Efemèrides   de   l'Arxiu   Capitular   de   la   Catedral   de   Barcelona          713,  invasió  sarraïna        Són   destruïts   els   documents   del   primer   arxiu   de   la   Catedral   paleocristiana   i   visigòtica     844,  juny  13       Carles  el  Calb  atorga  als  ciutadans  de  Barcelona  el  primer  privilegi  conegut  que   inicia  l'aplec  de  documents  del  «Libri  Antiquitarum»  o  Cartulari  de  la  Catedral.  En   aquest  document  el  rei  carolingi  confirma  les  gràcies  que  el  seu  pare,  Lluís  el   Piadós,  i  el  seu  avi,  Carlemany,  havien  concedit  als  barcelonins  arran  de  la  seva   incorporació  a  la  Marca  Hispànica.       985,  juliol  6       Ràtzia  d'Al-­‐Mansur  a  Barcelona:  destrucció  de  la  ciutat  i  nova  devastació  de  la   Catedral;  se  salva  un  centenar  de  documents.     1011,  octubre  18       El  sacerdot  Vilara  llega  a  la  Catedral  un  Passionari,  el  primer  llibre  conegut  que   formà  part  de  la  biblioteca  de  la  Seu.     1016,  febrer  24       El   Capítol   compra   pergamí   i   fa   pagues   a   un   notari   per   una   còpia   de   l'obra   «Decretalia  Pontificum»     1046,  novembre  9       El  bisbe  de  Barcelona,  Guislabert,  i  el  Capítol  de  la  Seu  venen  una  casa  i  una  peça  de   terra  per  tal  d'enriquir  la  biblioteca  capitular  amb  dos  exemplars  de  la  gramàtica   de  Priscià. 1058,  novembre  18       Acta  de  consagració  de  la  segona  Catedral  de  Barcelona.     1131,  desembre  31       El  canonge  Pere  Bernat,  abans  de  peregrinar  a  Terra  Santa,  deixa  els  seus  llibres  a   la  biblioteca  de  la  Catedral.     1142,  desembre  22       Arnau  Ermengol,  bisbe  de  Barcelona,  cedeix  a  la  Catedral  els  llibres  que  ja  hi  tenia  i   els  que  s'havia  fet  transcriure.     1275       El  rei  Jaume  I  autoritza  la  notaria  del  Capítol  que  actua  fins  a  les  acaballes  del  segle   XIX,  i  que  havia  de  formar  una  de  les  sèries  més  importants  del  fons  documental  de   l'arxiu.     Segle  XIII,  a  mitjan  segle       Ordenament  de  la  documentació  del  nostre  arxiu  i  transcripció  dels  documents   més  importants  (2.790)  que  formen  els  quatre  volums  del  Cartulari  de  la  Seu,   anomenat  «Libri  Antiquitatum».     1383,  gener-­‐març       El  Capítol  fa  construir  la  «llibreria»  o  biblioteca  de  la  Catedral  dins  la  capella  avui   dita   de   les   Ànimes.   Al   cap   de   sis   anys,   aquesta   llibreria   és   traslladada   a   una   dependència  instal·lada  sobre  la  capella  de  Sant  Pacià.      Segle  XIV        S'inicien  les  grans  sèries  de  llibres  fonamentals  de  l'arxiu  on  queda  palesa  la  vida   de   la   Catedral   i   del   Capítol:   Obra,   1325;   Administració   de   la   Caritat,   1331;   Testaments  de  la  Pia  Almoina,  1331;  Resolucions  capitulars,  1342;  Administració   dels  Aniversaris,  1357;  Constitucions  Capitulars,  1394;  etc. 1420,  maig  29       Habilitació,  com  a  arxiu,  de  la  sala  que  hi  ha  sobre  la  sagristia  de  la  capella  de  Sant   Sever,  i  que  ara  ho  és  del  baptisteri;  és  coneguda  amb  diversos  noms:  «Arxiu  de   Mitja  Escala»,  «Arxivet  petit»,  «Arxiu  vell»,  «Arxiu  sobre  les  fonts  baptismals».  Al   cap  d'un  segle,  es  destina  a  conservar  la  documentació  més  antiga  i  poc  consultada.     1443,  primavera       Inauguració  de  la  nova  instal·lació  de  la  «Llibreria»  a  les  dependències  del  claustre,   anomenades  avui  Sala  de  la  Capbrevació  i  Sala  Capitular.  Durant  molts  segles   serveix  de  biblioteca  pública  als  barcelonins  estudiosos.     1453       Mn.  Pere  Oller  és  el  primer  bibliotecari  conegut  que  treballa  en  l'ordenament  i   conservació  de  la  llibreria.     1502,  setembre  29       El  Capítol  nomena  arxiver  de  la  Seu  Guillem  Clariana,  que  és  el  primer  arxiver   enregistrat  documentalment.     1502       El  bisbe  de  Barcelona,  Dr.  Pere  Garcia  de  Xàtiva,  humanista  insigne,  que  havia  estat   Prefecte  de  la  Biblioteca  Vaticana,  llega  a  la  biblioteca  capitular  un  centenar  de   volums  manuscrits,  llavors  queda  duplicat  llargament  el  nombre  de  llibres  que  hi   havia  a  la  nostra  biblioteca,  segons  l'inventari  que  se'n  va  fer  en  ocasió  de  la  Visita   Pastoral   de   l'eminent   bisbe-­‐patriarca   de   Barcelona,   Francesc   Climent   Sapera   (1421).     1519-­‐1521       La  «tribuna  reial»  o  «tribuns  del  rei  Martí»  és  habilitada  com  a  arxiu  de  l'Obra.     1523,  juliol  21       En  ocasió  del  nomenament  d'arxiver  fet  a  favor  del  notari  Joan  Vilana,  el  Capítol   estableix  solemnament  les  normes  directrius  que  havien  de  regular  la  vida  de   l'arxiu  capitular  i  la  feina  del  seus  arxivers. 1529,  gener       S'inicien  les  obres  del  nou  arxiu  sobre  la  galeria  de  la  part  de  l'Evangeli,  que   s'acaben  l'any  1535,  segons  una  inscripció  pirogravada  sobre  les  nobles  i  elegants   prestatgeries   de   fusta   que   s'hi   bastixen.   A   les   seves   quatre   sales   s'instal·la   la   documentació  de  les  sèries  més  importants  de  l'arxiu:  Caritat,  Aniversaris  i  Pia   Almoina.   Més   endavant,   en   aquestes   quatre   sales   i   en   les   altres   tres   que   s'hi   constuiren  al  costat,  són  recullits  diversos  arxius  particulars  d'entitats  radicades   dins  la  Catedral.  Se  l'anomena:  «Arxiu  nou»,  i  «Arxiu  major».  Aquesta  instal·lació,   esplèndida  en  el  seu  temps,  ha  sevit  d'Arxiu  Capitular  fins  al  1969.     1529       Entorn  d'aquesta  data,  comença  la  llarga  i  fecunda  activitat  del  que  havia  de  ser   eminent  arxiver  de  la  nostra  Seu:  Mn.  Francesc  Tarafa  i  Çavall.  Entre  els  seus   treballs  d'arxiver  sobresurten:  l'inici  del  «Exemplaris»  o  crònica  de  la  Catedral,  i  la   compilació   de   nombrosos   spécula   i   inventaris   de   moltes   sèries   documentals.   Demés  d'arxiver,  excel·leix  pels  seus  treballs  d'historiador  i  d'heraldista.  La  seva   activitat  a  l'arxiu  capitular  cessa  el  dia  27  de  febrer  de  1556,  i  mor  a  Roma  pocs   mesos  després.     1644,  juny  12       El  Capítol  acorda  en  sessió  ordinaria,  disoldre  la  seva  pròpia  biblioteca:  el  còdexs,   els   incunables   i   els   altres   llibres   que   s'hi   guarden,   passen   a   enriquir   els   fons   bibliogràfics  de  l'arxiu  capitular.     1771,  setembre  16       El  canonge  regular  premostratès  de  Bellpuig  de  les  Avellanes,  P.  Jaume  Caresmar,   cridat  pel  Capítol,  arriba  al  nostre  arxiu  on  treballa  en  l'ordenament  i  catalogació   de   diversos   fons   documentals   con   un   dels   més   il·lustres   arxivers   de   la   Seu   barcelonina.  Fruit  del  seu  treball  són,  entre  altres  obres,  els  vuit  volums  d'indexs   de   pergamins   i   de   llibres.   És   autor   de   moltes   monografies   històriques   i   col·laborador  insigne  del  volum  vint-­‐i-­‐viutè  de  l'España  Sagrada  del  P.  E.Flórez  (  i   M.  Risco),  tot  ell  dedicat  a  la  història  eclesiàstica  antiga  de  Barcelona.  El  dia  27   d'abril  de  1789  acaba  la  seva  tasca  a  l'arxiu  capitular  i  dos  anys  després  mor  essent   arxiver  diocesà  de  Barcelona.     Segle  XIX       Amb  motiu  de  les  lleis  de  desamortització  eclesisàstica  dictades  pel  Govern,  el   nostre   arxiu,   com   tots   els   altres   arxius   eclesiàstics   d'Espanya,   perd   valor   administratiu  i,  com  a  conseqüència,  es  desorganitza  completament.  El  1869  l'arxiu és  clausurat  per  ordre  governativa,  i  resta  durant  una  desena  d'anys.  A  finals  de   segle,  l'arxiu  es  troba  completament  abandonat  i  desordenat.     1900,  juny  12       El  Rev.  Mn.  Josep  Mas  i  Domènch  és  nomenat  beneficiat  encarregat  de  l'arxiu;  ací   treballa  incansablement  fins  al  1936.  Enmig  de  moltes  dificultats  de  tota  mena,   comença  la  tasca  de  reordenar  els  fons  documentals,  el  contingut  dels  quals  arriba   a   conèixer   com   ningú   més.   Emprèn   l'obra   gegantina   d'ordenar,   classificar   i   catalogar  les  piles  enormes  de  pergamins  extraviats  que  troba  als  armaris  de  la   sala  de  la  Pia  Almoina  i  a  l'Arxiu  de  Mitja  Escala.  Així  surten  les  quatre  sèries  de   pergamins,  integrades  per  unes  10.000  unitats,  que  ell  anomena  «Diversorum».   Demés  publica  en  quatre  volums  les  regestes  del  Cartulari  de  la  Catedral.  Tot  això  li   permet  d'escriure  innombrables  treballs  històrico-­‐monográfics  de  molta  erudició   sobre  la  Catedral  i  la  diòcesi;  amb  encert  se  l'ha  anomenat  el  Cronista  modern  de  la   Seu  i  del  bisbat  de  Barcelona.  Amb  senzillesa  i  afabilitat  posa  l'arxiu  a  l'abast  de   tots  els  investigadors.  Ja  vell,  mor  a  Vilassar  de  Dalt,  el  dia  16  de  maig  de  1942.     1936-­‐1939       Per  tal  de  salvar  l'arxiu  de  les  mans  dels  revoltosos,  els  «Serveis  d'arxius  de  la   Generalitat»  dirigits  pel  seu  cap,  el  Sr.  Agustí  Duran  i  Sanpere,  el  traslladen  a  corre-­‐ cuita  al  proper  convent  de  l'Esperança,  situat  al  carrer  de  la  Palma  de  Sant  Just:  els   còdexs  i  els  incunables  són  dipositats  a  la  «Biblioteca  de  Catalunya».  Arran  de  les   incidències  bèl·liques  de  l'any  1938,  instal·len  l'arxiu  al  monestir  de  Santa  Maria  de   Pedralbes,  als  afores  de  la  ciutat,  tret  d'algunes  sèries  que  porten  a  Viladrau,  al   Montseny.  La  primavera  de  l'any  1939,  l'arxiu  retorna  a  la  Seu.     1948       L'arxiver  diocesà,  Rev.  Mn.  Josep  Sanabre  i  Sanromà,  publica  una  guia  inventari  de   l'arxiu:   El   Archivo   de   la   Catedral   de   Barcelona   (424   pàgs.),   obra   de   consulta   imprescindible  tant  per  a  conèixer-­‐ne  la  història,  antiga  i  recent,  com  el  contingut   de  gairabé  totes  les  sèries:  l'autor  havia  contribuït  eficaçment  a  la  seva  ordenació  i   custòdia  durant  els  anys  1937-­‐1939.     1942-­‐1965       El  Capítol  confia  la  direcció  de  l'arxiu  al  Rev.  Mn.  Josep  Oliveras  i  Caminal,  que,   ajudat  per  Mn.  Eliseu  Cots  i  Carbonell  i  per  Mn.  Leandre  Niqui  i  Puigvert,  comença   la  classificació  de  diversos  fons  documentals.  Fruit  de  llur  treball  és  la  publicació   periòdica  de  l'arxiu  titulada  «Scrínium»,  que  des  de  l'any  1951  fins  al  1959  va   publicar  22  fascicles,  amb  molta  documentació  i  amb  diversos  treballs  monogràfics   d'història  i  bibliografia,  de  diferents  col·laboradors.  -­‐-­‐  Mn.  Oliveras  publica,  l'any 1946,  el  catàleg  Cartas  Reales,  siglos  XII-­‐XV  (224  pàgs.).  Mor  a  Barcelona,  l'any   1964.     1965-­‐1969       El  Capítol  de  la  Seu  barcelonina,  conscient  del  gran  valor  històric  del  propi  arxiu  i   de  la  necessitat  d'obrir-­‐lo  a  tots  els  investigadors,  l'any  1965,  crida  Mn.  Àngel   Fàbrega  i  Grau,  el  qual  emprèn  tot  seguit  l'ordenació  completa  de  la  documentació   i  la  seva  instal·lació  definitiva  a  les  noves  dependències  que  es  construixen  sobre   dues  de  les  naus  del  claustre  segons  les  tècniques  més  modernes  de  l'arxivística.   L'any   1966   s'hi   associa   Mn.   Josep   Baucells   i   Reig,   i   ambdós   revisen   tota   la   documentació  per  tal  de  refer  integrament  les  sèries  originals  de  l'arxiu.  Fruit   d'aquest  treball  en  equip  és  l'inventari-­‐catàleg  manuscrit  que  comprèn  tots  els  fons   de  l'arxiu,  l'index  del  qual  és  el  present  opuscle.  Ajudant  Déu,  publicaran  aviat   l'inventari  complet.     1969,  maig  3       Inauguració  solemne  de  les  noves  instal·lacions  de  l'Arxiu  Capitular  de  la  S.  E.   Catedral  de  Barcelona  avui  beneïdes  pel  nostre  Arquebisbe,  Mons.  Marcel  Gonzàlez   i  Martín.  Des  d'avui  el  Capítol  de  la  Seu  de  Barcelona  es  complau  a  oferir  l'estudi  de   tota  la  seva  documentació  als  professionals  de  les  ciències  històriques. Índex  general  de  les  sèries  documentals  de  l'Arxiu   Capitular  de  la  S.  E.  Catedral  Basílica  de  Barcelona      CATEDRAL        I.  BIBLIOTECA               1.  PAPIRUS           Sèrie   de   nou   papirus   de   factura   egípcio-­‐hellenista,   però   de   procedència   franco-­‐romana  i  merovíngia,  probablement  dels  segles  V-­‐VII.  Foren  trobats  dins   una  de  les  guardes  del  ms.  120  del  nostre  arxiu,  quan  aquest  còdex  tan  famós  del   segle  VIII,  que  conté  unes  homilies  de  san  Gregori  el  Gran,  fou  resturat  l'any  1927  a   la  Biblioteca  Apostòlica  Vaticana.  Hom  en  prepara  un  estudi  crític.                   2.  CÒDEXS            A  darreries  del  segle  XVIII,  el  P.  Jaume  Caresmar  va  escriure  un  «Cathalogus   codicum   seu   librorum   manuscriptorum,   qui   in   segregatis   sanctae   Ecclesiae   Cathedralis   asservantur»   (ACB,   «Caresmar   Índex»,   vol   I).   Hi   va   catalogar   199   còdexs.  Existeix  una  transcripció  d'aquest  catàleg  feta  l'any  1907.           A  base  del  catàleg  de  Caresmar  i  d'una  altra  cinquantena  de  manuscrits,  el   canonge  Dr.  Josep  Oliveras  i  Caminal  va  compondre,  el  1949,  un  inventari  dels   tractats   continguts   en   els   còdexs   del   nostre   arxiu:   «Codicum   in   santae   Barcinonensis  Ecclesiae  segregatis  asservatorum  tabulae  («Scrínium»  [Barcelona],   fasc.  VII,  octubre-­‐desembre  de  1952).                       Mentre   és   enllestit   el   catàleg   complet   dels   nostres   còdexs   que   satisfaci   plenament  les  exigències  de  la  investigació  històrica,  transcrivim  amb  lleugeres   modificacions,  a  tall  d'orientació,  els  epígrafs  de  l'index  sistemàtic  de  l'inventari   d'Oliveras  i  l'esquema  cronològic  d'aquests  tractats. Índex  sistemàtic   Sagrada  Escriptura           10  tractats   Patrologia             14  tractats           Teologia  (83  tractats):       Obres  generals         11  tractats   Unitat  i  Trinitat  de  Déu           4  tractats   Déu  creador             4  tractats   Jesucrist  i  la  Gràcia           3  tractats   Sagraments             10  tractats   Teologia  espiritual           11  tractats   Pontífex  romà           10  tractats   Papa  i  Concili             15  tractats   Concilis             15  tractats   Dret  canònic  i  dret  civil         26  tractats   Litúrgia             16  tractats   Llibres  corals             55  tractats   Història             22  tractats   Literatura  clàssica           10  tractats   Ciéncies  naturals           2  tractats   Vària               17  tractats           Divisió  cronològica  dels  tractats   Segle  VIII     1   Segle  X     2   Segle  XI     1   Segle  XII     7   Segle  XIII     25   Segle  XIV     69 Segle  XV     72   Segle  XVI     24   Segle  XVII     40   Segle  XVIII     14           A   més   dels   «Libri   Antiquitatum   Sedis   Barcinonensis»,   quatre   magnífics   volums  (s.  XIII)  que  integren  el  Cartulari  de  la  Catedral  (Cf.  Josep  Mas,  Rúbrica  dels   Libri  Antiquitatum  de  la  Seu  de  Barcelona,  a  «Notes  històriques  del  bisbat  de   Barcelona».  vols.  IX-­‐XII,  Barcelona  1914-­‐1915)  per  la  importància  excepcional  que   tenen,   cal   esmentar,   entre   altres,   el   còdex   núm.   120   «Divi   Gregorii   codex   homiliarum  in  Lucam,  a  XXI  ad  XL»  escrit  el  segle  VIII  amb  lletra  uncial,  i  el  núm.   116   «Missale   ad   Barcinonensis   ecclesiae   consuerodinem»,   més   conegut   com   a   «Missal  de  Santa  Eulàlia»,  del  segle  XV,  amb  miniatures  meravelloses  (Cf.  J.Mª   Madurell,  El  ilumindor  de  libros,  Rafael  Destorrents,  ¿artífice  del  Misal  de  Santa   Eulalia?,  a  «Scrínum»,  fasc.  VIII-­‐X  [1953],  pàgs.  1-­‐8).           La  revista  «Scrinium»  (fasc.  I-­‐XXII,  1951-­‐1959)  ha  publicat  notes  i  estudis   sobre  diversos  manuscrits  del  nostre  arxiu,  especialment  els  que  duen  els  núms.  1,   2,  3,  4,  21,  26,  49,  64,  70  i  105.                   3.  INCUNABLES  I  EDICIONS  DEL  SEGLE  XVI           El   P.   Jaume   Caresmar   (s.   XVIII)   va   redactar   un   inventari   dels   llibres   estampats  durant  els  segles  XV-­‐XVI  que  hi  havia  a  la  biblioteca  capitular  de  la   nostra   Catedral:   en   total   són   160   unitats,   «Scrinium»,   fasc.   VIII-­‐X   (1953),   va   transcriure   literalment   aquest   inventari,   i   va   afegir-­‐hi   uns   índexs:   sistemàtic,   onmàstic   i   de   tipògrafs.   Segons   l'index   sistemàtic   dels   tractats,   es   pot   fer   l'estadística  següent:       Sagrada  Escriptura     26  tractats   Patrologia       15  tractats   Teologia  dogmàtica     68  tractats   Teologia  espiritual  i  moral   26  tractats   Dret  canònic  i  dret  civil   11  tractats   Litúrgia       5  tractats   Historia       13  tractats   Literatura  clàssica     6  tractats   Ciències  naturals     4  tractats   Hagiografia       2  tractats