El cor és un caçador solitari, publicada quan l’autora tenia tan sols vint-i-tres anys, és una de les novel·les més remarcables de la literatura nord-americana. L’autora hi descriu l’aïllament espiritual, simbolitzat per un personatge sord-mut, al voltant del qual gira un grup de personatges solitaris i marginals en un poble del sud dels Estats Units. Les notacions sudistes confirmen els caràcters d’aquest imaginari torturat, per al qual injustícies i misèria moral s’alien en la constatació de la solitud humana.