Nom/Logotip de la Universitat on s’ha llegit la tesi El régimen jurídico del Tribunal Arbitral del Deporte Vicente Javaloyes Sanchis Dipòsit Legal: L.1222-2014 http://hdl.handle.net/10803/284835 El régimen jurídico del Tribunal Arbitral del Deporte està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons (c) 2014, Vicente Javaloyes Sanchis El régimen jurídico del Tribunal Arbitral del Deporte Tesis doctoral presentada por Vicente Javaloyes Sanchis Para optar al título de Doctor por la Universitat de Lleida Dirigida por Dr. José Luís Carretero Lestón Lleida, noviembre 2013 2 A mi mujer Vanessa y a mi hijo Joel por su comprensión y apoyo. Gracias por vuestra paciencia. A mi hijo Álvaro siempre presente a pesar de la distancia. A mi madre que a buen seguro será la persona más feliz por ver acabada esta investigación. 3 4 “El Estado debe proporcionar a los ciudadanos tribunales donde dirimir los conflictos. Pero cuando se trata de organizar esos tribunales, la prioridad absoluta la tienen las propias partes a través del arbitraje: “el más sagrado de todos los tribunales debe ser el que las partes mismas hayan creado y hayan elegido de común acuerdo”. Platón, Diálogos. 5 6 Resumen El incremento de litigios internacionales relacionados con el deporte ha sido una de las principales preocupaciones de las entidades deportivas. En 1981 el Presidente del Comité Olímpico Internacional tuvo la idea de crear una jurisdicción especial para el deporte, nace así el Tribunal Arbitral del Deporte. Para que esta institución funcionara y el procedimiento estuviera blindado a los ataques de los tribunales estatales, era necesario un derecho arbitral sólido al lado de una judicatura que no fuera hostil al arbitraje, por eso eligió como sede Lausanne. En esta investigación se plantea el objetivo de conocer si el arbitraje representa realmente el mejor medio para resolver los conflictos deportivos internacionales. Para ello es imprescindible conocer la organización y funcionamiento del TAS, profundizar en su régimen jurídico, analizar sus ventajas y los problemas jurídicos que se plantean, identificar las materias susceptibles de arbitraje, su conciliación con la libre voluntad de las partes, la implantación de cláusulas de adhesión obligatorias y la anulabilidad y ejecución de los laudos. Se ha acudido a la doctrina cualificada existente, a analizar cientos de laudos y todos los recursos de anulación y revisión interpuestos ante el Tribunal Federal suizo. La realidad es que más de 2.000 casos sometidos al TAS han terminado con un laudo final y sólo 8 han sido anulados por el referido tribunal. Entre las conclusiones alcanzadas destaca la creación de una verdadera lex sportiva a partir de la jurisprudencia del TAS. Esta línea homogénea en algunos de sus pronunciamientos se observa sobre todo en materia de dopaje. Sin lugar a dudas, el arbitraje del TAS está siendo eficaz en la lucha contra el dopaje. También es incuestionable el papel de los tribunales ad hoc donde la inmediatez de sus laudos salvaguarda la celebración de las competiciones. La independencia del TAS se ha ido demostrando progresivamente a través de la resolución de casos en los que estaban implicadas organizaciones como el Comité Olímpico Internacional o importantes federaciones internacionales, además de ser refrendada en sentencias del Tribunal Federal suizo. No obstante, el TAS todavía tiene que afrontar una serie de retos que le ayuden a alcanzar una mayor independencia y transparencia, mejoren el sistema de elección de los árbitros y disminuyan la media del tiempo empleado para resolver un litigio. 7 Resum L’increment de litigis internacionals relacionats amb l’esport ha estat una de las principals preocupacions de las entitats esportives. L’any 1981, el President del Comitè Olímpic Internacional va tenir la idea de crear una jurisdicció especial per l'esport, naixia, així, el Tribunal Arbitral de l'Esport. Perquè aquesta institució funcionés i el procediment fos blindat als atacs dels tribunals estatals, fou necessari un dret arbitral sòlid al costat de una judicatura que no fos hostil l’arbitratge, per això va elegir com seu Lausanne. En aquesta investigació es planteja l’objectiu de conèixer si realment l'arbitratge representa el millor mitjà per resoldre els conflictes esportius internacionals. Per això, és imprescindible conèixer l’organització i funcionament del TAS, profunditzar en el seu règim jurídic, analitzar les seves avantatges i els problemes jurídics que es plantegin, identificar les matèries susceptibles de arbitratge, la seva conciliació amb la lliure voluntat de las parts, la implantació de clàusules de adhesió obligatòries i l’anul·labilitat i execució dels laudes. S'ha anat a la doctrina qualificada existent per analitzar centenars de laudes i tots els recursos d'anul·lació i revisió interposats davant el Tribunal Federal suís. La realitat és que més de 2.000 casos sotmesos al TAS han acabat amb un laude final i sols 8 han estat anul·lats per l’anomena’t tribunal. Entre las conclusions assolides destaca la creació de una verdadera lex sportiva a partir de la jurisprudència del TAS. Aquesta línea homogènia en alguns dels seus pronunciaments s’observa, sobre tot, en la matèria de dopatge. Sens dubte, l’arbitratge del TAS està essent eficaç en la lluita contra el dopatge. També és inqüestionable el paper dels tribunals ad hoc on la immediatesa dels seus laudes salvaguarden la celebració de las competicions. La independència del TAS s'ha anat demostrant progressivament a través de la resolució de casos en els que estaven implicats organitzacions como el Comitè Olímpic Internacional o importants federacions internacionals, a més de ser referendada en sentències del Tribunal Federal suís. No obstant, el TAS encara té que afrontar una sèrie de reptes que l'ajudaran a assolir una major independència y transparència, millorant el sistema d’elecció dels àrbitres i disminuint la mitja del temps utilitzat per resoldre un litigi. 8 Abstract The escalation in sports-related international litigation has become a major concern for sports entities. In 1981, the President of the International Olympic Committee (IOC) concluded that a special jurisdiction for sport should be created to resolve such disputes, thus forming the International Court of Arbitration for Sport (CAS). To enable this institution to function effectively and for its proceedings to be shielded from State Court intervention, it was deemed necessary to establish a sound system of Arbitration Law with a judiciary that did not oppose the concept of arbitration, thus making Lausanne the ideal choice in which to base its headquarters. The purpose of this research paper is to determine whether arbitration is the best way in which to resolve international sport disputes. In order to achieve this, it is essential to understand how the CAS functions; to review its legal structure in greater depth; to explore its advantages and the legal issues that arise; to identify the type of conflict that should be subject to arbitration; to consider the conciliatory role it plays between parties willing to submit to arbitration; to study the implementation of its mandatory acquiescence clauses and the revocability and enforcement of arbitral awards. To this end, an in-depth study of the existing CAS doctrine has been carried out including the examination of countless arbitral awards and appeals for annulment and review that have been lodged with the swiss Federal Court. In fact, out of the 2,000 cases heard by the CAS, only 8 of its final rulings have been overturned by the aforementioned Court. One of the most significant conclusions reached is that through CAS case law, a proper lex sportiva has been created. The consistency of its decisions is particularly apparent when it comes to the rulings it has handed down on issues related to doping. There is no doubt that the CAS is proving to be highly effective in the fight against doping. Equally effective are its ad-hoc tribunals whereby the immediacy of its rulings prevents the disruption of major sporting events. The CAS has steadily gained autonomy through its successful resolution of disputes involving the IOC or other major international sports federations, while in in all but a handful of cases that have been appealed before the swiss Federal Court, the latter has upheld its rulings. However, the CAS still needs to overcome a series of challenges in order to achieve greater autonomy and transparency, including 9