Àmbit Pilot de Superilles Districte de Sant Martí Barri del Poblenou Informe Diagnòstic FEBRER 2015 Barris inclusius, barris sostenibles a velocitat humana Programa d’impuls de Superilles Pilot a Barcelona TT SUPERILLES PILOT AL DISTRICTE DE SANT MARTÍ BIBI MM Informe Diagnòstic Situació Actual ÀÀ L’L’ E E DD Ó Ó Promotor del programa: Ajuntament de Barcelona CICI RIPRIP Direcció del programa: Direcció de Projectes d’Hàbitat Urbà CC SS Direcció territorial: Districtes de Les Corts, Eixample, Sants i Sant Martí EE DD Concepció i assessorament: Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona Assistència tècnica: Grup d’Estudis i Alternatives 21, SL (gea21) , Secretaria de Barcelona+Sostenible Document elaborat per: Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona Direcció per part de l’Agència d’Ecologia Urbana: Salvador Rueda Coordinació: Cynthia Echave Participen: Jordi Abadal David Andrés Argomedo Berta Cormenzana Alessandra Currelli Cristian Gesell Erundina González Elisabet López Carmen Maté Moisès Morató Xavier Pont Norma Rey Ferran Sanchis Annabel Subias Mercedes Vidal Marta Vila Treball de camp: Irene Velazquez Montserrat Luque Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2015 2 SUPERILLES PILOT DISTRICTE SANT MARTÍ. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE SANT MARTÍ. BARCELONA 3 Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2015 TT BIBI MM ÀÀ L’L’ E E DD Ó Ó CICI PP RIRI CC SS EE DD 1 Introducció...................................................... 5 Marc de referència ............................................................................... 6 Concepte Superilles ............................................................................. 8 2 Descripció de l’àmbit ..................................... 15 Delimitació ........................................................................................... 16 Població ................................................................................................ 20 Estructura urbana.................................................................................. 24 Infraestructura del verd urbà................................................................ 26 Usos a l’espai públic............................................................................... 30 Activitat econòmica............................................................................... 36 Equipaments ........................................................................................ 40 Mobilitat urbana ................................................................................... 42 3 Mesura de la Sostenibilitat SM Pilot Sant Martí.............................................. 51 Ocupació del sòl................................................................................... 52 Espai públic i habitabilitat................................................................... 56 Mobilitat i serveis................................................................................. 74 Biodiversitat......................................................................................... 84 Compleixitat......................................................................................... 92 Metabolisme urbà................................................................................ 100 Cohesió social....................................................................................... 110 Avaluació final..................................................................................... 114 Superilla Pilot Districte de Sant Martí Barri del Poblenou Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2015 2 SUPERILLES PILOT DISTRICTE SANT MARTÍ. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE SANT MARTÍ. BARCELONA 3 Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2015 01 Introducció Marc de referència TT En els darrers anys, l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona ha desenvolupat BIBI MM diversos estudis i plans on s’aplica el model de superilles com a instrument d’or- ÀÀ denació urbana cap a un model més ecològic i sostenible. En el cas de Barcelona, L’L’ E E existeixen com a antecedents el Pla de Mobilitat del Districte de Gràcia (2003) i la DD implantació de la Superilla de la Vila de Gràcia (2005); el Pla estratègic del Districte Ó Ó CICI de Sants- Montjuïc (2006) i recentment la Proposta d’implantació de Superilles al PP Districte de Les Corts (2013) on es plasmen línies estratègiques d’actuació urbanísti- RIRI CC ca en un horitzó a llarg termini. SS EE DD Aquest últim treball té com a principal característica l’avaluació integral de la situació actual i la projecció d’un escenari futur amb superilles a través d’un sistema d’indica- dors de sostenibilitat a manera de certificació urbana. L’objectiu d’aquesta avaluació és que sigui un estudi referent pel desenvolupament del City Protocol de Barcelona. A partir d’aquest estudi i com a resposta al compromís adquirit pel Govern en aquest mandat, des d’Hàbitat Urbà s’encarrega a l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona la proposta d’implantació de superilles de quatre àmbits pilot, que portaran per nom “Barris inclusius, barris sostenibles a velocitat humana. Superilles Pilot a Barcelona”. La intenció de plantejar àmbits pilot ve donat a la intenció de projectar una primera fase d’implantació a través de l’execució d’accions concretes al llarg dels propers dos anys (2015- 2016). El criteri d’elecció dels àmbits pilot es basa en aplicar el model de Superilla en teixit urbà tipus eixample en diversos contexts de la mateixa ciutat. A partir d’aquesta pre- missa es van situar els àmbits pilot en els següents Barris: 1. Superilla Pilot Les Corts Barri de La Maternitat i Sant Ramon. Es va elegir com a primer àmbit pilot el Barri de La Maternitat i Sant Ramon, fruit de l’anàlisi prèvia realitzada a nivell de tot el Districte (Proposta de Superilles al Districte de Les Corts 2013). El factor clau en aquest cas són els programes d’inclusió social que es porten des del Districte i que cobren rellevància pel component social que hi ha en aquest barri. 2. Superilla Pilot Plaça de les Glòries Barris de La Sagrada Família i El Fort Pienc del Districte de l’Eixample i els Barris del Clot i El Parc de la Llacuna al Districte de Sant Martí. Representa un dels projectes de ciutat més rellevants d’aquest mandat i respon a l’en- caix del nou espai d’estada dins d’un teixit urbà tipus eixample. En aquest cas, els factors clau recauen en l’ordenació del verd urbà, la funcionalitat de la mobilitat i la revitalització. Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2015 6 SUPERILLES PILOT DISTRICTE SANT MARTÍ. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE SANT MARTÍ. BARCELONA 7 Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2015 3. Superilla Pilot Sant Martí TT BIBI Barri del Poblenou. MM Aquest cas representa una zona que des d’anys enrere va ÀÀ L’L’ començar un procés de revitalització, factor clau per a la E E DD consolidació d’un barri sostenible. Dins d’aquest barri es Ó Ó té previst la transformació d’una part de l’eix de Pere IV a CICI curt termini. Conté en el seu interior amb carrers ja paci- PP RIRI ficats com la Rambla del Poblenou, Maria Aguiló i Camí CC SS Antic de València. EE DD Àmbit Pilot Les Corts 4. Superilla Pilot Eixample Maternitat i Sant Ramon Barris de l’Antiga i La Nova Esquerra de l’Eixample. Representa el cas de més densitat de població i amb Àmbit Pilot Eixample un grau de diversitat urbana molt elevat. Els factors clau Sants La Sagrada Familía d’aquest cas pilot són la creació de nous espais d’estada Àmbit Pilot Sants-Montjuïc L’Antiga Esquerra de l’Eixample dins del teixit com, per exemple, l’alliberament de cruïlles La Nova Esquerra de El Clot Hostafrancs l’Eixample de carrers i la disminució de les afeccions per les xarxes Àmbit Pilot Plaça de les Glòries de mobilitat (soroll i contaminació). El Fort Pienc Àmbit Pilot St Martí 5. Superilla Pilot Sants Montjuïc Poblenou Barris de Sants i Hostafrancs. Representa un àmbit on ja s’han fet anteriorment diverses actuacions de millora a l’espai públic. Es caracteritza per la presència del Parc de la Espanya Industrial i de la proxi- mitat a l’eix comercial de la Creu Coberta. El present document plasma el diagnòstic de l’àmbit Districtes pilot del Barri del Poblenou al Districte de Sant Martí. El Barris Superilles document s’estructura de tres parts la primera consta de Àmbits pilot la introducció sobre el concepte de superilla i el model urbanístic que fomenta. Àmbit Pilot Àmbit Pilot Àmbit Pilot Àmbit Pilot Àmbit Pilot La segona part conté la descripció de l’àmbit pilot a Les Corts Pl Glòries St Martí Sants-Montjuïc Eixample través de les característiques del perfil de la població que hi resideix, la morfologia i estructura urbana, la SUPERFÍCIE 21 ha 33,7 ha 16 ha 32 ha 203 ha distribució de les activitats, tant a l’interior dels edificis POBLACIÓ 11.049 habitants 4.574 habitants 5.580 habitants 9.098 habitants 84.925 habitants com a l’espai públic, així com també la mobilitat urbana. ACTIVITATS ECONÒMIQUES 333 activitats 141 activitats 189 activitats 479 activitats 3.377 activitats La tercera part d’aquest diagnòstic correspon a l’avalu- VEHICLES CENSATS 4.374 turismes 1.644 turismes 1.798 turismes 3.466 turismes 34.768 turismes ació de l’àmbit a través d’un sistema de certificació amb ARBRES 705 arbres 682 arbres 459 arbres 882 arbres 5.904 arbres indicadors de sostenibilitat. En aquesta part es mostren DENSITAT D’HABITATGES 262 viv/ha 68 viv/ha 152 viv/ha 149 viv/ha 220 viv/ha els resultats del càlcul aplicat a les característiques de DENSITAT DE POBLACIÓ 524 hab/ha 136 hab/ha 348 hab/ha 284 hab/ha 418 hab/ha la situació actual. L’objectiu d’aquest document és el ESPAI ESTADA PER HABITANT 3,5 m2/hab 21,7 m2/hab 5m2/hab 30,2 m2/hab 4,6 m2/hab de proporcionar una visió parametritzada de la realitat urbana com a primera aproximació d’anàlisi. (1 IMI - Dades 2011) Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2015 6 SUPERILLES PILOT DISTRICTE SANT MARTÍ. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE SANT MARTÍ. BARCELONA 7 Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2015 Superilles TT BIBI MM ÀÀ La ciutat és, en essència, la reunió de complementaris. És la reunió d’usos i funcions L’L’ diferents que treballen sinèrgicament mantenint l’organització urbana de manera di- E E DD nàmica. A la ciutat mediterrània, el lloc de reunió i el lloc de trobada és l’espai públic. Ó Ó CICI Reinventant l’espai públic, És el lloc simbòlic en què ciutat, democràcia i política es troben. La ciutat, la demo- PP cràcia, la política i la filosofia van néixer junts en l’antiga Grècia amb la irrupció de les RIRI lleis dissociatives del logos i de la superació de l’organicisme de la vida preurbana CC SS reiventant la ciutat que atorgava a cadascú un destí marcat per la irrebatible naturalesa. EE DD L’espai públic marca els límits de la idea de ciutat. On no n’hi ha es pot parlar d’urba- nització però difícilment de ciutat1. Si l’espai públic és, en essència, la ciutat, un ciutadà ho és enterament quan ocu- pa “sense límits” l’espai públic. Si hom recorda les imatges dels germans Lumière, s’aprecia com els carrers de París a principis del segle XX eren un caos de persones, cavalleries i carruatges. Semblaven que anaven a col·lisionar entre ells amb movi- ments atzarosos d’alta velocitat provocats per la tecnologia de filmació d’aquella època. Però tot discorria amb harmonia ocupant (i això és l’essencial) “tot” l’espai pú- blic. Després, amb l’aparició de l’automòbil, i amb ell la possibilitat de cobrir espais La Superilla és el nom propi d’una cèŀlula urbana dissenyada per a la funcionalitat del sistema. en un menor període de temps, es divideix l’espai públic assignant, normalment, el En català, la reunió de vàries illes s’anomena superilla, no obstant això, aquí estem parlant centre del carrer als vehicles i unes cintes enganxades a l’edificació als “vianants”. d’una cèŀlula funcional amb nom propi que depassa la característica geomètrica i/o topològica Des d’aquest instant qui habita la ciutat esdevé vianant i deixa de ser ciutadà. Des de la superilla. d’aquest moment, el vehicle s’ensenyoreix i es fa amo de l’espai públic, de manera gradual al principi, explosiva avui. Actualment, les ciutats espanyoles dediquen més del 60% del seu espai públic Model Actual Model Superilla (directament o indirectament) a l’automòbil, sotmetent-lo a unes condicions d’en- torn inadmissibles. El soroll, la contaminació atmosfèrica, els accidents de trànsit o la Viari pel transport intrusió visual són, entre d’altres, variables que veuen superats els límits i que minven motoritzat Viari pels vianants i la qualitat urbana i l’espai dedicat al vianant i a la resta de modes de transport. El altres usos (secció única) vehicle privat condiciona, al seu torn, la resta d’usos i funcions de l’espai públic. Vehicles de pas i P P transport públic Vehicles residents, 40 LA COĿLISIÓ D’INTERESSOS EN L’ESPAI PÚBLIC càrrega i descàrrega, 0 P L eAmpaerrcgaèmnecniets i x 40 Per substituir l’actual ús de l’espai públic, majoritàriament ocupat pel vehicle privat, plataforma logística 0 per altres usos i funcions on el ciutadà torni a recuperar el seu estatus i es converteixi Trànsit vianants P m i bicleta e en actor principal, cal identificar la incompatibilitat entre usuaris de l’espai públic. Xarxa bàsica tre Xarxa secundària P L s interna El vehicle de pas, que té per objectiu cobrir l’espai en el menor temps possible, entra 400 x 400 metres 400 x 400 metres en coŀlisió i es fa incompatible amb els objectius de la resta d’usuaris i la major part de funcions urbanes. L’ús de l’espai ocupat pel cotxe és incompatible amb els usos Esquema del model de Superilla. Font: BCNecologia que necessiten els nens, els ancians i els ciutadans en general, també amb la distri- bució urbana, les emergències, etc. A excepció del vehicle de pas, la resta d’usuaris 1 Ramoneda, H. (2003). A favor del espacio público. El País Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2015 8 SUPERILLES PILOT DISTRICTE SANT MARTÍ. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE SANT MARTÍ. BARCELONA 9 Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2015 poden fer compatibles els seus objectius en un espai comú, incloent la presència del TT vehicle del resident. BIBI MM ÀÀ L’L’ Les rigideses que imposa l’objectiu principal del vehicle de pas i les que es deriven E E de les pròpies característiques d’aquest tipus de mòbils, com el fet que no es puguin DD Ó Ó tocar entre ells o topar amb la resta de mòbils, que no girin sobre el seu propi eix CICI com poden fer-ho les persones, que ocupin l’espai que ocupen, que transportin 1,2 PP RIRI persones de mitjana en el seu interior, etc., dóna lloc a una planificació de la mobi- CC SS litat que cerca la continuïtat del moviment en el conjunt de la xarxa viària (dedicada EE DD pràcticament tota ella al vehicle de pas), en detriment de la continuïtat del moviment dels altres mòbils: els vianants, els discapacitat físics, la bicicleta. A Barcelona, el vehicle privat ocupa entre el 65% i el 70% del seu espai públic directament o indirec- tament, quan el percentatge de desplaçaments diaris dels residents barcelonins, dins la ciutat, no supera el 14% dels viatges totals. És clar que hi ha una desproporció entre l’ocupació espacial i els desplaçaments en vehicle privat. El vehicle és avui el factor que més disfuncions urbanes genera i impedeix que la ciutat (l’espai públic) sigui per al ciutadà i es converteixi de manera contundent per als cotxes. En qualsevol cas, el vehicle juga un paper que té a veure amb la funcionalitat urbana, qüestió aquesta que no es pot, en cap cas, obviar. L’ús del cotxe podríem dir que es justifica i és necessari, el que es posa en qüestió és l’abús i les conseqüències que d’això se’n deriven. Ordenar i planificar l’espai públic intentant augmentar els usos i funcions urbanes, fent-los compatibles entre ells en la major part de l’espai públic, suposa reduir, dràsticament, l’ocupació actual d’aquest pel vehicle privat i, amb això, L’esquema mostra els aspectes que caracteritzen a la proposta de jerarquia viària de la Superilla: la xarxa bàsica i les intervies modificar el percentatge de desplaçaments per aquest mode de transport. Això suposa, conseqüentment, crear un nou model de mobilitat, entenent que un nou mo- (interiors de Superilla). del no és més que canviar les proporcions en els percentatges dels desplaçaments per a cada mode de transport. Carrer Interior de Carrer Xarxa Básica Superilla Garantir, alhora, la funcionalitat urbana i una nova concepció de l’espai públic, su- Control de la radiació solar posa, d’una banda, traspassar part dels desplaçaments que avui realitza el transport a través de l’arbrat viari ÚS TERCIARI privat a la resta de modes de transport i assignar per a cada mode una xarxa que faci Proximitat a parades de ÚS RESIDENCIAL transport públic < 300m ÚS RESIDENCIAL compatibles, a més de la funcionalitat, la resta d’usos i funcions urbanes. Carril bici segregat Les superilles: una proposta per reinventar l’espai públic a la ciutat mediterrània, Accessibilitat Accessibilitat (voreres > 3,7m) compacta i complexa. Donat que el vehicle de pas juga un paper específic en la fun- (voreres > 3,7m) ACTIVITATS cionalitat urbana i que el seu principal objectiu és recórrer espais en el menor temps ECONÒMIQUES ATRACTIVES possible, sembla raonable crear una xarxa de vies bàsiques a la ciutat sencera que faci factibles els objectius que acompanyen aquest tipus de mòbils. Galeries de servei Galeries de servei Sòl estructural Secció esquemàtica de la mobilitat i l’espai públic a la Superilla. Font: BCNecologia Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2015 8 SUPERILLES PILOT DISTRICTE SANT MARTÍ. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE SANT MARTÍ. BARCELONA 9 Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2015 TT Les vies bàsiques són, al seu torn, les vies ràpides urbanes, i són les vies per on BIBI circula el vehicle de pas i el transport públic de superfície, ocupant cada mode de MM ÀÀ transport el seu propi espai, creant una xarxa específica que cobreixi tota la ciutat. L’L’ E E La xarxa viària bàsica abraça diverses illes del teixit urbà, d’aquí la denominació de DD superilles, les quals queden definides pel perímetre que dibuixa la xarxa. Ó Ó CICI PP A les intervies de les vies bàsiques s’ubiquen la resta d’usuaris de l’espai públic: els RIRI CC ciutadans que van a peu, les bicicletes, el transport de distribució i els serveis, les SS EE emergències i els vehicles dels residents. Tots menys el vehicle de pas que circula DD per les vies perifèriques que, com s’ha dit, defineixen àrees interiors anomenades superilles. Les superilles acullen, doncs, el conjunt d’usos que avui es donen cita en qualsevol part de la ciutat excepte un: la circulació del vehicle de pas al seu interior queda regulat. No són, per tant, zones de vianants estrictament. Les superilles són espais on la velocitat es restringeix a 10 km/h. Són àrees 10, que substitueixen les àrees 30 que, com s’ha pogut comprovar en la pràctica, resolen, en part, les disfuncions urbanes abans plantejades. L’interior de les superilles pot dissenyar-se amb plataforma única ja que la velocitat de qualsevol mòbil s’acomoda a la velocitat del vianant, el que suposa que l’accessi- bilitat per a les persones amb dificultats físiques es garanteixi en pràcticament la ciu- tat sencera. Avui, malgrat els esforços realitzats per l’Ajuntament de Barcelona que va En aquest cas l’esquema mostra el funcionament de la distribució urbana i l’aparcament en el model de Superilla. Els tenir l’encert de dotar-se d’una ordenança que va estenent el “gual 120” en cadascu- desplaçaments de càrrega i descàrrega a l’interior es realitzen a través de vehicles elèctrics. na de les operacions urbanístiques, transformacions i renovacions de l’espai públic, queden encara àmplies àrees urbanes amb voreres d’un metre o menys d’ample. A Usos i serveis tècnics a les zones més d’espais que, tot i tenir l’ample adequat, són inhàbils per a les persones amb perimetrals de la superilla, per evitar dificultats físiques per la presència d’artefactes físics del mobiliari urbà. ÚS RESIDENCIAL Carrer Interior de el trànsit de vehicles a l’interior Superilla Per a aquest col·lectiu, sortir al carrer es concreta en una “carrera d’obstacles” que posa de manifest el nivell de qualitat urbana. El discapacitat físic juga un paper Accés restringit a vehicles de pas Restricció velocitat 10km/h ÚS TÈCNIC indicador de qualitat de l’espai públic de primer ordre, similar al que juga (salvant APARCAMENT Carrer Xarxa Básica Prioritat de vianants i bicicletes les distàncies i dit metafòricament) la llúdriga en un riu o altres organismes en els Parades de transport públic situades APARCAMENT a la xarxa bàsica ecosistemes indicant el seu grau de conservació i qualitat. On viuen llúdrigues, el riu manifesta una qualitat excel·lent. Si la persona amb dificultats físiques pot passar fent CENTRE DE DISTRIBUCIÓ ÚS TERCIARI URBANA CDU ús de la continuïtat de moviment, sense barreres, es pot afirmar que l’espai compleix, com a mínim, la condició necessària de qualitat i s’haurà de veure si suficient en cada Accés de les mercaderies a CDU i Accés permès a vehicles de cas. Distribució mercaderies a l’interior de vehicles a l’aparcament des de serveis, emergències i residents amb vehicles elèctrics la xarxa bàsica Si la primera característica de la superilla és impedir la circulació del vehicle de pas Secció esquemàtica del funcionament dels serveis en la Superilla. Font: BCNecologia pel seu interior, la segona és establir una xarxa diferenciada per a cada mode de transport. Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2015 10 SUPERILLES PILOT DISTRICTE SANT MARTÍ. BARCELONA SUPERILLES PILOT DISTRICTE SANT MARTÍ. BARCELONA 11 Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona. 2015