Anàlisi de les causes accidentals de mortalitat de rapinyaires a Mallorca des del 2004 al 2016 Bernat MONSERRAT i Guillem X. PONS SHNB Monserrat, B. i Pons, G.X. 2017. Anàlisi de les causes accidentals de mortalitat de rapinyaires a Mallorca des del 2004 al 2016. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 60: 149- 169. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca. Al present treball s’avaluen les entrades de rapinyaires al COFIB (Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears) en el període 2004/2016. Les dades recopilades de tots els rapinyaires ferits o morts durant aquest període en dona una mostra significativa amb l’afectació de 4.603 individus. Així, s’analitzen les set principals causes d’entrada: atropellaments; electrocucions/impactes amb esteses elèctriques; tirotejats; enverinats; trampejats; molèsties als nius i confiscats (rapinyaires que es tenien en captivitat de manera il·legal). De cada una d’aquestes SOCIETAT D’HISTÒRIA NATURAL DE LES BALEARS causes d’entrada s’analitzen les espècies que han estat més afectades, els municipis on se n’han trobat més i si el fenomen va a l’alça o a la baixa al llarg del temps. Es pretén determinar els principals factors que delimiten el correcte desenvolupament d’aquestes espècies d’aus. Paraules clau: rapinyaires, mortalitat, infraestructures humanes, conservació de la biodiversitat, Mallorca. ANALYSIS OF THE ACCIDENTAL CAUSES OF MORTALITY OF RAPTORS IN MALLORCA FROM 2004 TO 2016. The present work evaluates the entries of raptors to the COFIB (Consortium for the Recovery of the Fauna of the Balearic Islands) in the period 2004/2016. The data collected from all the injured or killed raptors during this period gives a significant sample with the involvement of 4603 individuals. Thus, the seven main causes of entry are analyzed: runoffs; electrocutions / impacts with electrical extensions; shot; poisoned; trampled; annoyances to the nests and confiscated (birds of prey that were captivated illegally). Each of these causes of entry analyzes the most affected species, the municipalities where they have been found most and if the phenomenon is rising or falling over time. It is intended to determine the main factors that delimit the correct development of these bird species. Keywords: raptors, mortality, human infrastructure, conservation of biodiversity, Mallorca. Bernat MONSERRAT i Guillem X. PONS, Departament de Geografia, Universitat de les Illes Balears, Carretera de Valldemossa km 7,5; 07122 Palma de Mallorca. GXP grup de recerca BIOGEOMED, e-mail: [email protected] Recepció del manuscrit: 2-nov-17; revisió acceptada: 30-des-17. Introducció conflicte entre home i rapinyaire es deu a la pèrdua que suposa l’atac d’aquestes Els rapinyaires, tant diürns com espècies a preses amb valor econòmic, com nocturns, han estat un grup d’aus molt és el cas d’espècies cinegètiques i de la perseguit durant la història. Segons ramaderia. Márquez (2015) la principal causa de 150 Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 60 (2017) Fins a la dècada dels 60 la persecució Segons Márquez (2015), les funcions d’aquestes espècies era completament lliure són les següents: i inclús l’administració donava Reducció de la competència recompenses per a capturar o matar interespecífica de les poblacions de preses, rapinyaires i depredadors en general. ja que en reduir el nombre d’individus la Aquesta pràctica no es va regular fins al 23 competència entre ells disminueix. de juliol de 1966 quan es va publicar al Els predadors eliminen preferentment Bolletí Oficial de l’Estat la llei que establia animals vells o malalts, per la major la protecció legal de tots els rapinyaires. facilitat de capturar-los respecte als animals Des del punt de vista històric Rosselló i sans. Aquest fet contribueix a mantenir les Bover (2016) donen una relació d’espècies poblacions de preses en bona salut, reduint considerades nocives entre les quals es la propagació de malalties. trobaven els rapinyaires. Limiten que les poblacions de preses Actualment el nombre de rapinyaires superin la capacitat de càrrega del medi morts per l’home de manera intencionada evitant la sobre explotació dels recursos ha passat a un segon pla ja que, malgrat se naturals que sustenten el propi ecosistema. segueixen trobant casos de rapinyaires Regulació interespecífica entre els enverinats o ferits per un tret d’escopeta, les depredadors ja que els coneguts com a principals causes de mort es troben grans depredadors regulen les poblacions vinculades a les infraestructures humanes. de depredadors més petits. Segons Parpal (2004), les principals causes La major depredació exercida sobre d’entrades d’aus al COFIB (Consorci per a aquelles espècies de preses en menors la Recuperació de la Fauna de les Illes avantatges competitives, fent disminuir o Balears) entre el 2003-2004 segueixen el eliminant aquestes espècies acaba reduint la següent ordre: extracció de polls volanders complexitat dels ecosistemes. de la natura, trauma o col·lisió A una escala temporal més àmplia la desconeguda, atropellament o col·lisió amb depredació és un dels principals motors vehicle i abatiment il·legal per tret evolutius, tant per les preses com per als d’espècies protegides. Des del 2004 al 2016 depredadors. hi ha una mitjana de 355 rapinyaires morts a l’any per causa no natural a l’illa de Mallorca. Objectius La dificultat dels rapinyaires i depredadors en general, per fer créixer les L’objectiu del present treball és seves poblacions, agreujat per la quantitat determinar les principals causes de mort de d’individus que moren cada any per causes rapinyaires a l’illa de Mallorca, vinculades no naturals pot acabar derivant en a les accions i infraestructures humanes per desequilibris dins els diferents ecosistemes tal de determinar quines són les que afecten de Mallorca. La principal funció ecològica més negativament a aquest grup d’aus. A dels predadors es controlar les poblacions més s’analitzaran quins són els municipis de preses per tal de que no sobrepassin la més afectats per cada tipus de problemàtica, capacitat de càrrega d’un determinat indret. quines espècies es troben més afectades per A més tenen altres funcions més cada fenomen i si el nombre de casos ha específiques sobre les poblacions de preses. augmentat o disminuït al llarg dels anys. Mitjançant l’anàlisi d’aquests factors es B. Monserrat i G.X. Pons, Accidentalitat de rapinyaires a Mallorca des del 2004 al 2016 151 determinaran les principals causes humanes mostra significativa amb l’afectació de que impedeixen el correcte desenvo- 4603 individus. lupament de les poblacions de rapinyaires i El protocol per a recollir els individus i els municipis on tenen més dificultat per per tant per a la creació de la base de dades conviure amb les infraestructures humanes que du a terme el COFIB és el següent o on encara són molt perseguits. (Parpal, 2004): hi ha un equip disponible 24h al dia i durant els 365 dies a l’any encarregat de rebre les notificacions de Metodologia particulars que localitzen un animal ferit. Seguidament es procedeix a la recollida En aquest treball s’analitzaran les dels animals, en cas de recollir-lo mort se li següents 7 causes de mort o impediment de practica l’autòpsia per determinar-ne la desenvolupament de les funcions vitals de causa; si l’animal es troba ferit s’intenta rapinyaires: electrocució i impactes contra curar-lo i posar-lo en llibertat el més aviat esteses elèctriques, trets, enverinament possible. Una vegada recollit l’animal /intoxicació, trampejat, col·lisió amb un s’emplena la fitxa descrita anteriorment. vehicle, molèsties al niu i confiscats. S’ha Per tractar les dades s’han elegit les 7 de tenir en compte que un rapinyaire criat causes més habituals de ferida o mort no en captivitat o mantingut en captivitat naturals de rapinyaires; algunes de les quals durant un llarg període de temps tindrà ja comentades com a causes molt moltes dificultats o serà gairebé impossible problemàtiques (Parpal, 2004). Les causes que s’adapti a la natura ja que perd en bona són: electrocució/impacte amb esteses part l’instint de supervivència. elèctriques, col·lisió amb un vehicle, A la Taula 1 es pot observar la llista de enverinament/intoxicació, molès-ties al niu, les espècies de rapinyaires que s’estudien ja tret, trampejat i individus confiscats els que en el període de temps analitzat hi ha quals es mantenien en captivitat. algunes espècies de les quals no se n’ha De cada una d’aquestes 7 causes de trobat cap exemplar ferit o mort. Totes les mort, ferida o el fet de mantenir l’individu especies estudiades es troben protegides per en captivitat, s’analitzen les espècies més un dels decrets 75/2005 o 139/2011. afectades, els municipis més afectats i si Per complir l’objectiu proposat aquest fenomen ha anat a l’alça o a la baixa s’utilitzen les dades proporcionades pel durant els anys. COFIB, en les quals es troben recollides Es posarà un èmfasis especial en totes les entrades d’aus al centre de aquelles espècies més amenaçades, segons recuperació des del 2004 fins al 2016. Les la llista vermella d’espècies en perill; ja que dades es troben classificades segons el la pèrdua de pocs individus pot tenir municipi on es va localitzar l’individu, el conseqüències nefastes per a les poblacions dia en que el van trobar, a quina espècie de Mallorca ja molt malmeses. Aquestes correspon, la causa de la seva ferida o mort espècies són: el milà reial (Milvus milvus), i, en cas de que només es trobàs ferit, si l’Águila peixetera (Pandion haliaetus), el s’ha recuperat o no. Malgrat el nombre de Voltor negre (Aegypius monachus) i rapinyaires morts, en realitat és molt més l’Arpella cendrosa (Circus pygargus). Per elevat al que mostren les dades. Les dades altra banda, les espècies amb més individus recopilades de tots els rapinyaires ferits o morts durant aquest període en dona una Taula 1. Rapinyaires estudiats, grau de protecció i si són nidificants a Mallorca; les creus de color blau mostren les especies nidificants a Mallorca. A partir de Mayol et al. (2006) el catàleg d’espècies amenaçades de les illes Balears del govern Balear i Adrover et al. (2010). Table 1. Raptors studied, degree of protection and if they are nesting in Mallorca; The crosses of blue color show the nesting species in Mallorca. From the list of Mayol et al. (2006) the catalog of endangered species of the Balearic Islands of the Balearic Government and Adrover et al. (2010). Presents en el En perill Protecció Família Nom científic Nom comú treball d’extinció Vulnerable especial Pandionidae Pandion haliaetus Àguila peixatera X X Pernis apivorus Aligot vesper X X Milvus milvus Milà reial X X Milvus migrans Milà negre X X Haliaetus albicilla Àguila marina Neophron percnopterus Miloca X Gyps fulvus Voltor lleonat X X Aegypius monachus Voltor negre X X Circaetus gallicus Àguila marcenca X Circus aeruginosus Arpella X X Accipitiridae Circus cyaneus Arpella pàl·lida X X Circus macrourus Arpella russa Circus pygargus Arpella cendrosa X Accipiter nisus Esparver X X Buteo buteo Aligot X X Buteo rufinus Aligot rogenc Aquila pomarina Àguila pomerània Aquila chrysaetos Àguila reial X X Hieraaetus fasciatus Àguila cuabarrada X Hieraaetus pennatus Àguila calçada X X Falco naumanni Xoriguer petit Falco tinnunculus Xoriguer X X Xoriguer cama- Falco vespertinus roig X X Falco eleonorae Falcó marí X X Falconidae Falco columbarius Esmerla X X Falco subbuteo Falconet X X Falco biarmicus Falcó llaner Falco cherrug Falcó sacre Falco rusticolus Grifó Falco peregrinus Falcó X X Tytonidae Tyto alba Òliba X X Otus scops Mussol X X Athene noctua Miula Strigidae Asio otus Mussol banyut X X Asio flammeus Mussol emigrant X X recollits són: el xoriguer (Falco depenent de la població i per tant de la tinnunculus), amb 1839 individus trobats, el vulnerabilitat i fragilitat de cada espècie. mussol (Otus scops), amb 903 individus Per determinar el grau de perill en que es trobats i l’òliba (Tyto alba) amb 757 troben les espècies la Llei 42/2007, de 13 individus representen el 75,7% del total de desembre estableix una sèrie de dels individus trobats pel COFIB. categories per tal de que cada comunitat Un element a contemplar a l’hora de autònoma elabori la seva llista vermella tractar les dades cedides pel COFIB fa d’espècies en perill. Les categories són les referència a l’hàbitat ocupat per cada següents: espècie i els seus costums. Ja que per En perill d’extinció: quan la exemple el xoriguer (Falco tinnunculus) és supervivència de la espècie es poc probable una espècie molt habitual a hàbitats a curt termini. antròpics, tant a l’hora de nidificar com Sensibles a l’alteració de l’hàbitat: d’alimentar-se. malgrat el tàxon no estigui en perill Això provoca que sigui una espècie amb d’extinció imminent,s’enfronta al risc de una elevada taxa de mortalitat vinculada a desaparèixer a mitjan termini, a causa de les infraestructures humanes i a més la densitat amenaces que pateix el seu hàbitat. de població d’aquestes zones fa que se’n Vulnerables: sense estar en perill trobin més de morts. No passa el mateix d’extinció s’enfronten a un risc de amb el Voltor negre (Aegypius monachus). desaparició a la natura a mitjan termini. Aquesta espècie habita i nidifica per D’interès especial: sense complir els territoris més abruptes, la Serra de criteris anteriors, presenten un valor Tramuntana, i per tant amb menys particular pel seu interès específic, infraestructures però a la vegada és més ecològic, cultural o per la seva singularitat. difícil que algú en trobi de morts o ferits. A la taula 1 es poden observar en quina S’ha de remarcar que no s’han tengut en categoria es troben classificats els compte les morts per col·lisió amb avions rapinyaires estudiats en el present treball; el (6 Milanes el 2017 i un Voltor negre el milà reial (Milvus milvus) es l’únic que es 2016 a l’aeroport de Palma). troba en la categoria de perill d’extinció. L’Águila peixetera (Pandion haliaetus), el Voltor negre (Aegypius monachus) i Àmbit d’estudi i estat de la qüestió l’Arpella cendrosa (Circus pygargus) es troben en la categoria vulnerables. La resta El grau de conservació de les espècies de rapinyaires estudiats es troben catalogats es pot mesurar mitjançant les llistes com a espècies d’interès especial. vermelles d’espècies en perill que elabora Les causes que han provocat que cada comunitat autònoma, per tal de tenir aquestes espècies es trobin en aquesta un coneixement de la situació de les situació tan desfavorable són molt diverses espècies del seu territori. En l’àmbit Balear i normalment solen ser fruit de més d’un o regula el Decret 75/2005, de 8 de juliol. factor. Malgrat tot, el més important és la Pel qual es crea el catàleg Balear d’espècies destrucció del seu hàbitat provocat pels amenaçades i d’especial protecció, de les canvis en l’ús del sòl del les Illes Balears. àrees biològiques crítiques i el consell Les pertorbacions dels hàbitats menys assessor de fauna i flora de les Illes Balears. visibles com puguin ser l’excessiva En aquesta llista es classifiquen les espècies freqüentació humana d’un indret ja sigui 154 Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 60 (2017) caminant o amb vehicles són una causa s’apliquin plans de recuperació i d’alteració o pertorbació de l’hàbitat, sobre conservació d’aus i zones d’alimentació, tot en els períodes de nidificació. Aquests reproducció, dispersió i concentració d’aus, factors són difícils de quantificar i per tant sempre i quan aquestes espècies es trobin d’estudiar. incloses en el catàleg Espanyol d’espècies Per altra banda, hi ha tota una sèrie de amenaçades o en els catàlegs autonòmics. pràctiques i infraestructures desfavorables La Llei 1/1992 de 8 d’abril de protecció per les espècies de rapinyaires les quals dels animals que viuen a l’entorn humà tenen uns efectes negatius sobre les prohibeix a l’article 3: “La possessió, poblacions molt més evidents. Aquestes exhibició, compravenda, cessió, circulació, seran el tema principal d’estudi d’aquest donació o qualsevol altra forma de treball. Alguns exemples són transmissió d’espècies protegides pels l’enverinament, la intoxicació, les trampes, convenis internacionals subscrits per l’Estat els trets a rapinyaires, les esteses sense els corresponents permisos elèctriques, els atropellaments per vehicles, d’importació, expedits per les autoritats les molèsties a nius i la captura de designades pel Govern de l’Estat per al rapinyaires per tenir-los en captivitat. compliment del que disposen els esmentats L’administració pública ha anat convenis.” redactant una sèrie de lleis per a tal La Llei 42/2007, de 13 de desembre, del d’intentar una recuperació de les poblacions Patrimoni Natural i de la Biodiversitat. d’aus protegides. Aquestes normatives dins Aquesta llei de caràcter general estableix el de l’àmbit Balear són: regim jurídic bàsic de la conservació, us La Llei Balear de caça (6/2006 de 12 sostenible, millora i restauració del d’abril) a l’article 73 es classifiquen com a patrimoni natural i de la biodiversitat. infraccions molt greus: 1- La caça o El Decret 75/2005, de 8 de juliol, pel destruir espècies amenaçades. 2- La qual es crea el catàleg Balear d’espècies utilització d’esquers enverinats en un vedat amenaçades i d’especial protecció, de les de caça de manera que puguin ocasionar la àrees biològiques crítiques i el consell mort d’espècies catalogades com assessor de fauna i flora de les Illes Balears. amenaçades. 3- Caçar amb mitjans o Mitjançant aquest catàleg es dóna a procediments prohibits reglamentàriament conèixer el grau de protecció de les per a la captura d’animals de caça pel seu espècies, segons les categories establertes a caràcter massiu o no selectiu la ja derogada Llei 4/1989, de 27 de març. El Real Decret 1432/2008, de 29 Les categories són: en perill d’extinció; d’agost, pel qual s’estableixen mesures per sensibles a l’alteració del seu hàbitat; a la protecció de les aus contra les vulnerables i d’interès especial. D’aquesta col·lisions i les electrocucions en línies manera és pretén assegurar un estat de elèctriques d’alta tensió. Les mesures per conservació favorable de les espècies. evitar l’electrocució seran d’aplicació obligatòria, mentre que les mesures per Resultats evitar les col·lisions seran voluntàries per a cada comunitat autònoma. Electrocució i impacte dels rapinyaires L’àmbit d’aplicació d’aquestes mesures amb les esteses elèctriques es du a terme únicament a les zones La necessitat d’haver d’abastir el catalogades com a ZEPA, zones on territori d’electricitat suposa la construcció B. Monserrat i G.X. Pons, Accidentalitat de rapinyaires a Mallorca des del 2004 al 2016 155 de moltes esteses elèctriques que van havien sofert algun tipus de ferida o havien connectant els diferents nuclis urbans entre mort degut a la col·lisió o electrocució amb ells així com molts d’habitatges en sòl una estesa elèctrica. rústic. Els municipis on s’han registrat més La forta urbanització que ha sofert accidents relacionats amb les esteses l’illa de Mallorca ha estat paral·lela al elèctriques es poden observar a la Fig. 1. El increment de les esteses elèctriques. Segons municipi més afectat és Palma, amb 27 Ferrer (2012), aquestes infraestructures a rapinyaires morts, ja que és el nucli de més de l’impacte paisatgístic són una font població més gran i és el municipi que de contaminació acústica i electromagnètica concentra més km d’esteses elèctriques de i suposen un canvi en l’hàbitat. gran voltatge. El segueix Calvià amb una El fet que les esteses elèctriques taxa d’entre 15 i 20 individus ferits. s’hagin convertit en elements tan presents Marratxí i Llucmajor amb una taxa d’entre dins el territori suposen una forta interacció 10 i 15 individus i els municipis de amb la fauna, sobretot amb les aus. Són Manacor, Campos, Artà, Alaró i Pollença utilitzades com a punts de repòs, com a amb una taxa d’entre 5 i 10. La resta de posadors des dels quals es poden dominar municipis tenen una taxa inferior a 5. grans extensions del territori o com a Com es pot observar a la Fig. 2 plataformes de nidificació (Ferrer, 2012). l’espècie més afectada és el Xoriguer Segons Ferrer (2012) i Funosas (2015), (Falco tinnunculus) amb 96 casos seguit els principals impactes negatius de les per l’àguila calçada (Aquila pennata) amb esteses elèctriques sobre l’avifauna són dos: 26 casos, a aquestes espècies les segueixen Col·lisions, solen afectar principalment el falcó pelegrí (Falco peregrinus), amb 13 a les aus que volen en esbarts i que tenen un vol poc àgil com puguin ser les anàtides o les gruïformes o les aus nocturnes. Les col·lisions es solen produir amb el cable de presa de terra ja que és mes fi i per tant el menys visible. L’impacte es produeix quan les aus veuen els cables de tensió i per evitar-los els sobrevolen impactant amb el cable de presa de terra situat per sobre dels de tensió. L’electrocució es pot produir de dues maneres; per contacte amb dos conductors o, el més freqüent, per contacte amb un conductor i derivació a terra a traves del Fig. 3. Rapinyaires electrocutats i impactats pòster metàl·lic. L’electrocució és contra esteses elèctriques per municipis en el especialment freqüent en aus d’envergadura període 2004-2016. Segons dades del COFIB. mitjana o gran; aquestes característiques Fig. 3. Raptors electrocuted and impacted for corresponen a aus rapinyaires. electric lines by municipalities in the period Segons les dades proporcionades pel 2004-2016. According to COFIB data. COFIB entre el 2004 i el 2016 es van recollir un total de 182 rapinyaires que 156 Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 60 (2017) Rapinyaires impactats/electrocutat per esteses elèctriques 120 96 100 80 60 40 26 20 2 12 8 1 1 13 1 1 12 1 3 5 0 Fig. 2. Espècies de rapinyaires impactats i electrocutats per esteses elèctriques en el període 2004- 2016. Segons dades del COFIB. Fig. 2. Species of impacted and electrocuted raptors for electric lines in the period 2004-2016. According to COFIB data. Rapinyaires impactats/electrocutat per esteses elèctriques 20 19 19 18 17 16 16 16 16 16 14 14 14 12 12 10 9 8 8 6 6 4 2 0 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Fig. 3. Anàlisi temporal dels rapinyaires impactats i electrocutats per esteses elèctriques des del 2004 al 2016. Segons dades del COFIB. Fig. 3. Temporary analysis of impacted and electrocuted raptors for electric lines from 2004 to 2016. According to COFIB data. casos. De les espècies més amenaçades de amb 12 casos. L’àguila peixetera (Pandion rapinyaires la que mostra un nombre més haliaetus), amb 3 casos i el voltor negre gran d’accidents amb esteses és el milà (Aegypius monachus) amb 2 casos. reial (Milvus milvus), precisament l’única La quantitat d’accidents relacionats espècie de rapinyaire en perill d’extinció amb esteses elèctriques ha patit un lleuger B. Monserrat i G.X. Pons, Accidentalitat de rapinyaires a Mallorca des del 2004 al 2016 157 augment, la mitja és de 14 rapinyaires Roig-Munar et al. (2012) l’atropellament de morts a l’any per aquestes infraestructures rapinyaires i altres animals carnívors es deu (Fig. 3). a l’efecte crida que fan els animals morts a les carreteres; quan els carnívors van a Rapinyaires atropellats alimentar-s’hi són atropellats. L’atropellament ha suposat la principal Les dues espècies d’aus més afectades causa d’entrada d’aus al COFIB en el són el mussol (Otus scops) amb 285 període estudiat (2004/2016), ja que amb exemplars trobats i l’òliba (Tyto alba) amb 844 aus suposa el 51% de les entrades 287 exemplars. El segueix el Xoriguer estudiades. (Falco tinnunculus) amb 140 i el Mussol Aquest tipus d’accidentalitat, malgrat banyut (Asio otus) amb 119 exemplars. Pel sigui el que causa més morts, potser sigui el que fa a les aus més amenaçades s’ha de mes difícil d’evitar. Parpal (2004) atribueix destacar la mort de 4 milanes reials (Milvus les col·lisions a animals joves i per tant milvus). amb poca experiència i a les aus nocturnes, com es pot observar a la Fig. 4. Segons Rapinyaires atropellats per especie 350 285 287 300 250 200 140 150 119 100 50 2 1 4 1 4 1 0 Fig. 4. Rapinyaires atropellats per especies en el període 2004-2016. Segons dades del COFIB. Fig. 4. Raptors run over by species in the period 2004-2016. According to COFIB data. Evolució rapinyaires atropellats 150 114 100 95 97 80 86 50 65 55 61 48 41 39 39 24 0 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Fig. 5. Evolució de rapinyaires atropellats des del 2004 al 2016. Segons dades del COFIB. Fig. 5. Evolution of raptors run over in the period 2004-2016. According to COFIB data. 158 Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 60 (2017) mapa de rapinyaires atropellats amb el d’intensitat de trànsit, Fig 7, (Rosselló, 2016) es veu com concorda la taxa d’atropellament amb l’elevat transit diari. Rapinyaires tirotejats Els trets a rapinyaires suposen la segona causa principal d’entrades d’aquestes espècies al CR amb un total de 287 individus trobats suposa el 18% dels casos estudiats en aquest treball. El més alarmant és que segons els experts (Parpal Fig. 6. Rapinyaires atropellats des del 2004 al 2014, GREFA 2005, Rejón 2015) només un 2016 per municipis. Segons dades del COFIB. Fig. 6. Raptors run over in the period 2004 to 5% dels rapinyaires i altres espècies 2016 by municipalities. According COFIB data. protegides que són tirotejades acaben arribant a algun centre de recuperació. Pel que fa a la tendència temporal que Segons Márquez (2015) i Parpal (2014) una han seguit els atropellaments han anat a la de les principals causes de trets a baixa, com es pot observar a la Fig. 5. rapinyaires és la creença de que són uns La Fig. 6 mostra els municipis amb més depredadors de les espècies cinegètiques o incidents són Palma i Manacor, seguit per d’espècies amb interessos ramaders; però la Llucmajor. Aquests municipis a causa de la realitat és que molts dels rapinyaires seva grandària i importància tenen una alta tirotejats no depreden sobre cap d’aquestes freqüència de transit rodat. Si es compara el Fig. 7. Intensitat mitjana diària de vehicles al 2014, segons Rosselló (2016). Fig. 7. Daily average intensity of vehicles by 2014. according Rosselló (2016).