Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 27 (2017), p. 301-319 DOI: 10.2436/20.2504.01.138 http://revistes.iec.cat/index.php/TSC ISSN (ed. impresa): 0211-0784 ISSN (ed. electrònica): 2013-9136 El suport a la independència de Catalunya segons la llengua d’identificació i altres variables (2011-2015) Support for independence in Catalonia according to the language of identity and other variables (2011-2015) Albert Fabà Prats i Joaquim Torres-Pla Societat Catalana de Sociolingüística. Institut d’Estudis Catalans Data de recepció: 19 d’abril de 2016 Data d’acceptació: 30 de maig de 2016 Resum El Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya (CEO) elabora des de fa anys nombroses enquestes, adreçades a la població amb dret a vot, que ens permeten estudiar, en- tre moltes altres qüestions, les actituds de la població de Catalunya sobre les relacions Catalu- nya-Espanya en general i sobre la independència en particular. Els autors de l’article comen- cen per fer una revisió de la representativitat de les mostres d’aquestes enquestes, la qual cosa els condueix a efectuar una reponderació de les dades. A partir d’aquí, empren aquestes dades per analitzar les actituds esmentades, tant des d’un punt de vista sincrònic com diacrònic. Comparteixen amb altres autors l’intent d’analitzar els factors que serveixen per explicar el fort increment del suport a la independència que es produeix en els darrers cinc anys. Tanma- teix, en aquest article centren la seva atenció en factors lingüístics. Així, el seu objectiu princi- pal és validar la hipòtesi de la importància de la llengua d’identificació per explicar el suport a la independència entre els diferents sectors socials. Per fer-ho es compara la relació entre aquest suport a la independència amb la llengua d’identificació i amb dues variables més, l’origen geogràfic familiar i l’edat, tot i que també s’utilitza la identitat nacional. Paraules clau: llengua d’identificació, identitat nacional, origen geogràfic familiar, edat, català, castellà, independència, metodologia d’enquestes. Abstract The Center for Opinion Studies of the Government of Catalonia has prepared over the years numerous surveys focused on the voting population, allowing us to study, among other is- sues, the attitudes of the population of Catalonia towards the relations between Catalonia and Spain in general and towards independence in particular. This paper begins with a review of the representativeness of the samples of these surveys, which leads the authors to reweigh the data. The resulting data are used to analyze the attitudes under study, from both synchronic and diachronic perspectives. In common with other authors, an attempt is made to analyze the factors serving to explain the sharp increase in support for independence which has been Correspondència: Albert Fabà Prats. Institut d’Estudis Catalans. Societat Catalana de Sociolin- güística. Carrer del Carme, 47. Barcelona, 08001. A/e: [email protected]. 001-374 TSC 27.indd 301 17/10/2017 16:47:24 302 TSC, 27 (2017) ALBERT FABÀ PRATS I JOAQUIM TORRES-PLA registered in the last five years, with a focus here on linguistic factors. Thus, the main objec- tive is to validate the hypothesis of the importance of the language of identity in explaining the support for independence among the different social sectors. To do this the authors com- pare the relationship between support for independence and the language of identity and two other variables, family geographical origin and age, while also taking national identity into consideration. Keywords: language of identity, national identity, family geographical origin, age, Catalan, Spanish, independence, survey methodology. 1. Introducció A partir del 2010 es produeix a Catalunya un increment del suport a la inde- pendència, segons diversos indicadors demoscòpics. Es tracta d’un fet molt significatiu que ha portat diversos analistes (Muñoz i Tormos, 2012; Muñoz i Prat, 2012; Serrano, 2013; Hierro, Muñoz i Tormos, 2015) a analitzar els factors que han incidit en aquest fenomen. Així, dos d’aquests analistes es preguntaven si aquest fenomen «és una qüestió estrictament identitària, o també hi juguen un paper relle- vant els càlculs racionals sobre les conseqüències econòmiques d’una hipotètica se- cessió?» (Muñoz i Tormos, 2012: 6). Fet i fet, conclouen que hi ha un factor molt de- cisiu, la variable que anomenen identitat nacional.1 Per tal de completar aquesta anàlisi, introduïm com a hipòtesi que la llengua d’identificació també és un factor important per explicar el suport a la independència entre els diferents sectors socials. Amb aquest objectiu es compararà la relació entre el suport a la independència amb la llengua d’identificació i amb dues variables més, l’origen geogràfic familiar i l’edat, que ens serviran de variables de contrast, tot i que també introduirem a l’anàlisi la ja esmentada «identitat nacional». Finalment, analit- zarem (mitjançant dos estadístics, la khi quadrat i la V de Cramer) l’associació o no entre aquestes diferents parelles de variables i el grau de correlació que es dóna en cada cas que hi hagi associació. Per poder portar a terme l’anàlisi hem de tenir una base prou sòlida, que obtindrem mitjançant un tractament propi i específic de les dades de les enquestes del CEO de la Generalitat de Catalunya, que s’efectuen diverses vegades l’any. La major part d’aques- tes enquestes tenen preguntes que donen informació sobre les actituds relatives a la 1. Es tracta de la pregunta C700 de l’enquesta del CEO denominada Baròmetre d’Opinió Política (BOP) d’octubre del 2015. La seva formulació és la següent: «Amb quina de les següents frases se sent més identificat/ada? Em sento: »—Només espanyol »—Més espanyol que català »—Tant espanyol com català »—Més català que espanyol »—Només català »—No ho sap / No contesta». 001-374 TSC 27.indd 302 17/10/2017 16:47:24 EL SUPORT A LA INDEPENDèNCIA DE CATALUNyA SEGONS LA LLENGUA TSC, 27 (2017) 303 relació Catalunya-Espanya, incloent-hi l’actitud sobre la independència, tal com s’ha dit, i també donen informació sobre les principals variables sociolingüístiques i socio- demogràfiques. El conjunt de les enquestes del CEO, sobretot en els últims anys, con- té, per tant, una informació considerable sobre l’actitud relativa a la independència. Aquestes enquestes ens permeten veure quina és la influència de diverses variables sobre aquesta actitud i també la manera com evoluciona al llarg del temps. Més concretament, des de fa uns deu anys, la major part de les enquestes del CEO inclouen una pregunta concreta sobre les relacions Catalunya-Espanya, amb un redactat sempre igual, i, des de fa uns sis anys, s’hi troben d’altres preguntes centra- des només en l’opinió sobre la independència. Pel que fa a aquestes darreres, no mantenen un únic format al llarg del temps, sinó que tenen redactats diversos, segons els moments i les circumstàncies. Així, durant un temps es va fer una pregunta que demanava què es votaria en cas d’un referèndum sobre la independència, després es va fer la doble pregunta corresponent a la formu- lació emprada en el procés participatiu del 9-N de 2014, més tard es va fer una pre- gunta sobre si es desitjava que Catalunya fos independent, i al final de 2015 se n’ha fet una altra amb un format força diferent. Els resultats del conjunt d’aquestes preguntes no són comparables, perquè tenen redactats diferents. Per tant, l’única pregunta relativa a l’opinió sobre la independència que s’ha man- tingut igual durant l’últim quinquenni és la que demana sobre les relacions Catalu- nya-Espanya,2 i per tant és la que tindrem principalment en compte en aquest arti- cle. Aquesta pregunta no ens mostra el resultat que tindria un referèndum sobre si es vol o no la independència, ja que les opcions de resposta són múltiples, però consti- tueix un indicador de l’opinió de la gent en aquest aspecte, que ens permet analitzar la variació del suport a la independència segons els sectors socials i al llarg del temps. La manera de construir les mostres de les enquestes del CEO s’ha anat perfeccio- nant en els últims anys. Una de les qüestions que s’ha canviat al llarg del darrer quin- quenni que té més repercussió sobre les respostes relatives al tema que ens ocupa és el fet de tenir en compte o no el lloc de naixement en la construcció de la mostra. Fa uns anys no s’hi tenia en compte i darrerament sí. A fi de fer plenament comparables i al més realistes possible els resultats de totes les enquestes del darrer quinquenni em- prades, hem procedit a fer una reponderació3 dels resultats de totes elles, tenint en compte no sols el lloc de naixement dels enquestats, sinó també dels seus progenitors, dues variables influents en la qüestió que tractem. La reponderació l’hem feta utilit- 2. Es tracta de la P30 del BOP d’octubre del 2015. La formulació és la següent: «Creu que Catalunya hauria de ser: »—Una regió d’Espanya »—Una comunitat autònoma d’Espanya »—Un estat dins una Espanya federal »—Un estat independent »—No ho sap / No contesta». 3. La reponderació l’hem feta agafant com a font de referència els resultats de l’Enquesta d’usos lin- güístics 2013 (Direcció General de Política Lingüística, 2015) corresponents a l’univers estudiat. 001-374 TSC 27.indd 303 17/10/2017 16:47:24 304 TSC, 27 (2017) ALBERT FABÀ PRATS I JOAQUIM TORRES-PLA zant les submostres provincials, ja que la majoria de les enquestes s’han elaborat amb afixació no proporcional. Així, les dades que presentem ens permeten analitzar de manera fiable tant la situació en cada moment com l’evolució temporal. Cal tenir en compte que, tal com s’ha dit abans, l’univers de les enquestes analitzades és la població amb dret a vot, és a dir, la població amb ciutadania espanyola de més de disset anys. En aquest article analitzarem les actituds sobre les relacions Catalunya-Espanya, especialment l’actitud sobre la independència, d’una banda, a la tardor de 2015 i, d’altra banda, en el període 2011-2015. 2. Independència, llengua i altres variables, a la tardor de 2015 Per estudiar com varia el suport a la independència entre els diferents sectors soci- als en l’actualitat emprarem les dades de l’enquesta del CEO denominada Baròmetre d’Opinió Política, 3a onada 2015 (REO 804), efectuada l’octubre de 2015. Hem triat aquest sondatge ja que, entre les enquestes recents del CEO que inclouen la pregunta analitzada de les quals disposem de dades en el moment de fer l’article, es tracta de la que té més mostra. El resultat de la pregunta sobre les relacions Catalunya-Espanya a l’octubre de 2015 es pot veure en el gràfic 1. Gràfic 1 Resposta a la pregunta sobre les relacions Catalunya-Espanya. Octubre de 2015. Percentatges NS/NC: Una regió 5,7 d’Espanya: 3,9 Un estat independent: Una comunitat 38,3 autònoma: 28,9 Un estat dins una Espanya federal: 23,3 Font: Elaboració pròpia a partir de l’enquesta del CEO de l’octubre de 2015 (REO 804). Tal com es pot veure, l’opció clarament preferida és la independència, tot i que el percentatge que la tria és inferior al 50 %. La major part dels que no trien aquesta op- ció es decanten perquè Catalunya es mantingui com a comunitat autònoma o bé es- devingui un estat dins una Espanya federal. 001-374 TSC 27.indd 304 17/10/2017 16:47:24 EL SUPORT A LA INDEPENDèNCIA DE CATALUNyA SEGONS LA LLENGUA TSC, 27 (2017) 305 2.1. El suport a la independència segons la llengua d’identificació Seguidament passem a examinar la manera com varien els resultats de la pregunta en qüestió segons la llengua d’identificació dels individus. Aquesta informació es pot veure al gràfic 2. Gràfic 2 Respostes a la pregunta sobre les relacions Catalunya-Espanya, segons la llengua d’identificació. Octubre de 2015. Percentatges 100% 4,2 6,4 7,7 90% 11,1 80% 21,2 70% 27,9 60% 73,2 50% 38,8 40% 30% 47,7 20% 13,5 30,0 10% 7,8 6,9 0% 1,3 2,3 Català Castellà Les dues igual Una regió Una comunitat Un estat dins Un estat NS/NC d’Espanya autònoma una Espanya independent d’Espanya federal Font: Elaboració pròpia a partir de l’enquesta del CEO de l’octubre de 2015 (REO 804). Es veu clarament que la llengua d’identificació té un impacte notable sobre l’acti- tud en relació amb la independència. Entre els que tenen el català com a llengua d’identificació, una forta majoria, quasi les tres quartes parts, tria aquesta opció, mentre que entre els integrants dels altres grups l’elecció de la independència és mi- noritària. Cal remarcar, tanmateix, que és triada per més del 20 % dels que s’identifi- quen amb català i castellà, així com per més del 10 % dels que ho fan només amb el castellà. Tant la forta majoria de favorables a la independència entre els de llengua d’identificació catalana com el percentatge minoritari però apreciable entre els altres grups expliquen molts dels aspectes de la reivindicació independentista. Per exem- ple, la menor força de l’independentisme a les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona, al mateix temps que l’èxit de les forces polítiques independentistes en moltes localitats d’aquestes zones a les eleccions del 27-S. 001-374 TSC 27.indd 305 17/10/2017 16:47:24 306 TSC, 27 (2017) ALBERT FABÀ PRATS I JOAQUIM TORRES-PLA Remarquem que només entre els que s’identifiquen amb català i castellà l’opció més triada és la federal; els que s’identifiquen només amb el castellà prefereixen que Catalunya es mantingui com a comunitat autònoma. També és interessant tenir en compte que en cap d’aquests dos casos les opcions més triades superen el 50 %. 2.2. El suport a la independència segons l’origen geogràfic familiar Una altra variable, estretament lligada a l’anterior, que té una notable influència sobre l’actitud relativa a la independència és l’origen geogràfic familiar, és a dir, el lloc de naixement de l’individu i dels seus progenitors. Aquesta variable ens indica el grau d’arrelament familiar de la persona en el territori. En el gràfic 3 es pot veure la seva influència en les actituds sobre les relacions Catalunya-Espanya. Gràfic 3 Respostes a la pregunta sobre les relacions Catalunya-Espanya, segons l’origen geogràfic familiar. Octubre de 2015. Percentatges 100% 5,1 4,3 4,7 7,7 90% 18,3 16,1 80% 42,1 70% 25,4 60% 72,2 38,7 50% 40% 22,9 30% 44,6 20% 33,5 11,7 27,1 10% 10,1 0% 0,8 3,7 4,7 6,3 Subjecte Subjecte Subjecte Subjecte i 2 progenitors i 1 progenitor nat a Catalunya nat fora nats a Catalunya nats a Catalunya i progenitors no de Catalunya Una regió Una comunitat Un estat dins Un estat NS/NC d’Espanya autònoma una Espanya independent d’Espanya federal Font: Elaboració pròpia a partir de l’enquesta del CEO de l’octubre de 2015 (REO 804). Veiem que l’origen geogràfic familiar també té una notable influència sobre l’acti- tud estudiada. Com més arrelament familiar, més favorable és l’actitud sobre la inde- 001-374 TSC 27.indd 306 17/10/2017 16:47:24 EL SUPORT A LA INDEPENDèNCIA DE CATALUNyA SEGONS LA LLENGUA TSC, 27 (2017) 307 pendència. Així, el gràfic mostra que: 1) entre la població més arrelada, la nascuda ells i els seus progenitors a Catalunya, una àmplia majoria tria la independència; 2) entre els nats ells i un dels progenitors a Catalunya, aquesta és l’opció més triada, tot i que no assoleix el 50 %, i 3) entre els dels altres dos grups, menys arrelats, la posició a favor de la independència és minoritària però apreciable (superior al 15 %). Pel que fa a les altres opcions en les relacions Catalunya-Espanya, en aquest cas només un grup, els nats fora de Catalunya, tria més l’statu quo, és a dir, el manteniment com a comu- nitat autònoma, mentre que els únics que trien més el federalisme són els nats a Cata- lunya fills de nats fora. Com en el cas anterior, en cap grup aquestes opcions assolei- xen el 50 %. El fet que les dues variables estudiades, la llengua d’identificació i l’origen geogrà- fic familiar, tinguin un efecte semblant sobre l’actitud relativa a la independència és a causa que l’origen geogràfic familiar condiciona en bona part la llengua d’identifica- ció dels individus. Així, pel que fa a la llengua d’identificació, tenen només el català la gran majoria dels dos grups més arrelats familiarment, és a dir, la gran majoria dels que tenen almenys un progenitor nat a Catalunya, mentre que tenen només el caste- llà la gran majoria dels dos grups menys arrelats, és a dir, dels que tenen els dos pro- genitors nats fora. 2.3. El suport a la independència segons l’edat Vegem ara la influència d’una altra variable, l’edat, sobre les actituds relatives a la relació Catalunya-Espanya. En aquest cas, es tracta d’una variable d’una naturalesa diferent de les dues anteriors, que eren en certa forma estructurals. L’origen geogràfic queda determinat en néixer i, per tant, és invariable al llarg de la vida, mentre que la llengua d’identificació pot variar, però ho fa poc. En canvi l’edat va variant al llarg de l’existència. La influència de l’edat sobre el tema que ens ocupa es pot veure al gràfic 4. El gràfic mostra que la població gran és menys favorable a la independència, ja que es tracta de l’únic grup d’edat en el qual aquesta opció no és la preferida. Un dels mo- tius d’aquest fenomen és que el grup de seixanta-cinc anys o més conté un percentat- ge molt més alt de nats fora de Catalunya que la resta de la població; té més del 50 % de nats fora, perquè inclou els integrants de la gran immigració castellanoandalusa del tercer quart del segle xx. Però, més enllà d’aquest fet, podria ser que entre els grans es produís una actitud menys favorable a la independència per motius diferents que l’origen de la persona, és a dir que hi hagués més reticència a la qüestió pel fet de ser grans, tal com va passar al referèndum per l’autodeterminació d’Escòcia, per exem- ple? Per contestar la pregunta, cal eliminar el factor origen de la relació llengua-edat. Amb aquesta intenció, hem examinat el suport a la independència per edats en cadas- cun dels grups definits pel seu origen. Doncs bé, no es troba una disminució de la tria a favor de la independència entre els grans en cap d’aquests grups d’origen. Per tant, segons les dades d’aquesta enquesta, els grans són menys favorables a la independèn- cia a causa de la seva composició per origen i no per alguna actitud lligada a l’edat. 001-374 TSC 27.indd 307 17/10/2017 16:47:24 308 TSC, 27 (2017) ALBERT FABÀ PRATS I JOAQUIM TORRES-PLA Gràfic 4 Respostes a la pregunta sobre les relacions Catalunya-Espanya, segons l’edat. Octubre de 2015. Percentatges 100% 5,2 5,1 3,3 9,1 90% 80% 38,7 39,2 32,5 70% 43,6 60% 50% 19,0 25,8 40% 20,4 26,8 30% 20% 34,1 28,8 24,5 28,9 10% 0% 2,0 4,3 3,3 5,4 18-34 35-49 50-64 65 o més Una regió Una comunitat Un estat dins Un estat NS/NC d’Espanya autònoma una Espanya independent d’Espanya federal Font: Elaboració pròpia a partir de l’enquesta del CEO de l’octubre de 2015 (REO 804). 2.4. La importància de la llengua d’identificació Ha arribat el moment d’intentar validar la hipòtesi que ens plantejàvem a la intro- ducció. Tal com hem dit, per fer-ho utilitzarem dos tests estadístics, la prova khi qua- drat, d’una banda, i la V de Cramer, de l’altra. Ambdós tests s’ajusten a la nostra anàlisi, atès que les variables independents que tindrem en compte tenen un caràcter nominal. La prova khi quadrat indica si hi ha associació o no entre dues variables, però no la seva intensitat. Per tenir una certa idea d’aquesta intensitat utilitzarem la V de Cramer. Si el resultat de la khi quadrat és superior a 0,05, aleshores no hi ha relació entre ambdues variables, mentre que sí que existeix en cas contrari. Per fer el test hem preferit transformar la variable dependent que analitzem (P30) en dicotòmica: 1) persones que trien la independència, i 2) que trien una altra opció (i que per tant no trien la independència). D’altra banda, també hem agrupat la vari- able de la identitat nacional en tres blocs: 1) bàsicament espanyol;4 2) tant espanyol com català, i, finalment, 3) bàsicament català.5 4. Agrupa «Només espanyol» i «Més espanyol que català». 5. Agrupa «Només català» i «Més català que espanyol». 001-374 TSC 27.indd 308 17/10/2017 16:47:24 EL SUPORT A LA INDEPENDèNCIA DE CATALUNyA SEGONS LA LLENGUA TSC, 27 (2017) 309 Primerament, hem aplicat la prova khi quadrat a les parelles de variables forma- des, d’una banda, pel suport a la independència, i, d’altra banda, per la identitat naci- onal, llengua d’identificació, lloc de naixement, origen geogràfic familiar i edat, res- pectivament. Els quatre primers aparellaments són significatius (el resultat de la khi quadrat és 0,000), mentre que l’últim cas (el suport a la independència creuat amb l’edat) també ho és, però diferent de 0,000, ja que la khi quadrat obté un valor de 0,029 < 0,05. En segon lloc, hem aplicat la V de Cramer als quatre primers creuaments. El resul- tat el podem apreciar a la taula 1. Taula 1 Resultats de la V de Cramer. Creuaments de la variable sobre suport a la independència i quatre variables més. Octubre de 2015 P30 creuada per... V de Cramer Identitat nacional 0,748 Llengua d’identificació 0,626 Origen geogràfic familiar 0,524 Lloc de naixement 0,331 Edat 0,076 Els resultats són congruents amb els de la resta d’analistes6 que hem esmentat en aquest article, ja que la variable sobre la identitat nacional és la que explica millor el suport a la independència. No obstant això, la segueix en importància la llengua d’identificació i també, a no gaire distància, l’origen geogràfic familiar. Per contra, el lloc de naixement, encara que d’acord amb la prova khi quadrat és significatiu, obté un valor de la V de Cramer molt més petit que les altres tres variables. I, encara més lluny, l’edat. Queda validada, per tant, la importància de la llengua d’identificació, tot i que, per aprofundir-hi més, caldria estudiar més a fons la dinàmica d’aquestes tres variables, identitat nacional, llengua d’identificació i origen geogràfic familiar. 3. L’evolució del suport a la independència (2011-2015) Ens interessa molt poder copsar si hi ha hagut alguna tendència evolutiva en els resultats de la pregunta que analitzem. La informació principal en la qual ens basa- rem per assolir aquest objectiu seran els resultats de les enquestes del CEO efectuades entre el juny de 2011 i el novembre de 2015. Hem triat la primera enquesta perquè es 6. No entrem aquí en la qüestió de les relacions de causa-efecte entre la pregunta de suport a la inde- pendència (P30) i la identitat nacional que plantegen Hierro, Muñoz i Tormos a la seva investigació. 001-374 TSC 27.indd 309 17/10/2017 16:47:24 310 TSC, 27 (2017) ALBERT FABÀ PRATS I JOAQUIM TORRES-PLA troba molt a prop del moment d’inici del denominat procés sobiranista, i la darrera perquè es tracta de l’última disponible en el moment de redactar l’article. No obstant això, convé tenir en compte que hi ha una altra institució que disposa d’una sèrie més llarga, també d’aquesta pregunta, i que cal tenir en compte, ni que sigui a títol orientatiu. Es tracta de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS),7 una institució adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona. Doncs bé, en aquest cas, les dades que hem pogut consultar s’inicien als anys noranta del segle passat i aleshores només un 16 % de la població optava prioritàriament per l’opció de la inde- pendència. El grup majoritari, de molt, era el de les persones que consideraven que la millor opció era ser una comunitat autònoma d’Espanya. El 1996, aquests eren el 55 % de la població. El percentatge de població favorable a la independència es manté relativament es- table, fins que s’incrementa en els anys 2009 i 2010 cap al 20 % (en aquest cas de la població amb dret a vot). És important assenyalar que l’evolució de la sèrie que estu- diarem aquí i la de l’ICPS, durant els últims anys, és força semblant, la qual cosa enca- ra dóna més solidesa a les dades. 3.1. L’evolució entre el 2011 i el 2015 El gràfic 5 mostra l’evolució dels resultats de la pregunta durant el període consi- derat. Veiem que a l’inici de la sèrie l’opció a favor de la independència no era, ni de lluny, l’opció majoritària, ja que només la triaven el 22 % de les persones inscrites al cens electoral. Hi havia dues alternatives que la superaven, clarament, la d’una comu- nitat autònoma dintre d’Espanya, que encara era la majoritària (com al 1996), però ara amb un 35,1 % de la població, i un estat dins una Espanya federal, que havia re- muntat des d’un 14 % el 1996 fins a un 32,3 %, ara, el 2011. La més minoritària era la dels ciutadans que optaven per una regió d’Espanya, amb un 6,4 %. Des d’aleshores es produeix un increment de l’opció de la independència, que arri- ba a un màxim al febrer de 2013, amb un 41,6 % de la població amb dret a vot que tria aquesta opció. L’increment és més suau en un principi, ja que només és d’uns tres punts entre el juny de 2011 i l’octubre del mateix any o el febrer de l’any següent, però es fa molt i molt intens a partir d’aquest febrer de 2012,8 tal com es pot apreciar clara- ment al gràfic. Així, en un any, el suport a la independència s’incrementa gairebé en un 64 %, ja que passa d’un 25,4 % de la població amb dret a vot al febrer de 2012 a un 41,6 % al febrer de 2013. Tot i això, en el moment més àlgid, la suma dels autonomistes (23,3 %) i els federa- listes (23,5 %) és d’un 46,8 %, uns cinc punts superior al percentatge dels que preferi- 7. Els sondejos de l’ICPS es refereixen al total de població empadronada major de divuit anys, però també s’hi poden consultar les dades de la població amb dret a vot. Vegeu: http://www.icps.cat/recerca/ sondeigs-i-dades/sondeigs/sondeigs-d-opinio-catalunya. 8. Aquest element no l’han tingut prou en compte, fins ara, la majoria dels analistes i, per tant, es pot considerar una aportació original d’aquest article. 001-374 TSC 27.indd 310 17/10/2017 16:47:25