/ • Espai de diáleg. Itineraris interiors femenins i masculins. Anna M. Vidal Juliol 2002 Espai de diáleg Itineraris interiors femenins i masculins Index 1 Introducció 3 Primeres passes 7 Mapes 13 Els primers homes 41 Los primeros hombres 41 Mujeres seguidoras del tao 68 Grup d'escolta entre dones 76 Tallers de dones a Sabadell 98 M. Solerdelcoll i el Grup de dones de Manlleu 114 Mujeres en busca de una identidad. M. Collet—123 Homes per la Igualtat, a Jerez—126 Mujeres y Salud desde el Sur—140 Grup de Jerez 151 J V Marqués- Ponent—158 Hombres de Estepa 165 PeterSzilz 171 Fernando Villadango....l74 Gnipde_Sevilla ..J76 u Grup de Pamplona....179 Asamblea de Mujeres Yerbabuena.... 182 Erik Pescador 184 María Doña i les dones maltractades 186 L'Angels de Próleg, la llibreria de les dones 192 L'Eloisa i els megagrups a Sudamérica 200 Carmen y la Asociación de Autoayuda 205 Tres mujeres. C. López, V. Sau, M. Panikker....2O8 Susana Volosín. Mujeres y cuerpo....227 Paule Salomón, filósofa y terapeuta 234 Guy Corneau y la red de grupos francófonos 244 Los espacios de diálogo 249 Introducció Cada matí, quan comenta un nou dia, adoptem la posició vertical per encarar els nous reptes i oferiments que la vida ens presenta. A vegades sembla que naveguem per una mar en calma, altres, pero, ens sentim naufragar en mig de turmentes imponents. Sovint topem amb obstacles que semblen encaparrar-se amb fermesa inamovible a fer-se presents en el nostre camí. Ja es diu que els humans tenim un do particular per ensopegar mes d'una vegada amb la mateixa pedra.... Avancem per la nostra ruta amb mes o menys bon humor, posem en joc els recursos que podem, i caminem en solitari, malgrat que les multituds ens rodegin, peí recorregut tan particular del nostre aprenentatge vital. De vegades, aquesta soledat primordial ens aclapara, fa que ens desorientem, sembla que caiguem en Ilacunes de confusió, fins que una nova llum torna a ¡Iluminar un tram mes del camí. Aleshores ens sembla que la vida torna a somriure'ns i a enlluernar-nos amb les seves meravelles. Ens tornerri a sentir emparats per l'univers. Si tenim la sort de gaudir de bones amistats, podem compartir de tant en tant els interrogants i dubtes que s'alcen davant les cruílles que ens torben, o les alegries pels nous descobriments. Després, ens tornem a recollir en aquest espai privat que nia al nostre interior amb una sensació d'oxigenaeió que sembla aclarir la vista. Els contorns es perfilen amb mes nitidesa i els colors han guanyat brillantor. Sovint, pero, el ritme de vida en el qual estem immergits no ens brinda masses oportunitats per aqüestes trobades. Al contrari, s'encaparra en empentar-nos de manera poc respectuosa a través deis horaris anotats a una agenda farcida d'obligacions i de circuits repetitius. Dediquem també moltes hores a cpnviure amb un diáleg mental que dona voltes sobre sí mateix, acumulant uns nusos deis quals a vegades costa treure'n l'entrellat. Fa já mes d'un parell d'anys la vida em va Henear una proposta, (que vaig agafar al vol), de la ma d'un grup de dones que havien decidit iniciar unes trobades periódiques per reflexionar sobre el sentit de ser dona i el de la propia vida. Em vaig incorporar a l'aventura, sense saber massa bé qué podia donar de sí. Senzillament em venia de gust i la meva intuido m'hi empentava. Aviat vaig descobrir que estávem construint un espai privilegiat que agafava progressivament una gran importancia per cada una de nosaltres. Estem totes en una franja d'edats en queja es compta amb un passat que et porta a plantejar-te interrogants profunds sobre com has viscut, qui ets, qué vols, i molt especialment sobre com seguir avancant per la vida. (Es una manera elegant de dir que som uns "quarentones"). Amb el pas deis mesos aquest espai s'ha conyertit en un punt^de referencia, des del que_ compartim experiéncies,_ aprenem a escoltar, a no jutjar, a relativitzar i a carregar les bateries. S'ha creat un camp d'energia que respectem i cultivem, i que al mateix temps ens alimenta. Ens ha permés constatar la riquesa de l'energia femenina, la seva saviesa i creativitat així que se li permet un espai i un temps per que es manifesti. Aquesta experiencia es va donar a la meva vida en un moment en el qual travessava un d'aquest temporals que esmentava a les primeres ratlles d'aquest escrit, un d'aquests que et fan anar tant a fons que després tot es veu amb uns ulls nous. El temps de tempesta em va fer allunyar una bona temporada de la vida pública i professional, i l'espai de dones era un pont priviíegiat que m'unia a les realitats d'altres vides que em permetien, entre altres coses, ressituar el meu trángol en uns parámetres ni mes ni menys importants que qualsevol altra quota de patiment que a tota persona, peí sol fet d'estar viva, un dia o altra se li presenta. I només aixó, ja resultava molt saludable.... Pero l'experiéncia del grup va fer que anés madurant lentament una sensació que va trigar un temps a agafar forma definida. Sentia que pagava la pena donar a conéixer la nostra iniciativa, peí que té de simple i enriquidora i perqué la veia a l'abast de tothom qui volgués viure'n la seva. Finalment, en tres dies, com si un catalitzador hagués abocat la gota que faltava a la proveta, el projecte "Espai de diáleg, itineraris interiors femenins i masculins" va agafar forma. No sabia com el podría tirar endavant, pero hi havia en mi una certesa que estava viu, i que faria camí. Tot és realment com un joc de camins que dibuixen uns recorreguts. Mentre els fem, pas a pas, no en veiem l'estructura global. Per cert, encara no us he dit que el nostre grup de dones es diu Mapes precisament peí que teñen els mapes d'eina per a orientar-se en un territori desconegut. Només que en aquest cas, el mapa es va dibuixant a copia que anem vivint i compartint, sense saber quin territori quedará defínit sobre el paper. De moment només constatem que está trenat amb diferents colors, i que el nord está a l'interior de cada una de nosaltres, en connexió amb el cel i la térra. No vaig haver de caminar gaire amb el projecte sota la ma. Aviat la Fundació Jaume Bofill, després d'una llarga conversa amb Jordi Porta, de la qual en guardo un record molt viu, va assumir permetre la seva arrencada i em va concedir una beca. La vaig interpretar com una resposta de la vida a que anava per bon camí i vaig posar ñl a l'agulla. La idea inicial era recollir les experiéncies de cada una de les participants a Mapes, mes les d'algunes altres dones que estaven vivint grups similars i deis quals mica en mica m'havia assabentat de la seva existencia. Volia veure qué estava donant de si el diáleg entre dones en aquests moments i permetre que la difusió d'aquestes vivéncies poguessin servir d'estímul a altres dones per accedir a aquests espais de tanta riquesa. Pero era inevitable, va sorgir rápidament un altre interrogant: i els homes? Qué passa amb el diáleg entre homes? Vaig seguir estirant del fíl. Hi havia hagut grups d'homes ais anys setanta i vuitanta Una vegada mes la vida jugava les seves cartes, i amb sincronicitats i confluéncies, de sobte comencava a connectar facilment amb homes relacionats amb aquests tipus de vivéncies. I és ciar, qué venia a continuació? el següent interrogant: qué passa amb el diáleg entre homes i dones.? Deixem la pregunta a Taire, de moment... Amb 1'empenta moral fruit de la concessió de la beca, vaig llencar-me apassionadament a concertar cites. Vaig haver d'anar trobant la mesura, perqué no et pots ficar en masses móns. personáis a la vegada si no vols que les sensacions es barregin, tot i les notes o les cintes que graves. Entrevistar és una activitat que sempre m'ha agradat. En vaig descobrir el gust i la dimensió al Ilarg deis meus anys de treball a la televisió. Exercir de periodista permet, de vegades, el privilegi de teñir autorització per picar a moltes portes, preguntar, acostar-te a les vivéncies d'un munt de persones de les quals no en sabries res si no fos per aquest ofici. La immersió en el tema va ser total, amb una combinació de converses, lectures i desplacaments, que s'anaven posant davant meu sense treva i que es conjugaven amb les meves reflexions mes personáis. Aixó va durar un temps, fins que vaig sentir que el material agafava vida propia i havia de parar un moment, dialogar també amb ell, per acotar i estructurar el que estava recollint. A tot aixó, en Jordi Porta s'havia jubilat, i vaig teñir la meva primera entrevista amb la Teresa Climent, persona que la Fundació havia designat per fer un seguiment del meu treball. Aquesta primera trobada va teñir lloc quan jo estava en el moment de veure la immensitat de les possibilitats que el projecte em suggeria. Tot i la clara noció d'haver de definir uns límits, la trobada amb la Teresa encara em va obrir mes camins. Alguns suggeriments seus i algún que altre llibre mes varen afegir fils interessants a l'entrellat en el qual em movia. També de mica en mica se m'ha fet clara quina era la manera de presentar el material recollit. Miraré que pógueu compartir l'aventura que está suposant indagar en les itineraris interiors de dones i d'homes, amb respecte i fidelitat al que se m'ha confiat. De totes les confidéncies recollides se'n desprenen reflexions, interrogants, conclusions, i en tot cas, queda patent la importancia vital deis espais de diáleg, tant entre dones com entre homes, davant un món complex i en crisi constant, que ens interpel-la mes enllá del genere, com a éssers humans.. Si els espais de diáleg es perfilen com una de les eines fonamentals d'una redefínició de la propia identitat, semblen també posar uns bases interessants per afavorir la construcció del pont que va d'un a l'altre, per assumir la propia identitat des de la qual poder respectar i comprendre !a de l'altre, la del que és diferent. Si les dones están fent un camí cap a la seva eclosió mes enllá de submissions o reivindicacions, si els homes veuen trontollar els esquemes sobre els quals es basava la seva masculinitat i es senten desorientáis davant les transformadons, no sempre plañeres, de les dones, está damunt la taula una necessitat urgent de diáleg entre generes. Reculem una mica. Tornem a la recerca de grups. En un inici pensava connectar tant sois amb grups similars al meu. Es a dir, petits grups, nascuts d'iniciatives personáis, que decideixen trobar-se amb una certa regularitat. Pero aviat vaig adonar-me que hi havia altres maneres de funcionar i que era de calaix que també s'havien de contemplar. A grans trets, hi ha dos territoris: el deis grups naturals -com he sabut que s'anomenen- , que funcionen en un esquema de total horitzontalitat i on els diners no intervenen, i els que proposen directament dur a terme tallers sobre temes acotats, on hi ha una persona que fa de conductora. Aquests deriven de plantejaments mes propers al món de les terápies i acostumen a estar portats per una persona que exerceix_ de terapeuta. En_ aquests darrers casos apareix la quota económica a pagar per part deis assistents al grup. Encara hi ha alguns grups mes específics, de suport en torn a problemátiques greus com determinades malalties o la violencia, altres que es troben per compartir activitats artístiques, altres que han resultat deis moviments socials ais barris, de les escoles d'adults... El ventall és ampli i ríe. El denominador comú és el reconeixement del valor que té el fet de compartir experiéncies vitáis en grup i de com la collita personal incideix també en la manera d'intervenir a la vida privada i pública. El fenomen no és nou. Hi ha una línia que uneix els grups actuáis amb moments de grans transformacions socials en epoques anteriors, pero si que semblen respondre a un buit creat per la progressiva individualització de la societat contemporánia, especialment la occidental i tzad a, i per tant a una pérdua del sentiment tribal, de grup, que permetia una immersió en el fet comunitari que a hores d'ara és ben diferent. A mes, les dones, peí fet d'haver avancat posicions al món exterior, al món professional i laboral, sovint han posat en marxa mecanismes propers a estructures masculines, de manera que es desdibuixava la propia identitat. Tampoc s'ha d'oblidar que la transformació de les céMules familiars en un procésd'empetitiment, que redueix la convivencia a pares i filis en el millor deis casos, per no parlar de la progressió de les famílies monoparentals, deixen enrera la convivencia mes tribal on les diferents generacions convivien i on es transmetien gairebé per osmosi tradicions i hábits de generació en generació, que identificaven els generes de forma dita natural. Es cert pero que també es traspassaven distorsions i carcasses socials. Aixó, adobat amb el poc temps reservat al cultiu personal, donada la preponderancia del temps emprat a guanyar-se la vida, deixa a les dones en uns espais que teñen molt d'a'íllament íntim. El fet és que cada vegada son mes les veus que preñen la iniciativa de respondre ais nous interrogants que sorgeixen entre els homes i les dones. Sembla que parlar de genere está de moda. Sembla que el genere te molt a ferper aclarir-se a l'inici del nou mileni. Trobareu a les planes següents el fruit del meu recorregut. No ha estat plantejat des del rigor académic si no que respon a un diáleg amb la vida, on ella ha anat jugant les seves cartes: a cada pas quejo feia, amb una brújula intuitiva com a únic punt de referencia, ella hi deia la seva i m'obria noves portes. He mirat de ser el mes fidel possible a l'hora de passar a paper la collita d'aquesta aventura, que a hores d'ara no sentó que estigui acabada. Al contrari, mostra uns horitzons amplis davant la necessitat personal i social d'assolir una mes gran comprensió de qui som, de com ens construím com a persones, i quin món estem fent possible a partir d'aquestes preses de consciéncia. En tot cas, desitjo de tot cor que cada vegada siguin mes les persones que puguin tastar la potencia que es desprén del fet de compartir amb sinceritat, escoltar des del cor sense jutjar i reflexionar en grup sobre els itinefaris personáis que s'orienten cap a una evolució de la consciéncia i una harmonització amb els aspectes mes essencials del viure. Primeres passes Sense gairebé ni adonar-me'n, a la meva agenda s'ha anat configurant una llista de dones per entrevistar que sembla teñir vida propia. Algunes cites ja están confirmades, altres no encara. Pero entre mig he de fer una escapada a Madrid . Creia que suposaria un petit paréntesis en la tasca deis itineraris interiors. No va pas ser així. En el marc del Congrés per la Pau que havia organitzat la Fundació de Lama Gangchen, vaig escoltar, entre altres, una ponencia que va ressonar amb forca amb el meu projecte. Es tractava de la intervenció de María López, que sota el títol: Una educació per la pau, proposta per la prevenció de la violencia contra les dones, parlava d'un recorregut marcat peí reconeixement del valor de les trobades entre dones. Vaig prendre apunts de la ponencia, mirava que no se'm perdés res del que em semblava essencial, i vibrava amb les notes d'una sintonía que reconeixia molt propera a la meva. Així que es va fínalitzar la sessió, em vaig adrecar a ella i vaig establir un primer contacte. Várem bescanviar unes paraules apressades, en un racó de la sala, com si volguéssim que hi cabessin totes en un breu espai de temps. Es va crear aquesta complicitat que sorgeix sovint entre dones quan descobreixen que parlen un llenguatge similar des del qual es pot compartir i comprendre. Ens várem acomiadar amb un intercanvi de números de teléfon i d'adreces de correu electrónic, per poder seguir mantenint el fil a partir d'aquella primera puntada enfilada a l'atzar. Em va confessar que mentre preparava la ponencia desitjava que algú recollís el seu missatge... La María López va comencar per valorar la influencia que per ella havia suposat connectar amb el budisme i amb les ensenyances de Lama Gangchen, nou anys enrera, especialment peí fet que oferten solucions ais problemes que ens planteja la vida quotidiana. Ens va parlar d'un petit grup, composat per quatre noies i quatre nois, que de manera espontánia varen decidir compartir un espai de meditació. Pero aviat varen aparéixer diferents maneres d'enfocar la práctica. L'any 92 va ser l'any de la trobada amb el Lama. La María en parla amb emoció i respecte. Avui pot valorar que aquella trobada va ser molt especial per ella en un pía interior, tot i que ha trigat anys en comprendre el procés que es va desencadenar a partir d'aquell punt. Aquest punt d'entrada ja em va cridar 1'atenció. Per a mi també hi havia hagut una trobada feia nou anys amb aquest Lama i la seva tasca, i també m'ha calgut el pas del temps per veure com aquell moment marcava un punt d'inflexió en el meu camí del qual he anat prenent consciéncia progressivament. Els treballs amb Lama Gangchen varen suposar per la María una ajuda important per acceptar-se com a dona. Recorda que en aquell contacte alguna cosa es va destapar i va brollar un plor poderos. Feia anys que no ho feia, i poder plorar va ser un primer pas cap a alliberar una partjle la seva_ energía femenina que no es manifestava. Ara comparteix amb el públic el fet que ha aprés a contemplar-se amb mes capacitat d'acceptació, mes afecte i menys arrogancia. Hi ha una llum que es manté viva des d'aquell moment, en paraHel ais vaivens del pas de la vida. S'adona que accepta mes a les dones i ais homes amb les seves respectives energies, hi ha mes pau interior i viu una relació mes pacífica entre el masculí i el femení. Des de la seva adolescencia sentia preocupació per la situado de les dones. A dintre seu albergava un esperit de lluita i rebel-lió. Tot i així, no participava en els moviments feministes que culpaven amb ferocitat ais homes, pero no escapava de la seva lluita interna individual i si que sentia intolerancia cap a les actituds masclistes que discriminaven la dona. La María reconeix que ha tingut una vida mes aviat fácil, sense excessius problemes. No ha patit grans discriminacions. Ens parla d'una vida que respondria al concepte "progre" que ens sitúa en un registre cultural ben definit. Des d'aquest context fa esment deis seus problemes per manegar els seves emocions. Li va costar adonar-se malgrat que les seves idees eren progressistes, les seves emocions eren ancestrals. Creu que aquest conflicte és compartit per moltes de les dones que es sentíem "progres" els anys setanta i vuitanta. Son moltes les que han hagut d'endinsar-se en elles mateixes a la recerca de la resolució de conflictes que tenallaven la vida interior... i exterior. Quan les emocions no s'han treballat romanen es estat primitiu. La Mana va prendre consciéncia de com el seu cap i el seu cor caminaven cadascú peí seu cantó, i generaven lluita i dolor. Des d'aquí culpava els homes d'insensibilitat. Es advocada de professió. Degut a la seva feina, aviat va connectar amb els col-lectius que defensen els drets de les dones i des del dret de les dones no va trigar a arribar a la problemática deis abusos i els mals tractaments. Va conéixer amb mes duresa del que havia pogut conéixer anteriorment la situado de la dona. Va constatar que, de fet, on mes discriminades estaven les dones era a la seva propia casa. Va decidir participar a una associació de dones juristes per ajudar a les dones que sol-liciten ajuda legal. Ben aviat pero va constatar que les campanyes de difusió per defensar els drets de les dones no fiincionaven. Es mes, s'atreveix a aventurar que en alguns casos fíns i tot arriben a ser contraproduents. Per altra banda se li plantejava un fort interrogant quan veia que les dones que havien demanat ajut es feien enrera i tornaven al costat deis seus maltractadors. Qué está passant? Perqué els homes maltracten físicament i psicológicament les dones? Perqué les dones ho accepten? En aquest context entra en contacte amb el budisme i comenca a treballar amb les seves emocions. Quan va prendre consciéncia que sense treballar amb les emocions no es podia modificar res, va voler transmetre aquesta óptica a les dones juristes amb les" que coHaborava. Pero aquest plantejament no va passar la barrera, no va ser acollit com ella esperava. En aquest punt sent que podia ser útil crear grups d'autoajuda amb aquest enfocament. Es forma un grup. Tot i que ella considera que no el necessita, s'hi apunta, amb la idea de donar un pop de má. No triga gaire a descobrir que obtenia un granbenefíci d'escoltar com les demés dones expressaven les seves emocions. Al sí del grup, al comencament va aparéixer molt odi i ressentiment. El mes immediat era tirar les culpes damunt el company. Es feia difícil educar en l'orientació cap al diáleg. Pero de mica en mica varen anar aprenent a escoltar-se, cosa no tan senzilla com es podría pensar d'entrada. Per regla general ens importa mes el que nosaltres volem dir, i per altra banda no resulta fácil parlar d'una mateixa. També acostumem a jutjat tot el que ens rodeja. A copia que avancaven anaven confígurant un manual d'instruccions a teñir en compte en