El camp i el mètode de l'antropologia Josep R. Llobera PID_00145446 © FUOC • PID_00145446 El camp i el mètode de l'antropologia Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia per escrit dels titulars del copyright. © FUOC • PID_00145446 El camp i el mètode de l'antropologia Índex Introducció.................................................................................................. 5 Objectius....................................................................................................... 6 1. Definicions........................................................................................... 7 2. Les subdisciplines de l'antropologia............................................. 14 2.1. Antropologia física ...................................................................... 14 2.1.1. Paleoantropologia .......................................................... 15 2.1.2. Genètica ......................................................................... 15 2.1.3. Primatologia ................................................................... 15 2.1.4. Ecologia humana ........................................................... 15 2.2. Arqueologia ................................................................................. 16 2.3. Antropologia lingüística .............................................................. 16 2.4. Antropologia social i cultural ..................................................... 17 3. El concepte de cultura...................................................................... 19 4. Etnografia............................................................................................ 22 5. La utilització de la història en l'antropologia........................... 24 6. Sociologia i antropologia social..................................................... 27 6.1. El mètode històric i comparatiu ................................................. 28 7. El desenvolupament de l'antropologia........................................ 34 7.1. Cultura i personalitat .................................................................. 34 7.2. Funcionalisme i humanisme ....................................................... 38 7.3. L'estructuralisme .......................................................................... 41 7.4. L'antropologia com a ciència ...................................................... 47 Resum............................................................................................................ 50 Activitats...................................................................................................... 53 Exercicis d'autoavaluació........................................................................ 53 Solucionari.................................................................................................. 54 Glossari......................................................................................................... 55 © FUOC • PID_00145446 El camp i el mètode de l'antropologia Bibliografia................................................................................................. 56 © FUOC • PID_00145446 5 El camp i el mètode de l'antropologia Introducció Aquest és un mòdul curt que introdueix l'estudiant en el camp de l'antropologia. Aquesta matèria intenta respondre un seguit de preguntes pel que fa als orígens, el desenvolupament i l'estructura de les societats humanes. Mitjançant mètodes científics, l'antropologia pretén descobrir regularitats en el comportament humà, així com descriure i explicar la diversitat humana. L'antropologia tracta d'una gran varietat de temes que també estan relacionats amb altres disciplines com la sociologia, la biologia, la psicologia i la lingüís- tica. És habitual la distinció entre dos grans camps antropològics: • L'antropologia￿física, que tracta d'aspectes biològics de la humanitat. • L'antropologia￿social￿i￿cultural, que se centra en l'estudi de les similituds i les diferències socioculturals. La cultura és un dels conceptes clau de l'antropologia; és allò que una per- sona aprèn per a esdevenir membre d'una societat determinada. L'estudi de les cultures o de les societats es pot fer mitjançant diferents mètodes, però l'antropologia es distingeix per la importància del treball￿de￿camp –una tècni- ca d'investigació que consisteix a observar i registrar la manera de viure d'una comunitat a partir de la participació de l'investigador en la seva vida quotidi- ana. En el passat l'antropologia social i cultural estudiava principalment societats petites, anomenades simples, exòtiques, no occidentals. Aquest ja no és el cas; avui els antropòlegs investiguen tant en països industrialitzats com en països en via de desenvolupament. Se'ls pot trobar estudiant una petita banda de caçadors recol·lectors a l'Àfrica del Sud-est o un gueto a Harlem (Nova York), un petit poble dels boscos de Nova Guinea o el Parlament europeu. Cada cop més, els antropòlegs miren al passat pel seu valor intrínsec i no tan sols com una explicació del present. El mètode comparatiu, que és la pedra de toc de la dimensió generalitzadora de l'antropologia, és més fructífer si examinem conjuntament les societats antigues i les contemporànies. © FUOC • PID_00145446 6 El camp i el mètode de l'antropologia Objectius En aquest mòdul didàctic analitzem la naturalesa de l'antropologia, les tècni- ques d'investigació que empra i les relacions que té amb altres disciplines. Els objectius principals que han d'assolir els estudiants són els següents: 1. Entendre la naturalesa de l'antropologia. 2. Tenir una idea de les diferents branques de la disciplina. 3. Identificar el nucli del concepte de cultura, reconeixent la seva definició imprecisa. 4. Valorar la gran importància que el treball de camp té per a la disciplina i comprendre allò que suposa. 5. Ser conscients de les connexions estretes entre la sociologia i l'antropologia, i, alhora, d'aquestes dues matèries amb la biologia i la psi- cologia. 6. Tenir una comprensió raonable de com funciona el mètode comparatiu. © FUOC • PID_00145446 7 El camp i el mètode de l'antropologia 1. Definicions Què és l'antropologia? Segons el meu parer, és la ciència humana i social in- tegradora per excel·lència. Comprèn una dimensió social i cultural, una de biològica i psicològica, una d'evolutiva i històrica, i s'ocupa del vessant com- paratiu. L'antropologia estudia conjuntament el passat i el present, tant les societats primitives i tradicionals com les modernes. Cap disciplina com l'antropologia no pot expressar millor el lema clàssic de Terenci: Homo sum; humani nihil a me alienum puto ('Sóc un ésser humà, res que sigui humà no m'és aliè'. Cal assenyalar que en la història de l'antropologia han coexistit les dues tra- dicions principals següent: 1) L'antropologia￿científica, que s'ocupa de la descripció i l'explicació dels fenòmens. 2) L'antropologia￿humanística, que s'ocupa de la interpretació de les cultures i d'aclarir els significats culturals. Aquest mòdul assumeix que l'antropologia és una ciència i es proposa genera- litzar i aportar explicacions causals. L'antropologia humanística es pot consi- derar com a complementària de l'activitat científica; tanmateix, l'antropologia haurà de ser objectiva i les seves proposicions hauran d'estar subjectes als ex- àmens científics ordinaris. Els fonaments￿de￿l'antropologia es van establir al final del segle XIX, com a resultat del treball dels evolucionistes, inspirats directament o indirectament per la revolució darwiniana. Lewis￿H.￿Morgan i Edward￿B.￿Tylor, ambdós amb una quantitat limitada de coneixements de primera mà sobre les societats primitives, establiren les bases del mètode comparatiu i van fer contribucions substantives a l'antropologia. Tylor va instituir l'antropologia com la ciència de￿la￿cultura i Morgan fou el fundador dels estudis sobre el parentiu. "La cultura és aquell conjunt complex que inclou coneixement, creença, art, llei, moral, costum, i altres capacitats i hàbits adquirits per l'home com a membre d'una societat." E. B. Tylor (1871, pàg. 1). L'antropologia va néixer com una disciplina acadèmica a les primeres dèca- des del segle XX. Fou aleshores quan es van emprendre estudis sobre societats primitives, s'establiren posicions teòriques, es van crear algunes places univer- © FUOC • PID_00145446 8 El camp i el mètode de l'antropologia sitàries i es fundaren les societats antropològiques. Tres països van participar especialment en aquest període fundacional: els Estats Units, França i la Gran Bretany. 1)￿L'antropologia￿als￿Estats￿Units El patriarca de l'antropologia nord-americana, l'alemany Franz￿Boas, va obrir el camí al treball de camp, desafià l'evolucionisme i va afirmar la importància de l'estudi de les cultures individuals. Els antropòlegs americans més impor- tants de la primera meitat d'aquest segle van ser boasians; la llista inclou noms com Alfred Kroeber, Robert Lowie, Margaret Mead, Ruth Benedict i molts al- tres. L'Associació Antropològica Americana, que tenia 300 membres el 1910, en va aconseguir 2.260 el 1950 i, actualment, en té més de 10.000. L'enfocament adoptat per Boas i els seus deixebles es coneix habitualment com a particularisme￿històric, perquè aquests antropòlegs pensaven que la millor manera d'explicar un fet cultural era trobar-ne els antecedents històrics. Per l'èmfasi que posa en els aspectes culturals, la disciplina és coneguda als Estats Franz Boas (1858-1942). Units com a antropologia￿cultural. Una de les seves obres més importants va ser, sens dubte, The Mind of Primitive Man (1911). Es tracta d'un llibre que va canviar l'antropologia perquè censu- rava el pensament racista a partir de la crítica empírico-etnogràfica dels seus supòsits. Com veurem més endavant, Boas va rebutjar el concepte de raça com a factor que explica la cultura amb una llarga trajectòria intel·lectual entre 1894 i 1911. Franz Boas va néixer a Alemanya al si d'una família benestant d'origen jueu i de tarannà liberal. De formació científica, Boas va estudiar física i geogra- fia a Heidelberg. La seva tesi doctoral tractava del color de l'aigua marina. La tradició antropològica insisteix a dir que aquest tema va ser el que va dirigir Boas cap a l'antropologia. El 1883 i el 1884 va participar en una expedició a l'Àrtic, on va entrar en contacte amb els esquimals. Pel que sembla, aquest grup humà exhibia un conjunt diferent de categories de color que influïa en la seva percepció del color de l'aigua marina. A partir de l'experiència esmentada, Boas va desenvolupar un interès creixent per la cultura. La seva transició de la geografia a l'antropologia es va gestar durant aquest període. Es pot dir que Boas va abandonar el determinisme geogràfic i es va interessar per la cultura dels esquimals. Això es pot veure clarament en els seus escrits de l'època; per exemple, a Central Eskimo (1888), trobem un llibre escrit en una clau de menys determinisme geogràfic que en els seus textos de 1884 i 1885. Es pot dir que a Alemanya la geografia i l'etnologia eren disciplines molt prò- ximes. Els geògrafs estudiaven la interacció entre els homes i el medi ambient, les relacions entre tots els fenòmens i forces de la natura amb la raça humana. Un dels objectius dels geògrafs era formular lleis de l'emigració de les nacions, però sobretot de les primitives. El contacte amb el món dels geògrafs va con- © FUOC • PID_00145446 9 El camp i el mètode de l'antropologia duir Boas a una comprensió afectiva i holística de les relacions entre l'home i el món natural; amb l'acceptació d'aquesta perspectiva, es va allunyar gradu- alment de la visió més naturalista de la física. En la formació filosòfica de Boas hi va haver evidentment un intent de comprendre les relacions entre els mons subjectius i el món objectiu. Boas es va veure significativament influït pel renaixement kantià del moment. Al jove Boas, el preocupaven les relacions entre el que és extern i el que és intern, el que és físic i el que és psíquic, el que és orgànic i el que és inorgànic. En altres paraules, hi havia un cert qüestionament de la concepció materialis- ta del món (Weltanschauung) en la qual es va formar. Si bé la preocupació per la relació entre allò objectiu i allò subjectiu era important, Boas es va preocu- par també pel problema específic del coneixement del món extern. Per aquest motiu, el tema de la seva investigació a l'Àrtic versava sobre les relacions entre percepció i realitat, entre el coneixement humà de la terra i la seva topografia segons el coneixements científics de la seva época. 2)￿L'antropologia￿a￿França A França els inicis van ser diferents; l'escola￿durkheimiana (Émile Durkheim, Marcel Mauss, Henri Hubert, Celestine Bouglé, François Simiand, Maurice Halbwachs i molts altres) va instituir la sociologia com una disciplina científi- ca. La sociologia￿de￿Durkheim era integral, perquè incorporava totes les altres ciències socials. En l'aspecte metodològic Durkheim va definir els fets socials, mostrà com calia construir i comparar tipus socials, i va ensenyar com s'havia de formular hipòtesis científiques en aquest camp. El supòsit més influent de Durkheim sobre la societat és que l'estructura social d'una col·lectivitat determina les idees d'aquesta societat. Va demostrar això magistralment en el seu estudi sobre la religió dels aborígens australians Les Émile Durkheim (1858-1917). formes élémentaires de la vie religieuse (1912). La influència de Durkheim en el desenvolupament teòric de l'antropologia, particularment a la Gran Bretanya, ha estat excepcional. Quant als seus escrits més importants, destaquen dues èpoques ben definides. Lectura complementària La primera, que podem denominar com l'establiment del paradigma durkhei- Hi ha la següent traducció al mià, comprèn Montesquieu (1892), De la Division du travail social (1893), Les català de l'obra esmentada de Règles de la méthode sociologique (1895) i Le Suicide (1897). La segona, que po- Durkheim: Les formes elementals de la vi- dem definir com la consolidació del paradigma durkheimià, comprèn la di- da religiosa. Barcelona: Edici- recció i publicació de molts treballs a la revista Année Sociologique (1898-1912) ons 62 (1987). i la publicació de la seva obra clau, Les Formes élémentaires de la vie religieuse (1912). Steven Lukes va suggerir en el seu Émile Durkheim (1973) que, en la primera etapa de pensament sociològic, Durkheim va estudiar la morfologia social (grups socials) de les societats modernes dins d'un marc d'explicacions © FUOC • PID_00145446 10 El camp i el mètode de l'antropologia materialista, mentre que en la segona etapa (a partir de 1901), va explicar les representacions col·lectives (idees religioses) de les societats primitives en un marc idealista. En cada una de les etapes esmentades es pot afirmar que predomina un dels conceptes fonamentals d'Émile Durkheim. En la primera, Durkheim utilitza el concepte de consciència col·lectiva, que es refereix al conjunt de creences i sentiments comuns als membres corrents d'una societat específica i que forma un sistema determinat amb vida pròpia. En aquest context es poden distingir dues dimensions: la moral i religiosa, i la cognitiva. A partir de 1897 Durkheim introdueix el concepte de representació col·lectiva, que es refereix als estats de consciència col·lectiva que expressen la manera amb què el grup es concep a ell mateix i la manera amb què concep les seves relacions amb els objectes que l'afecten. Les representacions col·lectives són, alhora, 1) maneres de pensar, concebre o percebre; i 2) el que és pensat, concebut o percebut. Les representa- cions són col·lectives, en el sentit que són generades socialment i versen sobre la societat, i manifesten una realitat independent, que està relacionada amb el substrat de la societat, però que, de fet, no s'hi pot reduir. Un fet remarcable és que Durkheim considerava la sociologia com una ciència general que sin- tetitzava el resultat de les altres disciplines socials, l'etnografia inclosa. Deixeble preferit i col·laborador important de Durkheim en el seu projecte de fundar una escola sociològica, Marcel Mauss també va ser el creador d'una aproximació original a l'antropologia. De formació filosòfica, es va especialit- zar en la història de les religions, incloses les primitives. La seva obra Mélange d'histoire des religions, publicada amb la col·laboració de Henri Hubert el 1909, va ser una peça important per a la investigació. En la publicació Année sociolo- gique, de l'escola durkheimiana, Mauss va publicar nombrosos articles sobre te- mes antropològics (classificació primitiva, màgia, les societats esquimals, etc.). Un dels seus treballs fonamentals, Essai sur le don, fou publicat entre 1923 i 1924. El seu curs d'etnografia a l'Institut d'Ethnologie va ser publicat per un dels seus deixebles el 1947 amb el títol Manuel d'ethnographie. En la presentació de la seva obra, que és molt variada i dispersa, insistirem en dos temes fona- mentals: el seu concepte del fenomen social total i el seu assaig sobre el do. Segons Marcel Mauss, l'estudi de societats humanes comprèn tres aspectes fonamentals: morfologia (que estudia els grups estructurals), fisiologia soci- al (que estudia les representacions col·lectives i els moviments socials) i soci- ologia general (que estudia els fenòmens generals que hi ha en els diversos aspectes de la vida nacional i internacional). Com va assenyalar Jean Cazae- neuve, Mauss va insistir que la nació, per exemple, correspon a un cert grau d'integració i de cohesió. Pel que fa a la civilització, es pot dir que és un fe- nomen hipersocial i supranacional. Per a Mauss, l'objectiu de la sociologia és aclarir els fenòmens socials significatius a fi de descobrir darrere d'aquesta re- alitat les estructures racionals. A diferència de Durkheim, a Mauss no li sem- bla que sigui erroni recórrer a la biologia i a la psicologia en l'explicació so-