una estratigrafía molt senzilla i de lectura dub- tosa. Potser es tracta d'un fons de cabana, tot i que no podem observar-hi cap mena d'estructura sólida que el delimiti a una i altra banda. La situació i l'estat en qué apareixien aqüestes sitges, el fet que es trobin en un camí públic que Fig. 1. Localització de les sitges de Marenyá (1), delimita una finca fores- amb els seus paral.lels mes immediats: 2) Olivet d'en Pujol; 3) La Verneda; 4) Saus. tal que pertany al patri- moni municipal, i l'in- terés de 1' Ajuntament de la Tallada per conéixer i preservar el patrimoni historie i arqueológic del municipi, van fer possible que, a la primavera del 1998, es portes a terme l'excavació de Túnica que encara no s'havia malmes del tot. Fou una campanya de salvament insignificant, ates que el treball de camp es va poder enllestir en un sol dia. A l'interior d'aquesta sitja, que de manera convencional anomenem Sitja del camí de Marenyá, va aparéixer un conjunt no gaire ric de cerámica esbocinada; a vegades, desfeta per l'acidesa de la térra del farcit i, en altres ocasions, esmicolada a causa d'una mala cocció deis atuells, especialment els de cerámica feta a má. Malgrat tot, els esquerdissos i fragments que es van recuperar son suficients per datar la formació del farcit i obliteració de la sitja. Mes endavant analitzarem amb mes detall aquest conjunt. En el mateix camí, a uns dos-cents metres abans d'arribar a les sitges, l'any abans el senyor Codina havia trobat alguns esquerdissos de cerámica SITGES IBÉRIQUES A L'ENTORN DE MARENYÁ i fragments d'ámfora romana tardorepublicana. Concretament, una vora i un coll del tipus Dressel 1 típica, de la Campánia (fig. 2.2). Les seves característiques son les que es repeteixen una i altra vegada en aquests tipus de recipient. Pasta de color taronja, de superficie rugosa al tacte, amb un munt de petits nóduls de color negre o marró fose i tota ella recoberta d'una engalba de color groguenc molt ciar. Es, sens dubte, una pega de la fi del s. II aC. L'exploració de l'entorn no va permetre localitzar ni un sol bocí mes de l'época, i la situació deis fragments tampoc feia pensar que es tractés d'una sitja. Es ben probable que aquest material bagues anat a parar al marge provinent d'un punt mes elevat del bosc que hi ha al damunt del camí. La tercera troballa, dins la mateixa área -pero no sabem si relacionada amb les anteriors-, está formada per un conjunt de sitges, bosses de mate- rial i ierres de coloració diferent en un altre marge del camí local de la sortida nord del nucli. Es difícil esbrinar a quina época pertanyen, ja que els fragments de cerá- mica que hom veu en una i altra sitja son forc,a diferents, amb materials que es poden datar des del Baix Imperi fins época medieval. En unes, s'hi veuen teules que poden ser de qual- sevol época; en d'altres, cerámica comuna feta a JÉ \ má o a torn lent i cuita ^^L \ en foc reductor. En una ^^^ - - - - - - —} altra, entre les arrels yM /\ d'unllentisclequeocu- ^/ • ( \. pen les terres toves de \ • (I 1'interior d el forat, va l^-—x • /^~\] aparéixer cerámica tar- \M \ / doromana reduida i un coll d'una gerra de cerá- mica africana de cuina de pasta taronja (fig. 2.1), amb els tipies sécs o acanaláis propis d'una Fig. 2. Materials de l'entorn de Marenyá. 1) Cerámica africana tardana. 2) Ámfora Dressel 1. prodúcelo ben docu- JOSEP CASAS i GENO VER mentada arreu de les nos- tres comarques des de la segona meitat del s. II fins a gairebé el s. IV (Casas, Castanyer, Nolla & Tre- moleda, 1992, p. 345-347). Com que a les darreres sitges no s'hi ha fet cap mena d'actuació de carác- ter arqueológic, i se n'han recollit tan sois els frag- ments visibles en el perfil del marge o aquells que havien caigut al camí per causes naturals, ignorem encara el seu contingut exacte i, per tant, no dis- posem de prou elements per datar amb gaire precisió el moment d'obliteració deis diferents ámbits. LA SITJA DEL CAMÍ DE Fig. 3. Sitja del carní de Marenyá. 1 a 3) Urnes de MARENYÁ cerámica redu'ída feta a má, amb decoració impresa. 4) Vora de gerra de cerámica ibérica oxidada. Ja havíem dit a l'inici que aquesta fou Túnica en qué es va dur a terme una petita campanya d'excavació d'urgéncia desti- nada, básicament, a recuperar el material arqueológic del seu interior abans que la reparació del camí o causes naturals provoquessin la seva pérdua definitiva. El volum relativament baix d'esquerdissos cerámics es suficient, pero, per acostar-nos a la data en qué va teñir lloc el seu farciment. Comentaren! aquests fragments peí damunt. L'inventan del material, amb un repertori molt limitat, ens assenyala la presencia de dos fragments de cerámica ática i la resta es reparteix a parts iguals entre la cerámica feta a má i cuita en foc reductor i la cerámica a torn, de color taronja o rosat, cuita en foc oxidant. Mentre que la cerámica feta a má constitueix un conjunt homogeni, llevat del cas d'algún fragment mes polit i amb desgreixant mes fi que a la resta de peces, la del darrer grup permet diferenciar diverses produccions, ja sigui locáis o be d'importado.