A Entrada en blanc viatgen amb un tren que no poden abandonar i que no saben on va ni per on ni per què, i que sovint s’atura en una estació que és sempre la mateixa a fer un transbordament que és al mateix tren; la investigació els duu a saber que són morts, que han deixat el seu món habitual, i finalment arribaran a establir que tots van morir del cor mentre dormien: possiblement es tracta d’un estat transitori entre la vida física i un destí final que ben possiblement serà el no-res.