N . P EANDERTALS ER QUÈ PODRIEN HAVER PARLAT ? I PER QUÈ NO Tesi doctoral per a l'obtenció del grau de doctor presentada per Lluís Barceló i Coblijn dirigida pel Doctor Antoni Gomila Benejam Gener de 2012 Aquesta tesi doctoral a comptat amb el suport de la beca predoctoral FPI BES-2008- 003607 vinculada als projectes HUM2007-64086 i FFI2010-20759 A na Sílvia, A n'Ariadna. P UBLICATIONS RELATED TO THIS THESIS Barceló-Coblijn, L., Corominas-Murtra, B. & Gomila, A. (submitted). The ontogeny of syntactic, small-world, networks of three different first languages: Dutch, German and Spanish. Barceló-Coblijn, L. & Gomila, A. (submitted). Duality of patterning: a property of the signal, not a cognitive mechanism Barceló-Coblijn, L. & Gomila, A. (in press). Evidence of recursion in tool use. Behavioral and Brain Sciences. Barceló-Coblijn, L. & Gomila, A. (2012, in press). Campbell's monkeys alarm calls are not morpheme based. In the World Scientific's next volume of the proceedings of the Evolution of Language Conference (EVOLANG9) in 2012, at the papers section. Barceló-Coblijn, L. (2011) A Biolinguistic Approach to the Vocalizations of H. Neanderthalensis and the Genus Homo. Biolinguistics 5.4: 286-334. Barceló-Coblijn, L. (2011) Quod homines tot sententiae. Critical Book review (27 pages). Biolinguistics 5.3: 227-254. Barceló-Coblijn, L. (in press) Evolutionary scenarios for the emergence of recursion.Theoria et Historia Scientiarum: International Journal for Interdisciplinary Studies R , : ECURSION DUALITY AND VOCAL SYSTEM H. ' ASSESSING THE MARKS OF LANGUAGE AS A SAPIENS SPECIFIC FACULTY Index 0. PREFACE................................................................................................................................ 5 0.1. Agraïments / Acknowledgements.................................................................................. 6 0.2 Resum............................................................................................................................. 8 1. INTRODUCTION......................................................................................................................... 10 1.1. The study of language evolution..................................................................................... 11 1.2. Homo sapiens as the final stage by default.................................................................... 19 1.3. Hybridization: its relevance for evolution of language.................................................. 24 2. THE VOCAL SYSTEM ................................................................................................................ 33 2.1. A biolinguistic approach to the vocalizations of H. neanderthalensis and the genus 34 Homo............................................................................................................................. 3. RECURSION AND COMPLEX SYSTEMS.......................................................................................... 76 3.1. Quod homines tot sententiae: there are as many opinions as there are men............... 80 3.2. Evolutionary scenarios for the emergence of recursion................................................ 109 3.3. Evidence of recursion in tool use................................................................................... 130 3.4. Recursion and Ontogeny............................................................................................... 133 3.4.1. The ontogeny of syntactic, small-world, networks of three different languages: Dutch, German and Spanish....................................................... 134 4. DUALITY OF PATTERNING AND COMPLEX SYSTEMS...................................................................... 172 4.1. Duality of patterning: a property of the signal, not a cognitive mechanism............ 175 4.2. Campbell’s monkeys do not have morphemes......................................................... 210 5. CONCLUSIONS......................................................................................................................... 216 6. REFERENCES.......................................................................................................................... 220 RR ,, EECCUURRSSIIOONN DDUUAALLIITTYY AANNDD :: VVOOCCAALL SSYYSSTTEEMM AASSSSEESSSSIINNGG TTHHEE MMAARRKKSS OOFF HH.. '' LLAANNGGUUAAGGEE AASS AA SSAAPPIIEENNSS SSPPEECCIIFFIICC FFAACCUULLTTYY 6 PP RREEFFAACCEE 7 AAggrraaïïmmeennttss.. AAcckknnoowwlleeddggeemmeennttss Tota obra té un inici i un final i tanmateix, n'hi ha que no arriben a la darrera estació. Aquesta tesi doctoral ha pogut arribar a bon port després d'una travessia no exempta d'avatars, aventures i problemes. Altrament, segurament no hauria estat tan interessant, ni el creixement personal tan alt. Durant aquests hi ha un grupet de persones que han estat al darrere donant-me suport, ajudant- me sempre calia i aixecant-me si feia falta. Parl de ma mare i mon pare, dues persones que d'ençà la meva infantesa han cregut en mi i en la feina que feia i en la que volia fer. Han estat allà on havien de ser, amb amor i amb paciència; amb fidel esperança de veure el final de tot això. Els vull agrair haver-me donat un estudis i una educació que ells només pogueren somiar. Els vull agrair haver confiat en mi cada vegada que els deia d'anar a un altre país, fos per aprendre idiomes, for per a estudiar els primats. Sempre han estat allà, i això és una cosa que no es pot valorar ni quantificar prou. Es té o no es té. Tenir-los com a pares ha estat la meva gran sort. Però ni tan sols aquest valuós suport no hauria estat prou sense les dues persones que avui ocupen el meu cor, la meva vida: la meva estimadíssima Sílvia i la nostra meravellosa filla Ariadna. Els moments més durs de tot aquest procés han estat per na Sílvia, que amatent i pacient m'ha ajudat, ha escoltat les meves conferències, les meves idees, esbojarrades més d'una. Ha estat capaç d'aguantar durant anys que la seva parella fos als niguls, pensant com era que aquelles mones tenen aquells crits d'alarma, o com és que la tecnologia Neandertal no va anar més enllà del que s'ha trobat fins ara. Fins i tot va venir a visitar-me a Leipzig, al Max Planck, i va sobreviure a una colla de joves entusiasmats amb l'estudi dels primats que no feien altra cosa que parlotejar fora aturar sobre el mateix tema una vegada i un altra. En canvi, la meva filla Ariadna, l'alegria permanent de ca nostra, ha superat la generació anterior, i fa bé en no escoltar les cabòries de son pare, presentant-me una rialla i una de les seves juguetes cada vegada que se m'ocorre de fer-li un comentari. I és que ella de manera ben natural m'assenyala allò que realment té interès. Quina saviesa, la seva. Me deman on és que la vaig perdre. A elles dues, els agraesc de ser-hi cada dia amb jo. Molts científics tenen un referent que els guia. El meu ha estat la meva germana Gwendolyn, bioquímica excel·lent que m'ha ajudat en diverses ocasions, m'ha aconsellat i m'ha servit d'exemple a imitar. Li vull agrair el seu amor fraternal i els seus incondicionals ànims que ha tingut per a mi des del primer moment. La meva sort és que durant la formació he comptat amb un gran tutor, Antoni Gomila Benejam. Tot i procedir ambdós d'àrees diferents, ha tingut la paciència d'ensenyar-me. Malgrat la meva inexperiència, he estat guiat en tot moment, acompanyat per la seva saviesa, que no és poca precisament. He descobert gràcies a ell la manera d'enfrontar el problemes, n'he après la visió multidisciplinar que cercava i que sembla tan difícil d'obtenir en nu món on el que és vol són experts en micro-àrees. Li vull agrair el haver-me acompanyat durant aquest llarg camí, l'ajuda oferta en multitud d'ocasions i treballs. D'ell no només he après coneixement conceptual, sinó 8 també l'actitud sincera i humil envers l'estudi científic. Vull agrair els meus mestres del màster en Cognició i Evolució Humana tot el que m'han ensenyat i tot el seu suport al llarg d'aquest període, Jaume Rosselló, Enric Munar, Marcos Nadal, Camilo José Cela Conde, Josep Pérez, Juan Tomàs Escudero, José Luis Contreras, José Luis Vera, Víctor Eguíluz, Xavier Castelló, Franz Wuketits i Jean Gayon. A banda de ser mestre meu durant el màster, en Josep Call m'ha ajudat durant la meva visita al Max Planck Institut for Evolutionary Anthropology. Ha estat durant les seves classes, en diverses converses i a través del seu treball que la meva visió sobre els primats, sobretot dels grans simis, ha canviat enormement. Guard un lloc especial per al meus companys de laboratori, amb els que convisc i compartesc cada dia la meva tasca, les meves inquietuds i els meus problemes. El grup ha canviat al llarg del temps, però semprè seran a la meva memòria i agraïment: Julia Frimodt Christensen, Cristina Acedo, Albert Flexas, Bernardo Yánez, Víctor S. Petrone, Éric García, Blanca Gutiérrez, Elena Celià, Antonio Olivera i Gerardo Gómez. EnPep Alomar, per la seva amistat i suport indonconcional durant anys. La meva tasca començà a Barcelona, on vaig coincidir amb unes persones que han cregut en el que jo feia. Sense ells res d'això hauria estat possible. Agraesc enormement l'ajuda i suport a en Bernat Corominas Murtra, Jeroni Tutusaus, Barbara Soriano i Txuss Martín. A en Cedric Boeckx, amb qui he compartit diverses converses en diversos i m'ha ajudat molt a entendre millor la lingüística com a disciplina i el llenguatge com a objecte d'estudi. Albert Farré, per acollir-me, escoltar-me i oferir-me discussions enriquidores i punts de vista molt precisos, propis d'un gran enginyer industrial com és ell. Kilian Hunger, per una gran amistat de fa anys, i per l'ajuda sens compromís en moments difícils. A Dan Abnett i Ibram Gaunt, per ser allà quan els he de menester. Vull agrair a unes persones molt estimades per a mi haver-me animat i haver-se interessat per la meva feina: Mercedes Serra, Juan Porto, David Porto, Eva Garau, Emma Porto, Manel Vega i la meva petita i estimadíssima Abril Vega i Barceló. A tots vosaltres, el meu sincer agraïment. Finalment, tenc un agraïment general per al meu poble i país, de Salses a Guardamar, de Fraga a l'Alguer, que aguanta com pot de fa segles una situació penosa i un procés continu d'erosió, de disolució i d'esvaïment dirigit a la soca i arrel que encara el manté. És gràcies a molta gent que no he conegut però que han estat allà quan calia, que hem pogut mantenir una dignitat i unes estructures mínimes, fent possible, entre d'altres coses, l'estudi i recerca científics. A tota aquesta gent, gràcies. 9 Resum En aquest treball es parlarà del llenguatge amb un enfocament biolingüístic; és a dir, que s'investiga part dels aspectes biològics que efecten el llenguatge, i també aquells factors fícis que poden afectar la seva estructura biològica. La primera part és una introducció en la qual present la meva idea de la biolingüística i el llenguatge, relacionats ambdós amb els estudis sobre evolució. Destac que fins ara la lingüística ha presuposat que el llenguatge era cosa només de la nostra espècie, però que els recents treballs en genètica provant diferents casos d'hibridació posen una ombra de dubte en aquestes assumpcions. A la segona part, faig una revisió de la literatura relacionada amb l'espècie més porpera nosaltres, l'H. neanderthalensis, del qual s'ha dit que no podria parlar com nosaltres degut a la seva morfologia. He intentat recollir el màxim d'informació relacionada amb la capacitat de vocallitzar i aquesta espècie i l'he anat contrastant. Després de revisar una dotzena de trets, els més característics han estat examinats en relació a la seva possible absència o presència en aquesta espècie tan propera a nosaltres. La meva conclusió és, de moment, res assegura que els Neandertal no poguessin emetre sons de parla com ho fa l'H. Sapiens. La tercera part està centrada en un aspecte que actualment és encara el centre d'artenció: la recursió i la possibilitat que tenen els humans de produir estructures lingüístiques que obeeixen processos recursius d'estructuració. Primer revís la idea que tenen diversos autors sobre l'evolució del llenguatge i sobre la recusió. Després dedic un capítol al terme recursió i a presentar diversos escenaris que cercant aquell que pugui conjuntar-se adequadament amb la informació que tenim avui dia en els estudis sobre evolució. Finalment, després de suggerir que és possible detectar els efectes de la recursió en altres activitats humans que no siguin lingüístiques, faig en col·laboració amb altrs dos autors, una anàlisi empírica de converses de tres nins, els quals aprenen tres primeres llengües diferents – neerlandès, alemany i castellà – i hi aplic una representació pròpia de la física, les xarxes, mostrant que el llenguatge es desevolupa en infants seguint dos processos diferents: el primer és lineal, mentre que el segon és no lineal. El segon procés produeix xarxes d'escala lliure, les quals a més a més mostren la característica particular de ser xarxes de petit món, és a dir, que tenen un nombre elevat de coeficient d'agrupament, mentre que tenen un tendència a escurçar la llargada de la drecera entre un punt i un altre, gràcies a la proliferació de enllaços. La quarta part està dedicada a la dualitat de patró, un concepte que tornat a guanyar 10