Anàlisi de la sinistralitat de l’Òliba, Tyto alba (Scopoli, 1769), a l´illa de Mallorca Cristina GAYÀ i Guillem X. PONS SHNB Gayà, C. i Pons, G.X. 2018. Anàlisi de la sinistralitat de l’Òliba,Tyto alba (Scopoli, 1769), a l´illa de Mallorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 61: 91-111. ISSN 0212- 260X. e-ISSN 2444-8192. Palma (Illes Balears). Al present treball s´avaluen les entrades de l’Òliba, Tyto alba, al COFIB (Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears) en el període comprès entre els anys 2004 i 2017. Les dades estudiades d’òlibes ferides o mortes durant aquest període sumen un total de 835 individus. S´analitzaran les causes d’entrada, entre les quals hi podem trobar col·lisions amb vehicles o finestres, entrades a camions, col·lisions amb avions, enverinaments, lligues, troballes de polls, electrocucions, caigudes a l´aigua, dispars, malalties, entrades a edificis entre d´altres. D´aquestes NATSUORCAIEL TDAET L DE’SH IBSATLÒERAIAR S entrades es farà una anàlisi geogràfica, ja sigui per municipis o per lloc de troballa, a fi de trobar punts amb major sinistralitat, explicar les seves causes i fer propostes de gestió. Aquesta anàlisi es realitzarà a través de dades estadístiques sobre qüestions com l´edat dels individus o l’època de l´any en el qual han estat trobats els individus, a més d´una anàlisi a través de mapes localitzant aquestes troballes. Així, s´ha pogut observar que entre les causes considerades com més rellevants pel seu número d´entrades o per la seva possible intencionalitat són les col·lisions amb vehicles, les cries, els individus disparats i aquells que han estat trobats en captivitat. Paraules clau: sinistralitat, Òliba, Tyto alba, Mallorca. ANALYSIS OF THE ACCIDENT RATE OF THE OWL, Tyto alba (Scoploli, 1769), ON THE ISLAND OF MALLORCA. The present work is evaluated the entrances from Tyto alba at COFIB (Consortium for the Recovery of the Balearic Islands Fauna) in the period between 2004 and 2017 years. The data that is being studied of owl’s wounds or dead during this period add up to a total of 835 individuals. Will analyze the input causes, among which we can find collisions with cars and windows, truck entries, collisions with aircraft, poisonings, leagues, findings of young, electrocutions, falls to the water, fired individual, diseases, found in buildings among others. Of these entrances will be a geographic analysis either by municipalities or by the place of discovery, to find points with the highest number of accidents, their causes and make proposals for the management. This analysis will be carried out through statistical data on issues such as the age of individuals or the time of the year in which individuals have been found, in addition to analyze through maps locating these finding. Thus, it is considered that among the reasons seen more relevant for your number entrances or for its possible intentions are collisions with cars, the young individuals, individuals fired, and those that have been found in captivity. Keywords: accident rate, the Owl, Tyto alba, Mallorca. Cristina GAYÀ i Guillem X. PONS, Grup de recerca BIOGEOMED. Departament de Geografia. Universitat de les Illes Balears. Ctra. de Valldemossa km 7,5, 07122. Palma. E-mai: [email protected]. Recepció del manuscrit: 27-juny-2018; revisió acceptada:30-setembre-2018. 92 Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 61 (2018) Introducció tancaments (Martínez et al. , 2003). Entre les principals amenaces de l’espècie trobem la destrucció o alteració del seu hàbitat de Tyto alba és un rapinyaire nocturn caça o nidificació, pels canvis a l´ús cosmopolita extens per tot el globus agrícola, l’ús de pesticides o plaguicides o (Parpal, 2010). Es tracta d´una au molt la recuperació d´edificis rurals que foren conegut, ja que viu a llocs molt propers a abandonats impedint la seva reproducció en l´home. Però, en aquestes darreres dècades, ells (Román et al., 1996). Altres amenaces les poblacions d´òliba han anat disminuint, són la caça il·legal o les col·lisions amb encara que no es coneixen xifres vehicles, la qual suposa la major amenaça aproximades de la quantitat de població de per l’espècie a l´illa de Mallorca. De totes Tyto alba balear, a causa de les grans aquestes causes, la majoria no són causes fluctuacions produïdes per cicles de poca intencionades directament per l´home, abundància de preses degut que l’àmbit encara que hi ha alguns casos com són: els rural està sofrint grans transformacions, a tirs, les trampes, els enverinaments o els més dels freqüents atropellaments que animals en captivitat, que si són accions causen milers de baixes a l´any, sobretot directament intencionades, les quals es aus en el seu primer any de vida. Per tant, si troben penades per la llei. La resta de les tenim en compte la disminució de la seva causes suposen accidents relacionats amb població, resulta important estudiar quines les infraestructures. són les seves principals amenaces a l´illa de Inicialment, s´havia pensat que una de Mallorca, a partir de dades proporcionades les possibles maneres per a protegir les pel Consorci COFIB (Consorci per a la poblacions de determinades aus, es podria Recuperació de la Fauna de les Illes realitzar mitjançant l´establiment de zones Balears). protegides, però aquesta presenta algunes A més, s’ha de destacar el significat de limitacions, ja que es tracten de zones molt realitzar aquest estudi enguany, ja que Tyto petites en comparació al seu hàbitat alba ha estat elegida mitjançant votació (Martínez et al., 2003). Però, certament, és popular com l´au de l´any 2018 per la SEO necessària una educació ambiental de la BirdLife. població per a poder reduir les amenaces de L´estudi de les entrades d´òlibes ferides la població de Tyto alba. al centre COFIB, resulta molt interessant Els rapinyaires són presents a quasi tots per conèixer les principals amenaces de els ecosistemes del món, els quals es troben l’espècie. En el present treball es pretén a la part superior de la cadena tròfica, on els obtenir una visió general de les amenaces rosegadors, rèptils o altres aus formen la de Tyto alba dins l´illa de Mallorca i la base de la seva alimentació, aquestes aus distribució estacional i geogràfica de les funcionen per a tenir un equilibri natural incidències que han afectat l’espècie en d´aquestes poblacions. Per tant, una aquests anys. reducció dels rapinyaires podria afectar Tyto alba és una au que pot viure en d´alguna manera a l´equilibri natural d´un hàbitats relacionats amb el medi agrícola, ecosistema. Per tant, els rapinyaires són aus els quals han sofert un considerable depredadores, és a dir, aus que s´alimenten abandonament o en altres ocasions s´ha caçant altres animals. Per tant, són aus molt modernitzat les tècniques agrícoles amb sensibles a la disponibilitat de preses per a l’ús de pesticides o la instal·lació de C. Gayà. i G.X. Pons, Anàlisi de la sinistralitat de l’Òliba (Tyto alba) a l´illa de Mallorca 93 la seva alimentació. Però cal esmentar, banda són molt baixes (tan sols 3 individus segons les dades que es tenen de la seva en un any). alimentació a les Balears, que l´òliba no En el treball de Monserrat i Pons (2017) depreda sobre cap espècie cinegètica (De ja es realitza una anàlisi de l´espècie Tyto Pablo, 2000). alba junt amb altres rapinyaires. Així, El primer antecedent que trobem a s’obtingueren dades de l´entrada d´òlibes al aquest treball el trobem quan Parpal (2004) COFIB fins a l´any 2016. Entre el període realitza un estudi sobre les causes d´entrada de 2004 i 2016 entraren al COFIB un total d´aus al Centre de Recuperació de Fauna de 757 òlibes, representant el 75.7% del Silvestre del COFIB entre els anys 2003 i total d´entrades. D´aquestes dades, 285 2004. En aquest primer treball ja s´exposa exemplars d’òliba havien estat atropellats, com a principals causes d´entrada d´aus suposant el segon rapinyaire més atropellat entre les quals es troba l’òliba, l’extracció a l´illa de Mallorca. Pel que fa als individus de polls de la natura, els traumes morts que entren al COFIB, l´òliba desconeguts, els atropellaments o representa el segon grup de rapinyaires amb l´abatiment per un tret. Així, ja s´observa major número d´entrades (Monserrat et al., de manera general quines eren les 2016). principals problemàtiques de l´ornitofauna de Mallorca. Així, mateix durant aquests darrers Objectius anys, s´han realitzat alguns estudis sobre Tyto alba a l´illa de Mallorca, a l´illa de L´objectiu principal del present treball Menorca o altres indrets fora de les Balears. és estudiar la sinistralitat de la població de Entre aquests podem trobar treballs com Tyto alba a l´illa de Mallorca. Per això, es un estudi de l´anàlisi de la mortalitat de realitzarà una anàlisi de l´evolució de les vertebrats atropellats a les carreteres de entrades de Tyto alba al COFIB a l´illa de Menorca (Comas et al., 2004; Roig-Munar Mallorca per anys, per mesos, per et al., 2004; 2012), o l´anàlisi de les causes municipis, per causes d´entrada, per any de accidentals de mortalitat de rapinyaires a vida de l´individu, i la relació del mes Mallorca des del 2004 al 2016 (Monserrat i entrada i l´any de vida. A fi de poder definir Pons, 2017). quines són les principals causes d´entrada Roig-Munar et al. (2012) exposen que de Tyto alba, els municipis on es localitzen anualment moren més de 14.000 vertebrats aquestes i així, establir algunes mesures a les carreteres, la majoria dels quals són correctores a fi de reduir aquests tipus de espècies d´ocells i eriçons. La mortalitat problemàtica per a l’espècie, la qual afecta s´agreuja durant els mesos d´estiu i tardor, el correcte desenvolupament d´aquesta en quan es produeix un increment de l´activitat el seu hàbitat. A més, es vol observar si biològica coincidint amb l´increment del existeix alguna relació amb el principal mes nombre de vehicles que circulen per la de nidificació, amb les entrades, relacionant xarxa viaria menorquina. Durant el l´edat de l´individu amb el mes d´entrada. desenvolupament d’aquest estudi s´ha observat que les dades estacionals no coincideixen amb la sinistralitat de l´òliba a les carreteres de Menorca, que per altra 94 Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 61 (2018) Metodologia una anàlisis estadístic de les entrades per conèixer altres aspectes com són l’evolució Per a estudiar les causes de sinistralitat de les entrades, la distribució estacional o es farà una anàlisi del període comprès l´edat dels individus entrants. Per a poder entre el gener de 2004 i el desembre de realitzar aquest dos tipus d’anàlisi s´han 2017. Per això, s´han utilitzat les dades usat diferents softwares com són Excel , per proporcionades pel COFIB, en les quals es poder treballar en fulls de càlcul i Arcgis , troben totes les entrades d´aquesta au al per poder realitzar diferents mapes centre. Les dades es troben classificades d´entrades. amb un full Excel per: la data de trobada, el D´entre les vint-i-set causes o municipi on es va trobar l´individu, la causa problemes principals amb els quals es d´entrada i l´edat i el sexe de l´individu. troben les aus a Mallorca que descriu Comptam amb dos tipus de dades Parpal (2004), com entrades al COFIB, temporals subministrades: les dades s´analitzaran aquestes vint-i-set més quatre d´òlibes ferides corresponen el període de noves tipologies d´entrades , formant un 2004 a 2017, mentre que les dades d´òlibes total de trenta-una causes (Fig. 10), entre mortes correspon al període de 2012 a les quals en trobem l´atac per un 2017. La informació geogràfica s’ha hagut depredador, caiguda a l´aigua, caiguda a un de incorporar de forma manual, doncs es pou, captivitat, impacte a una estesa partia de dades en paper (no elèctrica, col·lisió amb un avió, col·lisió informatitzades) i en alguns casos no eren amb una finestra, col·lisió amb un vehicle, dades de localització concreta, sinó tan sol col·lisió amb un tancat, electrocució, del municipi. entrada a tub, entrada a un camió, entrada a Una vegada extretes les fitxes per edifici, enganxament amb moixó, entrada a observar el lloc de troballa exacte, es una xemeneia, espoli, desnutrició, localitzarà els punts exactes de les troballes intoxicació, lliga, trampa, malaltia, nascut en coordenades geogràfiques (WGS1984), al centre, petroli, oli, poll/cria, poll a fi de fer un mapa on localitzar els llocs de volander, dispar, bruta arena, translocació troballa i així, observar punts de conflicte. per obres o trauma desconegut. Per al tractament de dades s’han Entre les causes d´entrada que han estat efectuat dues anàlisis per separat: dels llocs esmentades es farà una anàlisi en particular de troballa dels individus ferits, per una de les òlibes entrades per les següents banda podrem observar les troballes causes: captivitat, trauma desconegut, classificades per municipis; i un segon col·lisió amb un vehicle, disparat i polls, mapa on s´observen els punts exactes de les cries o poll volanders. troballes de les quals es comptava amb aquesta informació. El número d´entrades totals suma 798, de les quals en sabem la Distribució i biologia de Tyto alba localitat precisa de troballa de 476. Pel que fa a les entrades de morts, Tyto alba és una espècie nocturna amb sumen un total de 38, de les quals, en una distribució a nivell mundial (Fig. 1), sabem la localitat precisa de troballa de 37. sols manca a latituds extremes. És una A més, de localitzar a uns mapes les espècie sedentària la qual, s´adapta bé a les entrades de Tyto alba per conèixer la condicions climàtiques (Parpal, 2010). distribució espacial de les entrades es farà C. Gayà. i G.X. Pons, Anàlisi de la sinistralitat de l’Òliba (Tyto alba) a l´illa de Mallorca 95 És l’única au de la família Tytonidae al continent europeu. Es tracta d´una au que sol mesurar uns 33-39 cm de longitud i uns 80-95 cm d´envergadura, i pesa entre els 430 i els 620 grams. El seu plomatge té tonalitats roses i dorades al dors, i blanques a la zona ventral. El seu rostre té forma de cor, uns ulls intensament negres i un bec de Fig. 1. Distribució mundial de Tyto alba. Segons color clar. Les seves ales són llargues i Ownworlds, 2014. Fig. 1. World distribution of Tyto alba. amples. Les òlibes tenen una gran varietat According to Ownworlds, 2014. de vocalitzacions, el més comú és un xiuxiueig molt sonor, que augmenta de La població de la península Ibèrica i les volum i to a mesura que l´au ho emet. La Illes Balears és cosmopolita i sedentària. femella sol emetre un grinyol més ronc i Encara que hi ha arribada de nous individus greu repetitiu (SEO BirdLife, 2018). procedents de zones més al nord del país, És un aucell cosmopolita molt adaptat a però les de la península Ibèrica no migren, habitats humanitzats, inclús urbans. Es són aus sedentàries (Fig. 2). tracta d´una au que pot viure en uns hàbitats Pel que fa a les Illes Balears, es troba molt diversos, s´adapta a àrees estepàries, estesa a totes les illes incloent Cabrera. A zones humides, zones arbrades o inclús més, a l´illa Eivissa és una espècie zones urbanes. Es tracta d´un au adaptada hivernant. A les Illes Balears ens trobem als ambients antròpics. Sols evita els boscos amb la subespècie Tyto alba alba, pròpia de molt densos o llocs amb altures superiors les illes, sud i oest d´Europa, Sicília, Malta, als 800-1000 metres d´altura (SEO el nord de Turquia, i l´oest de les Illes BirdLife, 2018). Canàries (Cramp, 1985). Pel que fa a la seva alimentació, s´ha de dir que és una au depredadora. Es sol alimentar de micromamífers, com ratolins de camp, rates o musaranyes. A més, de petites aus que caça als nius, insectes, amfibis o rèptils (SEO BirdLife, 2018). S´ha observat que hi ha diferencies entre l´alimentació hivernal i l´estival. Els rosegadors, les aus, i els rèptils constitueixen la base de l’alimentació de Tyto alba. Els rosegadors representen el major nombre de preses per part de l´òliba, entre les quals es troba Mus spretus, Apodemus sylvaticus o Rattus sp. en major percentatge, encara que també formen part Fig. 2. Distribució de Tyto alba a la península Ibèrica. Segons la Universitat Politècnica de de les seves preses Mus musculus, Eliomys Madrid, 2012. quercinus o Orytolagus cunniculus. El Fig. 2. Distribution of Tyto alba in the Iberian segon grup per major percentatge de preses Peninsula. According to the Polytechnic són les aus amb especies com Passer University of Madrid, 2012. domesticus, Turdus spp. o Carduelis 96 Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 61 (2018) chloris. El següent grup amb major Sol nidificar a edificis abandonats o poc percentatge són els rèptils com el dragó, freqüentats, sovint de l’àmbit rural. Encara Tarentola mauritanica. Després d´aquests que el seu hàbitat natural són els penyals. tres grups, els rosegadors, les aus i els Es tracta d´una espècie que adapta el seu rèptils que constitueixen el major cicle reproductiu a la disponibilitat de percentatge de biomassa capturat per les recursos tròfics. Nidifica durant tot l´any, òlibes, són els insectes, els petits mamífers encara que el seu màxim es troba entre els insectívors i els quiròpters, però amb una mesos de març a octubre, especialment al representació menor dins la seva dieta. mes de juny. Les postes d´ous tenen un Entre els mamífers insectívors es coneix la procés d´incubació d´uns 30-31 dies. Posen captura a Menorca de Crocidura una mitjana d´entre 4 i 7 ous. Si les suaveolens i entre els quiròpters condicions i la disponibilitat d´aliment ho s’identifiquen els pipistreloides del gènere permeten, les òlibes realitzen una segona Pipistrellus sp., Hypsugo savi i Miniopterus posta. Normalment són els mascles els que schreibersii (De Pablo, 2000). proporcionen l´aliment a la femella per No es coneix la mida de la població de alimentar els polls (SEO BirdLife, 2018). l’àrea estudi (Parpal, 2010). La disminució No construeixen un niu, sinó que es de població és especialment significativa a limiten a deixar els ous sobre el sòl. Amb el diverses comunitats autònomes entre les pas del temps amb els materials regurgitats quals es troben les Illes Balears (SEO per la femella i els polls van formant un llit BirdLife, 2018). semblant a un niu. Una mateixa parella SEO Birdlife (2018) posà en marxa el nidifica al mateix lloc consecutives projecte Noctua amb l´objectiu de conèixer vegades. Episodis de pluja intensa poden l´evolució de la població de les distintes afectar a la seva cria (Nores et al., 1986). espècies d´aus nocturnes com és l´òliba en Els ous són de color blanc guix, la seva època reproductora a Espanya. arrodonits i amb la closca dura. La femella La principal amenaça és la destrucció o és l´encarregada de covar els ous i el alteració del seu hàbitat de caça i mascle s´encarrega de la provisió d´aliment nidificació per la disminució de les seves (Nores et al., 1986). preses per l’ús de plaguicides o Els polls neixen amb un estat poc l´abandonament del camp. A més, avançat de desenvolupament i amb els ulls d´episodis de caça il·legal, atropellaments, tancats. La seva pell és d´un color rosat, molèsties, esteses elèctriques. recoberta per un plomissol blanc. Al tercer Tyto alba durant el dia es troba al seu dia de vida obrin els ulls. A les dues refugi, generalment dormint. Tant la setmanes de vida el plomissol es fa més recerca d´aliment i recerca de parella són abundant. El disc facial es comença a activitats que duen a terme durant la nit. marcar, format per plomes blanques de Durant les nits de Lluna plena surten tota la manera compacta. A la tercera setmana el nit, però les nits de Lluna nova sols ho fan bec i les urpes s´endureixen i pigmenten. Al durant el crepuscle i la matinada. Estudis final aquesta setmana al disc facial han comprovat que l´òliba pot caçar amb apareixen plomes de color canyella darrera total obscuritat. En cas, de caces abundants de les blanques. El cos es troba cobert per guarden l’excedent al seu niu (Nores et al., un llarg i espès plomissol. A la quarta 1986). setmana de vida, el disc facial es completa i les plomes cobertores comencen a C. Gayà. i G.X. Pons, Anàlisi de la sinistralitat de l’Òliba (Tyto alba) a l´illa de Mallorca 97 aparèixer. A la quinta setmana de vida el En Perill, Vulnerable o Quasi Amenaçat. A disc facial es troba completament cobert per nivell espanyol es troba inclòs dins el plomes i les plomes cobertores són més Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de evidents baix el plomissol. A la sexta Protecció Especial i en el seu cas, en el setmana comença la pèrdua de plomissol. A Catàleg Espanyol d´Espècies Amenaçades la sèptima setmana la postura del cos es Tyto alba gracilirostris (subespècie verticalitza. A la vuitena setmana realitzen endèmica de les Illes Canàries, de desplaçaments curts pel niu caminant, Lanzarote i Fuerteventura) es troba com cercant l´equilibri amb les ales. A la novena una espècie vulnerable, ja que es considera setmana de vida sols conserven el plomissol que es troba en un risc elevat d´extinció en al cap i a la zona del ventre. A la dècima estat silvestre, mentre que Tyto alba alba setmana de vida perden completament el no es troba avaluada. Madroño et al. (2004) plomissol i comencen els primers intents de la consideren com una au en perill. vol. A l´onzena setmana encara es troben al Finalment, a nivell balear, les dades són niu i són alimentats pels pares. La seva insuficients, ja que no es disposa aparença ja és la d´un adult. Entre la d´informació adequada per avaluar el seu setmana dotze i catorze abandonen risc d´extinció basant-se en la distribució de definitivament el niu (Nores et al., 1986). la seva població (Llibre Vermell de Vertebrats, 2006). Àmbit d´estudi i estat de la qüestió L’àmbit estudi de la mostra analitzada Per a conèixer el règim de protecció sobre el qual es treballarà és l´illa de s´ha usat el Llibre Vermell Mundial, una Mallorca amb una extensió total de 3.640 llista que té per objectiu la identificació, km2, encara que hi ha alguns municipis com mitjançant criteris acordats a nivell són Escorca, Fornalutx, Mancor de la Vall i mundial, el risc d´extinció dels tàxons Banyalbufar dels quals no es disposa avaluats. Es tracta d´una eina de d’informació, ja que no hi ha hagut cap conservació en diferents àmbits geogràfics entrada al COFIB durant el període estudiat mundial, continental, regional i estatal. (entre els anys 2004 i el passat any 2017). Aquest es promogut per la International Union for the Conservation of the Nature (IUCN), que la seva Comissió de Resultats Supervivència de les Espècies realitzada per la Llista Vermella Mundial, s´encarrega Total d´entrades de Tyto alba al COFIB de definir els criteris, divulgar els resultats i Des del punt de vista geogràfic, orientar el procés d’avaluació (Llibre observem el mapa d´entrades totals de Tyto Vermell de Vertebrats, 2006). alba al COFIB, les quals sumen un total de A nivell mundial, el major problema de 798 però al mapa veiem sols aquelles conservació de les espècies com és el cas de entrades de les quals es disposa de dades Tyto alba és la pèrdua de l´hàbitat, afectant concretes sobre la seva localització (n=523) el 86% d´aus (Llibre Vermell de Vertebrats, (Fig. 3), entre el període comprès entre els 2006). anys 2004 i 2017, on destaca l’escassa A nivell mundial és una au amb presència d´entrades procedents de la Serra preocupació menor, considerat com a tal, ja Tramuntana, veient municipis com que no compleix cap dels criteris que Banyalbufar, Escorca o Mancor de la Vall defineixen les categories d´en Perill Crític, on no s´ha produït cap entrada. Es pot 98 Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 61 (2018) observar que les entrades es concentren a la Discussió ciutat de Palma i a l´interior de l´illa, destacant especialment l´autopista Ma-13 i A la discussió, es realitzarn comentaris l´espai més pròxim a aquesta via. Per tant, sobre diferents aspectes estudiats. Aquesta hi trobem una concentració de les entrades està dividida en dos subapartats: entre les de l´interior de l´illa en contraposició al dades de les òlibes entrants ferides i les menor número d´entrades produïdes des òlibes entrants mortes. d´àrees costaneres. Aquest fet no el podem relacionar amb una possible concentració Entrades de Tyto alba ferides de l´òliba al centre de Mallorca, ja que es En primer lloc s'ha fet una anàlisi de les tracta d´una espècie que s´adapta a entrades d´òlibes ferides al centre. qualsevol medi, per tant amb una Es pot observar que l´evolució respecte distribució global dins l´illa, estimant les a les entrades no ha seguit una tendència zones de penyals per a la nidificació. lineal, sinó que cau destacar dos anys en Aquest fet pel qual veiem una major especial, l´any 2008 i 2009, superant les sinistralitat al centre de Mallorca es pot 100 entrades per any (Fig. 4). relacionar amb la presència d´infraestructures que suposen un perill per a l´espècie com són les carreteres, les esteses elèctriques o els espais cinegètics. Fig. 3. Total entrades de Tyto alba al COFIB (n=523). Fig. 3. Total entries from Tyto alba to the COFIB (n = 523). C. Gayà. i G.X. Pons, Anàlisi de la sinistralitat de l’Òliba (Tyto alba) a l´illa de Mallorca 99 8 7 Desembre Gener 74 23 54 94 01 01 18 66 86 93 05 03 93 93 Oc8t%ubN reo v9e%m bre 8% 6% Fe6b%re r M7%arç A 7b%ri l Maig 4 5 6 7 8 9 0 1 2 3 4 5 6 7 Setembre 7% 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1 11% 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 Juny Agost 12% Fig. 4. Evolució de les entrades de Tyto alba 10% Juliol 9% ferides entre els anys 2004 i 2017. Fig. 4. Evolution of Tyto alba entries wounded Fig. 6. Percentatge d´entrades de Tyto alba between 2004 and 2017. ferides per mesos. Fig. 6. Percentage of Tyto alba injuries Pel que fa a les entrades per mesos, wounded per month. veiem que el mes de juny és el que presenta més entrades (Figs. 5 i 6), coincidint amb el mes de major activitat relacionada amb la nidificació de l’espècie, representant el 24% 12% de les entrades totals. 47% Com es pot observar a la Fig. 6 el major nombre d´entrades es produeixen durant els mesos estiu. Els primers mesos de vida dels nous individus per tant, moment de major 29% inexperiència. Femella Mascle Indeterminat/Poll 7 7 7 59 27 28 48 66 17 46 FFiigg.. 77.. EEnnttrraiedse sb yp esre xs eoxfe isn dju´ròelidb echs ifledrriedne.s . 7 6 5 5 5 4 4 d´entrada, aquest fet es pot relacionar amb la Fig. 16, on s´observa que el major número d´entrades es produeix amb individus en el seu primer any de vida. Pel que fa a l’anàlisi de les entrades per municipis (Figs. 8 i 9) s’ha de destacar per major número d´entrades: Palma, Manacor, Fig. 5. Entrades de Tyto alba ferides per mesos. Santa Eugènia, i Llucmajor. En el cas, de Fig. 5. Tyto alba entries wounded for months. Santa Eugènia destaca, ja que és el municipi on s´ubica el COFIB. Per tant, en A la Fig. 7 es pot observar el percentage aquest municipi sembla que es produeix d´òlibes que entraren per sexes, on les una major sinistralitat, però no és així, ja femelles representen el 24% i els mascles el que recull aquest major nombre d´entrades, 29%. Però quasi la meitat de les entrades ja que en aquestes xifres és té en compte els amb un 47% es representen com indeter- polls que han nascut dins el mateix consorci minats, és a dir, polls sobre els quals no es en captivitat, els quals sumen un total 45 pot determinar encara el sexe en el moment polls en el període estudiat. 100 Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 61 (2018) Fig. 8. Total d´entrades de Tyto alba ferides per municipis. Fig. 8. Total Tyto alba entries hurt by municipalities. Fig. 9. Entrades de Tyto alba ferides amb dades referents a coordenades geolocalitzades. Fig. 9. Tyto alba wounded entries with data referring to geolocated coordinates.