Entre la poesia i la ironia, aquestes vuit narracions ens parlen de la joventut perduda, del sexe i de la mort, de la memòria i de l’oblit; de la importància, en fi, del llenguatge. La veu singular de l’autora es revela en cada una de les narracions i, per sota de les diferències temàtiques, els dóna unitat. El cant de la joventut ens fascina per l’estil i l’atmosfera tan característics de Roig, i l’acrediten com una de les veus més personals de la novel·lística catalana contemporània.