Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona DOCUMENT DE REFERÈNCIA PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE SANT ANTONI DE VILAMAJOR 1. IDENTIFICACIÓ DE L’EXPEDIENT Assumpte: Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) Referència: URB 319-06 Municipi: Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental) Peticionari: Ajuntament 2. FONAMENTS DE DRET Primer. D’acord amb el Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i específicament la disposició transitòria sisena, que determina els instruments de planejament que han de ser objecte d’avaluació ambiental. Segon. D’acord amb el procediment d’avaluació ambiental dels plans urbanístics establert a l’article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, segons el qual correspon a l’òrgan ambiental l’emissió del document de referència que determini, un cop efectuades les consultes necessàries, l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental i els criteris, objectius i principis ambientals aplicables, i identifiqui les administracions públiques afectades i el públic interessat. Tercer. D’acord amb la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient. Quart. D’acord amb el Decret 125/2005, de 14 de juny, de reestructuració del Departament de Medi Ambient i Habitatge. 3. OBJECTE L’objecte del present document és determinar l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental (en endavant, ISA) del Pla d’ordenació urbanística municipal (en endavant, POUM) de Sant Antoni de Vilamajor, als efectes que determinen l’article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, i l’article 9 de la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació ambiental dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient. 4. ANTECEDENTS I CONSULTES EFECTUADES En data de registre 26 d’octubre de 2006, va tenir entrada als Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona, sol·licitud de document de referència sobre el Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Antoni de Vilamajor, tramesa per l’Ajuntament. Acompanyaven a la sol·licitud els documents següents: Travessera de Gràcia, 56 1 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected] Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona - Memòria descriptiva i justificativa - Normes urbanístiques - Informe de sostenibilitat ambiental preliminar - Plànols En data 27 de juny de 2007, va tenir entrada en aquests Serveis Territorials l’informe ambiental del Pla d’ordenació urbanística municipal en format digital. En data 26 de novembre de 2007, es va notificar a l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor petició de documentació per tal de poder emetre el corresponent document de referència de conformitat amb l’article 106 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol. En data de registre 15 de gener de 2008, va tenir entrada als Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona, escrit de l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor pel qual es comunicava a aquesta Oficina Territorial que la documentació lliurada amb anterioritat no formarà part del futur Pla d’ordenació urbanística municipal. En data de registre 28 de febrer de 2008, es va notificar a l’ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor un seguit de consideracions ambientals emeses per aquesta Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental sobre les alternatives de traçat de la variant incloses a l’avanç del POUM de Sant Antoni de Vilamajor, a petició d ela corporació municipal. En data de registre 12 de juny de 2008, va tenir entrada als Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona, sol·licitud de document de referència sobre un nou avanç del Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Antoni de Vilamajor, tramesa per l’Ajuntament. Acompanyaven a la sol·licitud els documents següents: - Informe ambiental preliminar En data de registre 1 de juliol de 2008, va tenir entrada als Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona, documentació sobre del Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Antoni de Vilamajor, tramesa per l’Ajuntament: - Memòria informativa - Memòria descriptiva - Informe de suggeriments previs D’acord amb l’article 4 de la Ley 9/2006, de 28 d’abril, sobre evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el medio ambiente, aquest òrgan ambiental va consultar a les administracions públiques i al públic interessat següent: - Agència Catalana de l’Aigua - Agència de Residus de Catalunya - Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Serveis Territorials a Barcelona - Direcció General d’Habitatge - Direcció General de Patrimoni Cultural. Dt. de Cultura i Mitjans de Comunicació - Direcció General d’Arquitectura i Paisatge. Dt. de Política Territorial i Obres Públiques - Àrea de Medi Natural. Serveis Territorials a Barcelona del DMAiH - Oficina de Canvi Climàtic Travessera de Gràcia, 56 2 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected] Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona - Oficina de Gestió Ambiental Unificada. Serveis Territorials a Barcelona del DMAiH - Direcció General de Qualitat Ambiental. Dt. de Medi Ambient i Habitatge - Departament de Salut. Serveis Territorials a Barcelona - DEPANA - Lliga per a la defensa del patrimoni natural - ADENC- Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura En resposta a aquestes consultes, s’ha rebut informe de la Direcció General de Qualitat Ambiental, de 30 de juliol de 2008, dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, de 30 de juliol de 2008, i de l’ADENC, de 25 d’agost de 2008. 5. DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA Es planteja la revisió de l’actual Pla general d’ordenació municipal, vigent des de l’any 1981, i sobre la base del qual, el 13 de maig de 1987 la Comissió d’Urbanisme de Barcelona va aprovar-ne un Text refós. La primera justificació per a la redacció d’un nou instrument de planejament general es recolza en el seu article 5, segons el qual la revisió n’estarà justificada quan s’hagin complert 15 anys de vigència. Els objectius, criteris i actuacions previstos per l’avanç de pla són els següents: Model territorial i desenvolupament urbanístic Segons la memòria informativa el creixement demogràfic del municipi s’ha correspost amb l’oferta d’habitatges. Es parteix del concepte que la demanda de la Regió metropolitana de Barcelona s’estén de manera gairebé indiscriminada per la mateixa, i per tant la localització triada pel demandant ve determinada per l’oferta existent. A partir d’aquesta premissa es proposa el desenvolupament d’un cert nombre d’habitatges al municipi que ens ocupa. El nombre d’habitatges existents el 2001 era de 1.645. Els càlculs de potencial d’habitatges nous és de 1.440. A partir d’aquesta xifra es considera que el desenvolupament en sòl urbà consolidat és més lent i per tant es conclou que en el període de vigència del POUM només es consolidaria el 50% del seu romanent. En canvi els inclosos en UA i en sòl urbanitzable es consolidarien en un 70%, obtenint les previsions següents: Sòl urbà consolidat 878 50% 439 Sòl urbà pendent de desenvolupament (UA) 375 70% 262 Sòl urbanitzable 187 70% 371 Total 1.440 75% 1.072 En definitiva, es preveu incrementar el parc d’habitatges en 1.072 unitats, que donarien un total de 2.717 habitatges i un total de 7.579 habitants (2,78 habitants per habitatge) al final del període de vigència del POUM. A partir d’aquests previsions els objectius són: - Preveure gradualment sòl suficient per als creixements previsibles en funció de la demanda. - Preveure creixements en diverses tipologies i garantir l’habitatge de protecció pública. - Obtenir densitats poblacionals adequades per a una ciutat sostenible i complexa. - Afavorir el desenvolupament del nucli històric, potenciant-hi els usos compatibles. Travessera de Gràcia, 56 3 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected] Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona - Proposar àrees de desenvolupament d'activitats econòmiques. - Complir les directrius del Pla territorial metropolità. La proposta de classificació del sòl és la següent: Imatge 1. Proposta de classificació del sòl del nou POUM de Sant Antoni de Vilamajor Sòl urbà Es proposa millorar els paràmetres de protecció de la qualificació del centre històric, flexibilitzar l'admissió d'usos, en especial terciaris, sempre que contribueixi a la millora de la complexitat i qualitat de vida urbana. Així mateix, es proposa retocar la qualificació dels nous creixements de zona d’ús mixt (clau 5) doncs els paràmetres reguladors d’aquesta zona podrien estar dificultant el desenvolupament d’algunes àrees i creant un model urbà inadequat. La proposta revisa les unitats d’actuació en sòl urbà (UA) que preveu el planejament vigent, de les quals es troben pendents de projectes de gestió urbanística les següents: - UA-4 (sud casc): Pendent d’una Modificació de pla general en tràmit. - UA-8 (Riera-Carrer Balmes) - UA-9 (Carrer Barcelona-Mossèn Cinto) Travessera de Gràcia, 56 4 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected] Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona - UA-11 (Riera-Carrer Sant Antoni-Carrer Sant Pere): en tràmit. - UA-12 (Font de Sant Lleïr): en tràmit. - UA-40 (carretera de Llinars) Sòl urbanitzable Es proposa admetre els canvis de règim del sòl no urbanitzable necessaris, sempre que les propostes s’integrin ecològica i paisatgísticament, i redundin en clares millores de l'estructura general i orgànica del territori i del seu equilibri entre població i activitat econòmica, o bé es produeixin sobre territoris ja afectats notablement per l'edificació. En concret es preveuen els sectors nous de sòl urbanitzable següents: - Sectors A-B: desenvolupament residencial dels terrenys situats a llevant de la carretera de Llinars, al sud del nucli urbà, de 3,3 i 8,8 Ha respectivament. També han de contribuir a resoldre el dèficit de dotació escolar - Sector C: transformació industrial i terciària dels terrenys situats al nord del polígon industrial format pel P-6 i l’antiga U.A.-41, de 37,44 Ha de superfície, al sud-est del municipi, per tal de millorar l’enllaç entre la carretera BP-5107 i la variant C-35, que actualment es realitza a través del nucli urbà de Llinars. - Sector I: reconsideració dels límits i paràmetres del sector residencial de Sant Lleïr (abans P-2) cap al nord, per obtenir els terrenys de l'àmbit superior com a cessió de zones verdes. Amb l’ampliació el nou sector tindrà 6,72 Ha de superfície. - Sector F: ja previst pel planejament vigent, la proposta l’amplia cap al sud eixamplant la urbanització Can Vila. Amb els nous límits el sector tindrà 2,46 Ha de superfície. - Sector D: que completa la urbanització de Sant Julià d’Alfou pel nord, de 2,38 Ha de superfície. - Sector E: situat a la zona sud, que amplia la urbanització Can Boatell del veí Llinars. Sistema viari Es proposa millorar i completar la xarxa viària per resoldre els problemes de mobilitat, segregar els diferents tipus de trànsit, promoure l’ampliació de les places d'aparcament, tant públiques com privades, i resoldre les inquietuds respecte el pas del IV Cinturó i la via Orbital. En concret es proposa: - Recollir i completar la proposta d’un nou enllaç més ràpid i directe amb la variant (C-35) i amb l’estació de ferrocarril de Llinars (ja plantejada al seu planejament general), que eviti el pas pel nucli urbà de Llinars del trànsit generat per Sant Antoni i Sant Pere. - Proposar una variant que eviti el pas pel nucli urbà del trànsit generat per les urbanitzacions del nord i pel municipi veí de Sant Pere. Es plantegen 3 alternatives, dues d'elles entre el nucli urbà i Can Vila, i la tercera més a llevant, desembocant a Sanata. L’alternativa 2 ha quedat descartada en considerar que la seva traça podria propiciar interessos urbanitzadors sobre el territori, i per suposar una discontinuïtat molt evident sobre Travessera de Gràcia, 56 5 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected] Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona Vallserena. A falta d'un anàlisi ambiental acurat es conclou que el traçat de menor impacte és el P1 (vegeu imatge 2). Imatge 2. Variant viària: alternativa P1. Sistema d’espais lliures i d’equipaments Es proposa millorar les infraestructures i els equipaments de les urbanitzacions de baixa densitat així com obtenir, preferentment per via de cessions, els sòls necessaris per a equipaments (escolars, esportius, sanitari-assistencials, etc.) i per a espais lliures. En concret, es preveu: - Recuperar la riera de Vilamajor per convertint-la en un eix verd i d’equipaments en el seu recorregut pel sòl urbà. - Revisar les unitats d’actuació (en endavant UA) pendents per a possibilitar-hi la implantació d’equipaments que dotin les àrees urbanes on es situen, i la possibilitat d’obtenir sòl per a espais lliures. Sòl no urbanitzable Es proposa regular i acotar el creixement per tal de preservar la qualitat de l’entorn natural i el paisatge, facilitar el desenvolupament del usos agrari i forestal que són els propis del sòl no urbanitzable, i garantir el manteniment de la xarxa de camins rurals i el seu enllaç amb la vialitat urbana i interurbana. Es proposa també la formulació de figures urbanístiques (parc agrícola o similar) per al seu adequat tractament i gestió. La proposta inclou una primera catalogació dels béns de patrimoni arquitectònic a protegir, també s’han determinat els corresponents graus de protecció, i s’han establert llistats. D’entre aquests, les masies i edificis en sòl no urbanitzable que s’inclouen són 13: Travessera de Gràcia, 56 6 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected] Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona Béns culturals d’interès local Béns amb protecció urbanística A. Can Suari F. Can Massó Vell K. Can Vallescar B. Can l’Estapé G. La Farinera L. Can Soler C. Can Morató H. Can Riera M. Can Cucurella D. Can Gol I. Can Ribalta M. Can Miret E. Can Pungol J. Can Rovira Coll O. Can Roig 6. DETERMINACIÓ DE L’ABAST I EL NIVELL DE DETALL DE L’ISA I DE LA INTEGRACIÓ DELS FACTORS AMBIENTALS EN EL PLA El contingut mínim de l’ISA haurà de seguir, tant en forma com en contingut, l’establert per l’article 70 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, tenint en compte les consideracions següents: A) DETERMINACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS EN L’ÀMBIT DEL PLA 1r. La descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l’àmbit objecte de planejament i del seu entorn. Analitzada la documentació aportada, es valora positivament l’anàlisi ambiental realitzat en l’informe ambiental preliminar. Així doncs, caldrà que l’ISA descrigui aquests elements ambientalment rellevants de l’àmbit, parant especial atenció als aspectes següents: a) Model territorial El terme municipal de Sant Antoni de Vilamajor, de 1.392 Ha de superfície, limita amb Cardedeu, Llinars del Vallès i Sant Pere de Vilamajor. El seu territori suau, ondulat i cobert del mosaic agroforestal típic del Vallès, és solcat per diverses rieres. Travessera de Gràcia, 56 7 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected] Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona Imatge 3. Perfil ambiental (verd: HICs; vermell: pendents superiors al 20%; roses: sòl urbà i urbanitzable. Pel que fa al relleu, s’ha detectat la presència de terrenys amb pendents superiors al 20% en diverses zones del terme municipal, especialment en la zona de llevant i nord del nucli urbà principal, en la zona de contacte amb el límit municipal de Sant Pere de Vilamajor. La fesomia del territori és formada per un nucli urbà crescut al voltant del nucli històric i de la riera de Vilamajor, i per dues àrees residencials disperses i de baixa densitat que s’han desenvolupat al llarg de la riera d’Alfou: al nord, una formada per les urbanitzacions de Can Miret i Les Pungoles, i al sud per la urbanització de Sant Julià d’Alfou, de més extensió que el nucli principal (vegeu imatge 3). La presència d’aquestes urbanitzacions separades del nucli urbà principal, que han produït grans consums de sòl, comporten problemes de fragmentació d’hàbitats. En quant a la demografia, la població s’ha doblat en els darrers 15 anys, passant de 2.216 el 1991 als 4.877 habitants del 2006. Aquest fort creixement, que es remet als darrers 40 anys, ha estat vinculat a la demanda d’habitatges de segona residència, els quals s’han transformat en primera residència: el 1991 el 46,53% dels habitatges eren segones residències, el 2001 només ho eren el 3,47%; mentre que a tota la comarca la reducció va ser, per al mateix període, només del 10%. Cal tenir en compte les previsions del Pla territorial metropolità per al municipi de Sant Antoni de Vilamajor, al qual se li atorga l’estratègia de creixement moderat (article 3.15 de les normes d’ordenació territorial de l’Avantprojecte). El Pla estableix aquesta estratègia en aquells nuclis o Travessera de Gràcia, 56 8 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected] Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona àrees de mitjana o petita dimensió urbana que, per les seves condicions de sòl i de connectivitat, poden tenir un creixement proporcionat a la seva realitat física com a àrees urbanes (vegeu imatge). b) Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural El 42% de la superfície total és ocupada per sòl agrícola, el 31% és forestal, el 3% per hàbitats de ribera, el 2% per granges i vivers i el 22% restant per zones urbanes. Els conreus es reparteixen entre el regadiu (blat de moro) i cereals de secà. Els boscos són majoritàriament mixtes, amb pinedes de pi blanc o pi pinyoner amb alzinar en diferent estat de desenvolupament. Els pins pinyoners, debilitats per anys de sequera, es troben afectats per plagues i presenten moltes branques seques. A més de consideracions pel seu estat fitosanitari, val a dir que aquesta llenya seca suposa un increment del risc d’incendi forestal. El terme municipal no inclou cap espai inclòs en el PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural); ni tampoc a cap espai natural de protecció especial, així com tampoc afecta a àrees d’especial protecció designades en aplicació de Directives 79/409/CEE, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres (modificada per la Directiva 97/49/CEE) ni 92/43/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre (modificada per 97/62/CEE) que hagin estat incloses a la xarxa Natura 2000; ni cap espai inventariat com a zona humida inclòs a la llista del Conveni de Ramsar ni aqüífers protegits. Tampoc no afecta espais d’interès geològic. Tanmateix la majoria de les zones forestals del municipi es troben catalogades com a hàbitat d’interès comunitari no prioritari d’alzinars i carrascars (9340), conformant 382,48 Ha de massa forestal força continua al centre i est del terme municipal. També es troben hàbitats d’interès comunitari no prioritari d’alveredes, salzedes i altres boscos de ribera (codi 92A0) de 4,23 ha de superficie, i de pinedes mediterrànies (codi 9540) de 1,44 Ha. La connectivitat ecològica troba les seves principals barreres en tres franges est-oest situades consecutivament de sud a nord quasi de forma paral·lela: les infraestructures viàries situades en l’entorn del curs del Mogent (AVE, ferrocarril, AP-7, C-35 i C-251); el continu urbà format pels nuclis de Cardedeu, la urbanització de Sant Julià d’Alfou, Llinars i les zones industrials de la Vall del Mogent; i en darrer terme les urbanitzacions que s’alineen amb el nucli de Sant Antoni de Vilamajor. Entre aquests dos darrers continus es troba un gran espai verd d’entre 1.000 i 1.200 m d’amplada on es troben la major part de les zones forestals comentades anteriorment. En aquest mateix sentit, l’únic sistema fluvial que neix al massís del Montseny i arriba a connectar amb el Mogent és el de la riera de Vilamajor i el seu afluent, la riera de Vallserena. Tanmateix la riera de Vilamajor perd capacitat de connexió en travessar els nuclis de Sant Antoni i Sant Pere, de manera que la riera de Vallserena manté una major qualitat de les aigües i del paisatge, que resulta molt evident al sud de la urbanització Can Vila, per la qual cosa la franja lliure d’urbanització entre Can Vila i el nucli urbà de Sant Antoni resulta molt important per a la connectivitat ecològica. La resta de torrents i rieres mantenen la seva capacitat de connexió, com el cas del torrent d’Alfou. c) Cicle integral de l’aigua Travessera de Gràcia, 56 9 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected] Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona El territori municipal és solcat per diverses rieres que el creuen en direcció nord- sud fins abocar al riu Mogent: riera d’Alfou, torrent del Joncar, riera Giola, riera de Vilamajor, que transcorre pel nucli urbà i recull les aigües de la riera de Vallserena, i finalment, el torrent de Can Diviu. La riera de Vilamajor i d’Alfou presenten problemes de contaminació per aigües residuals, sobretot la de Vilamajor. Es detecta la presència en quantitat elevada d’estables de bestiar, amb instal·lacions en algun cas molt properes a zones habitades. En aquest sentit, el municipi de Sant Antoni de Vilamajor ha estat designat com a zona vulnerable pel Decret 476/2004, de 28 de desembre, doncs l’escolament i la infiltració que es produeix en la seva superfície territorial pot provocar la contaminació de les aigües continentals i litorals per nitrats procedents de fonts agràries. D’una altra banda, cal destacar que les intenses pluges del 2005 van evidenciar problemes de capacitat de desguàs de les urbanitzacions. d) Paisatge El paisatge de mosaic agroforestal típic del Vallès és una barreja de conreus de blat de moro i d’altres cereals, amb masses forestals en diferents nivells de desenvolupament del seu sotabosc d’alzinar mediterrani. Aquest paisatge és travessat per rieres i torrents que proveeixen d’ambients més humits. Per una altra banda, segons la documentació presentada l’existència de línies elèctriques de baixa i mitja tensió, amb determinats dissenys, provoquen risc d’incendi forestal i d’electrocució d’ocells, així com impacte paisatgístic. e) Ambient atmosfèric L’informe de la Direcció General de Qualitat Ambiental emès en resposta a la consulta efectuada per aquesta Oficina Territorial realitza la valoració de la qualitat de l’aire (2003-2007), de la qual mereix especial atenció: Ozó troposfèric: presenta valors superiors als valors objectiu a llarg termini de protecció de la salut humana i de la vegetació d’aplicació l’any 2020. Diòxid de nitrogen: s’ha superat l’objectiu de qualitat de l’aire respecte la mitjana anual en alguna ocasió. Partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres: s’ha superat el valor límit anual i s’ha excedit el nombre de superacions permeses del valor límit diari. La caracterització de les partícules denota que els factors que generen aquests valors són el transport i localment, determinades indústries i activitats extractives. f) Residus 2r. Determinació dels objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental aplicables en l’àmbit del pla, establerts en la normativa internacional, comunitària, estatal, autonòmica o local, o en els instruments de planejament territorial, els plans directors urbanístics o altres plans o programes aplicables. L’ISA haurà d’establir i especificar els objectius i obligacions derivats de la normativa ambiental aplicable, recollint la justificació de les seves determinacions en relació al planejament de rang superior i a les mesures ambientals exigides per aquest. Travessera de Gràcia, 56 10 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected]