Antoni Lardín i Oliver Condicions de treball, conflictivitat laboral i militància política clandestina. Els obrers industrials catalans i el PSUC (1938-1959) Director: Pere Ysàs i Solanes Departament d’Història Moderna i Contemporània Facultat de Filosofia i Lletres Universitat Autònoma de Barcelona 2004 Tesi Doctoral ÍNDEX Introducció....................................................................................................................... 3 Primera part. Els condicionants de la dictadura franquista....................................... 10 I.- EL PRIMER FRANQUISME (1938-1959)..................................................................... 11 1. INTRODUCCIÓ............................................................................................................... 11 1.1. La política exterior................................................................................................ 23 1.2. La política interior................................................................................................. 36 1.2.1. 1a fase (1937/38-1945).................................................................................... 37 1.2.2. 2ona fase (1945-1957/1959)............................................................................ 44 1.3. La política econòmica............................................................................................ 59 1.3.1. 1a fase (1938-1951)......................................................................................... 59 1.3.2. 2ona fase (1951-1957/1959)............................................................................ 69 II.- LES CONDICIONS DE LA INDÚSTRIA CATALANA: POBLACIÓ, SECTORS INDUSTRIALS I PERSONAL OCUPAT.............................................................................................. 75 1. INTRODUCCIÓ............................................................................................................... 75 1.1. La població............................................................................................................ 75 1.2. Població en edat laboral, població activa i població ocupada............................... 86 1.3. Els sectors industrials: rams distribució geogràfica i número de treballadors....... 91 1.3.1 Els sectors industrials a Catalunya.................................................................. 91 1.3.2. El tèxtil, el metall i la construcció a la ciutat de Barcelona........................... 106 1.4. El tèxtil, el metall i la construcció: evolució econòmica....................................... 108 III.- LES RELACIONS LABORALS: CONDICIONS POLÍTIQUES, SINDICALISME VERTICAL I REGULACIÓ LEGAL. SALARIS I NIVELL DE VIDA................................................................................................................. 119 1. REPRESSIÓ POLÍTICA I SINDICALISME VERTICAL........................................................... 119 1.1. Legislació repressora socio-política...................................................................... 120 1.2. El sindicalisme vertical.......................................................................................... 125 1.3. Les relacions laborals............................................................................................ 141 2. SALARIS I NIVELL DE VIDA............................................................................................ 155 Segona part. Les respostes a la dictadura franquista................................................... 179 I.- LA LLUITA CONTRA EL FRANQUISME: ESTRATÈGIA I ORGANITZACIÓ CLANDESTINA COMUNISTA A CATALUNYA. EL PARTIT SOCIALISTA UNIFICAT DE CATALUNYA (1939- 1959).................................................................................................................................. 181 1. L’ESTRATÈGIA COMUNISTA EN LA LLUITA CONTRA LA DICTADURA.............................. 181 1.1. La vaga general obrera.......................................................................................... 181 1.1.1. Primera etapa: la vaga insurreccional (1939-1948)....................................... 182 1.1.2. Segona etapa: la vaga revolucionària (1949-1957)........................................ 196 1.1.2.1 El canvi tàctic i la participació en les eleccions sindicals......................... 197 1.1.3 Tercera etapa: la vaga pacífica (1958-1959)................................................... 207 2. ELS MILITANTS I L’ORGANITZACIÓ CLANDESTINA COMUNISTA A CATALUNYA (1939- 1959)............................................................................................................................... 210 2.1. L’organització política comunista clandestina a Catalunya: el Partit Socialista Unificat de Catalunya. Primera etapa (1939-1945)...................................................... 210 2.1.1. El PSUC sota la direcció del PCE.................................................................. 216 2.2. L’organització política comunista clandestina: el Partit Socialista Unificat de Catalunya. Segona Etapa (1946-1951)........................................................................ 277 2.2.1. La depuració de Canals a França i dels seus seguidors a Catalunya............ 277 2.2.2. La reorganització del PSUC a l’interior: la consolidació de l’estructura..... 286 2.3. L’organització política comunista clandestina: el Partit Socialista Unificat de Catalunya. Tercera etapa (1952-1959)......................................................................... 316 3. L’ORGANITZACIÓ SINDICAL CLANDESTINA (1939-1959).............................................. 332 3.1. L’estructura organitzativa sindical fins l’any 1948............................................... 332 3.2. La nova estructura d’organització per als obrers (1949-1959).............................. 347 4. LA PRÀCTICA CLANDESTINA: LES DIFICULTAST DEL PSUC EN LA IMPLANTACIÓ I FUNCIONAMENT DE L’APARELL ORGÀNIC......................................................................... 358 4.1. L’organització política i la lluita antifranquista.................................................... 358 II.- LA LLUITA CONTRA EL FRANQUISME: CONFLICTIVITAT LABORAL I MILITÀNCIA POLÍTICA CLANDESTINA...................................................................................................... 391 1. INTRODUCCIÓ............................................................................................................... 391 2. LES RESPOSTES OBRERES AL RÈGIM FRANQUISTA: LA CONFLICTIVITAT LABORAL........ 392 2.1. La conflictivitat de base sociolaboral. Causes, demandes i formes de protesta.... 392 2.1.1. Conflictivitat social........................................................................................ 394 2.1.2 Conflictivitat política...................................................................................... 397 2.1.3 Conflictivitat laboral...................................................................................... 399 2.2. Els treballadors i el règim franquista: els protagonistes de les accions de protesta......................................................................................................................... 430 2.2.1. Els protagonistes de les accions de protesta laboral en la dècada dels quaranta.................................................................................................................. 430 2.2.2. Els protagonistes de les accions de protesta obrera en la dècada dels cinquanta................................................................................................................ 439 2.2.3. Una nova classe obrera amb un nou tarannà?............................................. 452 3. LES RESPOSTES OBRERS AL RÈGIM FRANQUISTA: LA MILITÀNCIA POLÍTICA CLANDESTINA. ELS TREBALLADORS I EL PSUC.............................................................. 466 3.1. La percepció del PSUC entre els treballadors....................................................... 467 3.1.1. L’organització de la lluita a les empreses: el canvi tàctic i les eleccions sindicals.................................................................................................................... 500 3.1.2. La vaga general.............................................................................................. 528 Conclusions....................................................................................................................... 547 Fonts i bibliografia........................................................................................................... 575 INTRODUCCIÓ L’origen del present treball està en un doble interès: d’una banda, conèixer la conflictivitat laboral que existí durant el primer franquisme, les seves característiques i els seus protagonistes i, de l’altra, determinar el volum i la localització de l’organització clandestina del PSUC a Catalunya i esbrinar quines relacions va establir amb els obrers de les fàbriques. Tot i que no era la pretensió inicial, hem aprofitat també per contrastar algunes de les caracteritzacions que sobre el període ha establert fins ara la historiografia. Per exemple, ens semblava especialment interessant analitzar el recanvi generacional de la dècada dels cinquanta i esbrinar qui eren els líders obrers del moment ja que sempre s’ha donat el protagonisme a les generacions que no havien viscut la guerra civil o si més no que no tenien el llast de les seves conseqüències, la qual cosa descarta a tot un seguit de grups d’edat que havent sobreviscut a la guerra, estaven en plena edat laboral en aquest període. D’altra banda, a causa d’experiències personals, consideràvem que la petjada que va deixar la guerra civil en les persones era difícil que es perdés pel simple fet de no haver-hi participat. Així doncs, hem intentat aportar testimonis de com la guerra va influir a nivell ideològic en les vides dels treballadors de Catalunya dels anys quaranta i cinquanta encara que no haguessin estat al front de batalla i de com la mobilització obrera estigué protagonitzada per una generació intermèdia que, tot i la seva curta edat entre els anys 1936 i 1939, sentiren la guerra com una vivència pròpia. Aquesta hipòtesi ens ha obligat a acostar-nos molt lleugerament a la sociologia o a la psicologia per tal de considerar com un factor influent la memòria col·lectiva i la socialització familiar de la guerra. Creiem que aquest és un aspecte que caldria aprofundir en futurs estudis sobre el franquisme. Lligat a la conflictivitat laboral ens interessava també analitzar el fenomen de les comissions d’obrers per conèixer el seu origen i el seu desenvolupament i tot el moviment d’enllaços sindicals d’oposició. 3 Finalment, respecte de la conflictivitat laboral ens plantejàvem exposar quantitativament el volum de conflictivitat més en enllà de les grans explosions reivindicatives dels anys cinquanta. Pel que fa al PSUC volíem donar resposta a preguntes sobre la seva relació amb la conflictivitat, el seu grau de protagonisme en l’existència de conflictivitat, la seva presència social a la Catalunya dels anys quaranta i cinquanta i quina era l’actitud dels obrers davant les consignes del partit. Hi havia a més, un interès inicial afegit que era esbrinar i donar a conèixer quina era l’organització clandestina del PSUC a Catalunya, el nombre de militants, on estaven localitzats, etc. A l’inici d’aquest treball l’any 1998, no hi havia anàlisis històriques sobre l’organització del PSUC en aquest període del franquisme. Pero en el transcurs de la seva dilatada elaboració, a causa de les condicions personals de l’autor, es va publicar una obra que coincidia amb les nostres pretensions i també amb algunes de les nostres conclusions, cosa lògica si tenim en compte que la documentació consultada era pràcticament la mateixa. Aquest treball està orientat a la història social obrera i això ens ha suposat alguna dificultat a l’hora d’establir els límits cronològics, molt més fàcils quan tractem d’història política o econòmica. Digue’m–ne que els tres elements que intervenen –obrers, PSUC i dictadura- tenen algunes diferències en quant a periodització: pel que fa al règim polític, clarament el període s’inicia l’any 1938 amb la formació del primer govern de Franco i el seu final l’hauríem d’establir l’any 1959 amb el canvi definitiu de la política econòmica, tot i que si fóssim estrictes amb els successos històrics, podríem considerar fins i tot com a final d’aquest primer franquisme caracteritzat pel feixisme i la política econòmica autàrquica, l’any 1957. Per al PSUC, l’any 1939 amb l’exili i el final de la guerra marca l’inici de la nova etapa i l’any 1959 hi ha un final clar amb tot el replantejament de la tasca política a l’interior. Per últim en el cas dels obrers, l’any 1938 també marcaria l’inici amb l’elaboració del Fuero del Trabajo, però en el cas dels treballadors catalans l’aplicació efectiva no es produí fins l’any 1939 i el final estaria en l’any 1958 ja que els convenis col·lectius van obrir una altra dinàmica en la conflictivitat. Ha estat considerant tots aquests aspectes que hem marcat com a límits de la investigació 4 els anys 1938 i1959, amb el ben entès de què segons de quines qüestions es tracti potser no coincideixin exactament en la datació. L’estudi ha estat concebut en dues parts amb tres blocs temàtics. En la primera part s’exposa en tres capítols quins eren els condicionants polítics, socials, econòmics i laborals sota els quals s’havia de desenvolupar l’activitat clandestina del PSUC i els obrers de Catalunya havien de viure –o sobreviure-. El primer capítol s’obre amb una reflexió sobre l’estat de la qüestió respecte de la naturalesa del franquisme per intentar contextualitzar el debat historiogràfic sobre la qüestió, per tot seguit fer una descripció de la política interior, exterior i econòmica que va implantar la dictadura franquista. Els altres dos capítols tracten aspectes que incidien més directament en la vida personal i la quotidianeïtat dels treballadors i que determinaren les característiques de la conflictivitat laboral: en el segon capítol, tot el que eren les característiques de la indústria catalana, amb poca concentració industrial, basada en el sectors del metall i el tèxtil amb empreses de caràcter familiar i concentrada a la ciutat de Barcelona i el seu cinturó; i l’evolució demogràfica de Catalunya després de la guerra fent especial èmfasi en intentar determinar les generacions que ocupaven el mercat laboral i tot el fenomen de la immigració. D’altra banda, hi havia també dos aspectes bàsics que eren necessaris d’analitzar per a poder entendre la conflictivitat laboral que es va desenvolupar en aquests anys del primer franquisme: les relacions laborals que va establir el règim i la qüestió dels salaris i el nivell de vida dels treballadors. Es tractava d’esbrinar si aquestes qüestions havien tingut influència en les motivacions o en les formes que va adoptar la conflictivitat laboral, així com intentar fer aportacions noves en anàlisi historiogràfica d’aquestes qüestions. La segona part de la investigació es divideix en dos grans capítols que conformen els altres dos blocs temàtics: el primer presenta l’organització del PSUC a l’interior, la seva estratègia de lluita i les relacions que tenia amb la conflictivitat laboral que s’organitzava a les empreses. El segon intenta posar de manifest les actituds dels treballadors i les seves respostes davant l’agressió que va suposar per a ells la dictadura franquista i davant les crides a l’organització i les consignes de lluita 5 antifranquista que feia el PSUC. Al llarg de les pàgines d’aquests dos blocs, incorporem les relacions amb els aspectes dels capítols de la primera part. A nivell metodològic, hem incorporat dades de tot Catalunya si bé el gruix de la investigació – especialment pel que fa a la conflictivitat- es refereix a la ciutat de Barcelona que d’altra banda, era on hi havia la concentració industrial més important, on va haver més conflictivitat obrera i on existí una organització més nombrosa del PSUC. Les dades estadístiques estan extretes de les fonts oficials de l’època: l’Anuario Estadístico de España, la Reseña estadística de la província de Barcelona, l’Estadística municipal, el Censo industrial de la provincia de Barcelona, el Censo industrial de la provincia de Barcelona. Enumeración previa de localización i els censos de població de l’Estat dels anys 1930, 1940, 1950 i 1960 i el de la Generalitat de Catalunya de l’any 1936. Ens hem trobat amb una enorme dificultat a l’hora de establir xifres respecte de la quantitat d’empreses i de treballadors a Catalunya en aquest període ja que la disparitat de les fonts en els resultats estadístics és enorme, degut a la poca sistematització i al diferent criteri emprat en el recull i exposició de les dades. Hem utilitzat bàsicament les dades de l’any 1957 perquè són les més nombroses -els dos censos industrials i la Reseña són d’aquest any- i perquè són les més fiables. Per a la resta d’anys, normalment hem hagut de triar entre diverses valoracions numèriques i hem acabat decidint-nos per la que ens garantia més fidelitat a la realitat després d’una anàlisi contrastada. D’altres vegades, l’absència de dades d’una categoria social o demogràfica ens ha obligat a elaborar-la a nosaltres mateixos També hem acudit a reculls estadístics d’entitats privades com el Banc de Bilbao les quals, sent més rigoroses, tampoc no són coincidents amb les dades oficials. Les fonts directes utilitzades han estat la documentació pròpia del PSUC i del PCE i la història oral. S’ha fet un buidatge de les noticies que sobre conflictivitat laboral, comissions d’obrers, eleccions sindicals i consignes polítiques es publicaren a TREBALL entre els anys 1939 i 1960 i a LAS NOTÍCIAS entre 1945 i 1947. Aquest fons documental ha estat consultat en l’arxiu històric del PCE a Madrid, l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) i en el Centre d’Estudis Històrics Internacional (CEHI). 6 Els informes i documents diversos del PSUC, s’han consultat en el fons Evarist Massip del CEHI, en el fons de Nacionalidades (sección Cataluña) de l’arxiu històric del PCE i en el fons del PSUC dipositat a l’arxiu nacional de Catalunya. Les dades empresarials han estat extretes del fons d’indústries dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Aquesta tasca ha presentat diversos problemes: per exemple la manca de dades salarials en els fons d’empreses de l’ANC i la impossibilitat de consultar el fons de l’empresa Bracons i Riera per aconseguir sèries salarials del metall, que no es permetin fer consultes de documents posteriors a cinquanta anys del fons del PSUC a l’ANC on apareguin relacionades persones amb noms i cognoms o que la documentació del PSUC a l’arxiu històric del PCE no estigui catalogada cronològicament, ni tota en el mateix suport ni en el mateix fons. Com a anècdota il·lustrativa d’aquestes dificultats, assenyalar que en les tres visites que hem realitzat a l’arxiu històric del PCE a Madrid entre els anys 1998 i 2003, en totes tres la màquina per llegir els microfilms tenia una avaria que impedia fotocopiar- los. Com ja hem comentat abans, les limitacions de temps que suposen l’activitat laboral del autor han impedit la consulta d’altres fons com el de la presó Model o l’arxiu general de l’administració i l’arxiu de la Guàrdia Civil. Sí hem pogut consultar els expedients de les causes que es van seguir l’any 1957 contra Emilià Fàbregas i l’any 1958 contra Miguel Núñez. En aquest punt cal agrair la col.laboració d’en Joan Corbalán que m’ha facilitat l’accés a aquesta documentació de l’arxiu del Tribunal Militar Tercer de Barcelona. Com que un dels objectius d’aquesta investigació era intentar fer una valoració i localitzar l’organització i la militància del PSUC a Catalunya, hem aportat les dades que incorporen els informes o documents interns del partit i els informes de la policia arrel de les detencions practicades en diversos moments. Lògicament només representen la fotografia d’un moment determinat amb totes les mancances possibles –per les dificultats dels fluxos d’informació en les relacions orgàniques del partit o pel divers grau de coneixement que havia arribat a tenir la policia de l’organització clandestina- o 7 viciada per exageracions tendents a donar una imatge triomfalista a la direcció del partit a l’exili. Aquestes informacions són pràcticament en la major part incontrastables tot i que en ocasions és possible verificar-les amb d’altres documents col·laterals. En aquest sentit, creiem que en general els informes interns del partit consultats que donen informació sobre la militància clandestina són força reals, excepte potser en el cas de l’informe de Pere Canals no perquè exagerés la realitat, sinó perquè estava exposant la realitat que existia tres o quatre mesos abans que redactés l’informe. Les fonts orals, ens han servit per complementar i, en alguns casos, per contradir les fonts directes i la bibliografia, incloses les memòries. Per a la investigació hem utilitzat entrevistes ja realitzades i publicades en forma de llibre amb destacats dirigents del PSUC i líders obrers de la dècada com Miguel Núñez, Josep Serradell, Cipriano García, Antonio Mullor i Ángel Rozas i les incloses en el treball sobre immigració de Joan Botey. Hem consultat també deu entrevistes realitzades a d’altres tants treballadors entre els anys 1996 i 2002 en el marc del projecte de biografies obreres de l’arxiu històric de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya. Finalment, hem entrevistat als dos dirigents del PSUC Gregorio López Raimundo i Miguel Núñez més importants d’aquests vint anys, a un dels obrer líders de la conflictivitat en els anys cinquanta Vicenç Faus i amb tres obrers més per a què ens expliquessin les seves vivències laborals en aquells anys: Segundo Pérez, Montserrat Oliver i Pere Comaposada. Pel que fa a la bibliografia, la majoria correspon bàsicament a llibres de memòries dels protagonistes o a estudis sobre el Partit Comunista d’Espanya o el comunisme espanyol. Els estudis sobre el comunisme a Espanya que analitzen el període 1939-1975, tracten molt somerament la dècada dels cinquanta destacant-ne tan sols, les protestes d’estudiants i les mobilitzacions col·lectives. D’altra banda, no hi ha un estudi global sobre el PSUC per a tot el període de la dictadura franquista. Els estudis sobre el PSUC centren la seva anàlisi en aspectes concrets –la qüestió de Comorera, les comissions obreres- o en les dècades posteriors als anys cinquanta. Només darrerament l’obra de José L. Martín Ramos ha vingut a omplir el buit existent de la dècada dels quaranta. Queda encara per 8 analitzar tot el període entre els anys 1947 –data en què acaba l’estudi de Martín Ramos- i l’any 1958. El present treball pretén ser una primera aportació al respecte, tot esperant que després pugui tenir continuïtat. En centrar-se el treball en l’àmbit de la història social hem cregut convenient prescindir d’algunes qüestions que podien referir-se a aspectes polítics interns del partit com poden ser l’anàlisi dels programes polítics, el cas de Joan Comorera o la integració del PSUC en el PCE. Pel que fa a aquesta última qüestió, malgrat que el PSUC no acaba de tenir una identificació plena amb el PCE, hem utilitzat expressions com “comunistes espanyols i catalans” o “comunisme espanyol” perquè l’estratègia a desenvolupar a l’interior era única per a tots els grups comunistes de l’Estat i perquè les iniciatives no partiren del PSUC sinó del PCE. Igualment hem cregut més convenient utilitzar les expressions “comissió” o “comissions d’obrers” més que no pas “comissions obreres” per tal d’evitar qualsevol identificació amb el que anys més tard serà el sindicat que portarà aquest nom. És obvi que l’origen del sindicat està en les comissions dels anys quaranta i cinquanta, però les seves finalitats i les seves característiques poc tenen a veure. El mateix sentit té l’utilització de l’expressió “treballadors de Catalunya” en lloc de “treballadors catalans” ja que aquesta última podria fer pensar en una diferenciació entre els treballadors autòctons i els immigrats, la qual cosa no és la nostra intenció. Finalment agrair al professor Pere Ysàs que hagi acceptat de dirigir aquesta tesi, la seva paciència pel retard en la seva elaboració i les seves sempre encertades opinions i comentaris sobre els continguts que han enriquit força l’anàlisi final. 9